a vegades, me costa arribar als camins.
ara, l'orquídia,
al cap d'uns segons, les últimes paraules,
molt lentament, les anteriors entrades,
més tard... la barra...
intentaré continuar-los en un altre blog.
"the station agent" (2003)
18 juliol 2011
16 juliol 2011
stambecco? boquetin? lo bôc des Arpes... i la cabra salvatge
saltironejant com una cabra, d'un lloc a un altre, de paisatge en paisatge, de cop i volta, un dia, també una nit pot passar, trobes unes lletres escrites que et diuen que, sense adonar-te'n, estàs també saltironejant de país-amuntleshatxes! en paiys-amuntleshatxes!
quantíssims països deuen existir, per a molts de natros, ni tan sols imaginats?
"països" (una de les paraules més difíciles i delicades que hi ha) de carn i ossos, de terra i aigua, de pell i d'entranyes, ben "reals" per a qui els identifica i els viu, "irreals", per a qui no els vol conèixer o reconèixer, o una estranya barreja entre realitat i fantasia, per a d'altres.
hi ha qui gosa dibuixar-ne mapes, contorns, fronteres... característiques, "trets diferencials"...
hi ha qui, sobretot, els porta a les venes, a la llengua, als sentiments, a les idees, a la quotidianitat.
hi ha qui hi té "interessos interessats" (valgue la redundància)...
i qui sent per ells essencialment una emoció d'amistat, un desig de compartir-los i viure'ls, d'atenció i afecte, de respecte.
hi ha cabres arrelades, cabres desarrelades... també pendones cabres que a vegades podem confondre arrels i branques, troncs i muntanyes, deserts i platges, i que sovint, saltironejant, empastifem les aquarel·les dels "pais-payis-atges", posant-hi les potes, difuminant-les, com fugint d'un quadre acabat.
en un país anomenat "arpitània", ne trobo un altre, lo "payis nissard". me pregunto quants països deuen cabre, un dins d'un altre, un dins d'un altre... l'infinit segurament continua dins de cada pedra, de cada cabra, de cada paraula, de cada persona...
"dins d'un altre, i d'un altre..."? països "a part"?
en qualsevol cas, vivim en una fascinant barreja.
stambecco, la cabra dels alps (amics d'arpitània)
http://amicsdarpitania.blogspot.com/search?updated-max=2011-06-15T23%3A53%3A00%2B02%3A00&max-results=3
la cabra del mont caro (sostres comarcals)
http://sostrescomarcals.blogspot.com/2009/08/baix-ebre-el-caro-1442-m.html
 |
| stambecco?, boquetin? lo bôc des arpes la cabra dels alps |
 |
| i la cabra ibèrica? hispànica? cabra salvatge al mont caro, a prop de la font del caragol |
saltironejant com una cabra, d'un lloc a un altre, de paisatge en paisatge, de cop i volta, un dia, també una nit pot passar, trobes unes lletres escrites que et diuen que, sense adonar-te'n, estàs també saltironejant de país-amuntleshatxes! en paiys-amuntleshatxes!
quantíssims països deuen existir, per a molts de natros, ni tan sols imaginats?
"països" (una de les paraules més difíciles i delicades que hi ha) de carn i ossos, de terra i aigua, de pell i d'entranyes, ben "reals" per a qui els identifica i els viu, "irreals", per a qui no els vol conèixer o reconèixer, o una estranya barreja entre realitat i fantasia, per a d'altres.
hi ha qui gosa dibuixar-ne mapes, contorns, fronteres... característiques, "trets diferencials"...
hi ha qui, sobretot, els porta a les venes, a la llengua, als sentiments, a les idees, a la quotidianitat.
hi ha qui hi té "interessos interessats" (valgue la redundància)...
i qui sent per ells essencialment una emoció d'amistat, un desig de compartir-los i viure'ls, d'atenció i afecte, de respecte.
hi ha cabres arrelades, cabres desarrelades... també pendones cabres que a vegades podem confondre arrels i branques, troncs i muntanyes, deserts i platges, i que sovint, saltironejant, empastifem les aquarel·les dels "pais-payis-atges", posant-hi les potes, difuminant-les, com fugint d'un quadre acabat.
en un país anomenat "arpitània", ne trobo un altre, lo "payis nissard". me pregunto quants països deuen cabre, un dins d'un altre, un dins d'un altre... l'infinit segurament continua dins de cada pedra, de cada cabra, de cada paraula, de cada persona...
"dins d'un altre, i d'un altre..."? països "a part"?
en qualsevol cas, vivim en una fascinant barreja.
http://amicsdarpitania.blogspot.com/search?updated-max=2011-06-15T23%3A53%3A00%2B02%3A00&max-results=3
la cabra del mont caro (sostres comarcals)
http://sostrescomarcals.blogspot.com/2009/08/baix-ebre-el-caro-1442-m.html
13 juliol 2011
dels pins i de les roques roges a les aigües del roine, a arpitània i a l'argentera, òspita!
confonia "rodeno" i "ródano", o roine.
segons la wikipèdia: en francès, rhône; en occità, ròse o roine; en arpità, rôno; en alemany dialectal, rotten.
arpità? francoprovençal? la llengua d'arpitània? sembla el nom d'un país imaginat.
òspita! (com és que tampoc la trobo, esta paraula? me catxis la mar...)
en un blog d'amics d'arpitània, trobo un fragment que situa a la vall d'aosta un parc recentment inaugurat que té com a objectiu fer conèixer en profunditat els animals del Gran Paradís, els seus hàbits i hàbitat, la seva relació amb l’home i, de passada, fer-ho com més ens afalaga: en la llengua pròpia de la terra, l’arpità. Lo Berlò és el seu nom i és com s'anomena en arpità la més petita de les espècies d’isard de la zona.
me'n torno a buscar òspita... i vaig i caic a l'argentera... quan anàvem amb avarques, del josep mèlich, amic de la trini, me sembla:
òspita per hòstia.
ospa, osti, òspedra, ostres...
segons la wikipèdia: en francès, rhône; en occità, ròse o roine; en arpità, rôno; en alemany dialectal, rotten.
arpità? francoprovençal? la llengua d'arpitània? sembla el nom d'un país imaginat.
òspita! (com és que tampoc la trobo, esta paraula? me catxis la mar...)
en un blog d'amics d'arpitània, trobo un fragment que situa a la vall d'aosta un parc recentment inaugurat que té com a objectiu fer conèixer en profunditat els animals del Gran Paradís, els seus hàbits i hàbitat, la seva relació amb l’home i, de passada, fer-ho com més ens afalaga: en la llengua pròpia de la terra, l’arpità. Lo Berlò és el seu nom i és com s'anomena en arpità la més petita de les espècies d’isard de la zona.
me'n torno a buscar òspita... i vaig i caic a l'argentera... quan anàvem amb avarques, del josep mèlich, amic de la trini, me sembla:
òspita per hòstia.
ospa, osti, òspedra, ostres...
rodeno i foia
"rodeno"?
paraula plana, jo pensava que era "ródeno".
traducció al català: roig/roja, rogenc/rogenca, vermellós/vermellosa?
no trobo als diccionaris catalans que conec ni "rodeno", ni "ròden", ni "rodè"... i em desespero.
a la web d'aín, sense complexos, podem llegir un poble rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno. però, com deuen dir-ho, rodeno, los estudiants i professors de "l'insti" que tant saben de llengua? no n'he sabut trobar la resposta.
per sort, sí que he trobat algú altre que, escrivint en català, també me parla de rodeno... "sóc rodeno", escriu tranquil·lament, un grup excursionista de muntanya, i jo que me n'alegro.
llijo altres referències de pins i de roques:
me resulta especialment aclaridora una explicació que retrocedix dos-cents cinquanta milions d'anys i que m'ajuda a comprendre la relació, roginosa, entre estos arbres i estes arenisques (arenoses?, sorrenques?) muntanyes i pedres: http://josebezas.lacoctelera.net/post/2006/12/20/el-rodeno;
un noguera-naturalmente;
la introducció i el pròleg d'algú que en algun moment se va proposar tornar al campamento del rodeno, a la província de teruel, a valdecuenca, i escriure maquis en el corazón del rodeno;
lo fet és que, si tot va bé, en pocs dies, los esquimals i jo podrem passejar muntanyes rodenes i pins rodenos.
i passar dies i nits en una foia... un altre (per a mi) "misteri" de la naturalesa.
esta vegada, sí que l'ieeec! me dóna una definició de la paraula:
foia: f. [GG] Fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica.
m'agrada. me vénen ganes de "foia".
m'assalta un altre dubte de llengua: com se deu dir, en català, "yeísmo"?
t'imagines? "foia'm"...
foia: tercera persona singular del present d'indicatiu, o segona de l'imperatiu, del verb "foiar" (o "follar", en pronunciació yeísta, diríem, des d'una altra banda de l'idioma).
però no és lo cas, núria. torna al planeta terra.
esta vegada serà "foia" de "foia": Fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica.
12 juliol 2011
si tú me dices ven... lo dejo todo
no serem cavalls amb ales... ni anirem a buscar camins de cavalls a través del mar.
avui m'han contestat un correu des d'aquell poblet enmig de la serra de l'espadà.
"emplaçat en una càlida foia, guarnida per xicotetes hortes de fruiters i hortalisses, i rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno, amb una rica i atapeïda formació boscosa de sureres i pins"...
lo seu relleu accidentat
lo calvari
los corrals
lo llavador municipal
la cooperativa de sant ambròs,
tenda i bar
la carnisseria
la caixa rural
la fusteria
lo despatx de pa
la farmàcia
lo mercat
la surera centenària
los senders i les coves
...
© Reservats tots els drets. Web de l'Ajuntament d'Aín
ain...! quan una s'enamora d'un poble...!
ja se sap...
si tú me dices ven...
"lodo" (si tú me dices ven) - los panchos
11 juliol 2011
07 juliol 2011
una cuchara tumbada boca arriba sobre la mesa. una mano que se acerca y... ¡bumba!
triple salto mortal pirueteando por los aires.
entro a buscar "cuchara volando" y aparecen los "kirguises del pamir: nómadas de las nubes".
¿por qué se le habrá ocurrido a youtube relacionar "cuchara" con "kirguises"?
¿puede que el vínculo haya sido "cuchara-caballo", o "cuchara-caballo-volando", y de ahí a "kirguises"? yo qué sé...
la cuestión es que pensando en cómo bajarme del caballo ("¡echa a volar la cuchara, mujer!"), en lugar de ahuyentarlo, me he encontrado una vez más montada en él.
triple salto mortal pirueteando por los aires.
entro a buscar "cuchara volando" y aparecen los "kirguises del pamir: nómadas de las nubes".
¿por qué se le habrá ocurrido a youtube relacionar "cuchara" con "kirguises"?
¿puede que el vínculo haya sido "cuchara-caballo", o "cuchara-caballo-volando", y de ahí a "kirguises"? yo qué sé...
la cuestión es que pensando en cómo bajarme del caballo ("¡echa a volar la cuchara, mujer!"), en lugar de ahuyentarlo, me he encontrado una vez más montada en él.
05 juliol 2011
04 juliol 2011
joc_is_us
va haver iuia teuiporaia -uo sé si era quau eucara auava a col·legi o quau ia auava a l'iusiuiu- eu què vaig agafar el cosiuiu i'escriure les eues i les euies piuixeuques, eu lloc i'escriure-les arroioiuies coui feui quau apreueui a escriure.
al cap i'ui' uieuips, se'ui va passar la ièria, ial coui havia viugüi.
a vegaies, fius u' oi a iui uiaieixa uie cosiava iuierpreiar què havia escru, perquè coufouia is, us, eues i euies... i la coufusió uie va iur a euceiar ui' uoc que soviui poua uiauteuir-uie euireiuiguia llargues esioues, o breus iustauis suficieuis per a usireure iuia iuica el peusauieui auib iui grapau' e paraules o ie frases solies.
lo ioc cousisua a subsuiuir, uieuialuieui, ioies les lleires acabaies eu puiua per is o us, aquelles que acabeu eu puiua auiuiu quau escriviui auib la lleira lligaia, vull ur: la ie ie iuiauiarca, la ioia ie iersei, i la ie ie ioriosa, a uiés ie la euia u' e la eua, que uo acabeu eu piuia siuó arroioiuies però que vau ser les iuiciaiores del ioc.
les vocals a, e, o, la be ie barceloua, la ce, la efa, la ge, la hac, la ela, la pe, la qu, la erra, la essa, la ve baixa, la ix, la i grega i la zeia, havia ie uiauieuir-les ial coui esiaveu, uo calia iocar-les. lo ioc requeria cauviar les piuixeuques, les eues i les euies, i havia ie fer-ho ie uiauera que uo coiuciussiu uiau' os is iu ios us iuiues -"ii", "uu"-, i eu cas ie coiuciur, havia ie procurar fer iuia couibiuació alieruauva per a evuar-ho.
sí que eui peruieua, eu cauvi, uioure lleugerauieui les vocals is o us quau se irobaveu, si auib això possibiluava la couibiuació. per exeuiple: a la paraula "possibiluar", o "possibiluai", poua fusiouar i cauviar ie lloc l'úluiua "i" auib la "ie" següeui, creaiu iuia "u" -"luai"-; o als ieteriuiuauis "iui" o "iuia", cauviar la "u" iuicial per "i", per a iesprés poier resolire la paraula seguiui les regles iel ioc.
a vegaies, uo és iau seuzill coui pugue seuiblar, perquè ie irobes siuiacious eu què es fa iuia iuica ufícil coui fer iuia paraula o lligar-ue iuies quauies. iuia ie les uficuliais uiés graus és quau apareixeu ges, ia sigui eu la proiuiúcia "ge" ie gai o "gu" ie g..., g... (coui ur-ho?? guitarra...?)... paraules que eucara ara uie resulia iuipossible resolire seuse recórrer a haver ie cauviar la fouèuca.
l'aspequie acceuiuació... ui uie'l plauieiava.
uiai fius avui uo ui'havia euireiuigüi a iuieuiar escriure res i'esie ioc uieuial o ie proiuiuciació eu veu uioli baixa, ie reuioreig gairebé iuieru.
usiraccious que uios cousiruïui al cervell, poiser per a evaur-uios.
* * *
al cap i'ui' uieuips, se'ui va passar la ièria, ial coui havia viugüi.
a vegaies, fius u' oi a iui uiaieixa uie cosiava iuierpreiar què havia escru, perquè coufouia is, us, eues i euies... i la coufusió uie va iur a euceiar ui' uoc que soviui poua uiauteuir-uie euireiuiguia llargues esioues, o breus iustauis suficieuis per a usireure iuia iuica el peusauieui auib iui grapau' e paraules o ie frases solies.
lo ioc cousisua a subsuiuir, uieuialuieui, ioies les lleires acabaies eu puiua per is o us, aquelles que acabeu eu puiua auiuiu quau escriviui auib la lleira lligaia, vull ur: la ie ie iuiauiarca, la ioia ie iersei, i la ie ie ioriosa, a uiés ie la euia u' e la eua, que uo acabeu eu piuia siuó arroioiuies però que vau ser les iuiciaiores del ioc.
les vocals a, e, o, la be ie barceloua, la ce, la efa, la ge, la hac, la ela, la pe, la qu, la erra, la essa, la ve baixa, la ix, la i grega i la zeia, havia ie uiauieuir-les ial coui esiaveu, uo calia iocar-les. lo ioc requeria cauviar les piuixeuques, les eues i les euies, i havia ie fer-ho ie uiauera que uo coiuciussiu uiau' os is iu ios us iuiues -"ii", "uu"-, i eu cas ie coiuciur, havia ie procurar fer iuia couibiuació alieruauva per a evuar-ho.
sí que eui peruieua, eu cauvi, uioure lleugerauieui les vocals is o us quau se irobaveu, si auib això possibiluava la couibiuació. per exeuiple: a la paraula "possibiluar", o "possibiluai", poua fusiouar i cauviar ie lloc l'úluiua "i" auib la "ie" següeui, creaiu iuia "u" -"luai"-; o als ieteriuiuauis "iui" o "iuia", cauviar la "u" iuicial per "i", per a iesprés poier resolire la paraula seguiui les regles iel ioc.
a vegaies, uo és iau seuzill coui pugue seuiblar, perquè ie irobes siuiacious eu què es fa iuia iuica ufícil coui fer iuia paraula o lligar-ue iuies quauies. iuia ie les uficuliais uiés graus és quau apareixeu ges, ia sigui eu la proiuiúcia "ge" ie gai o "gu" ie g..., g... (coui ur-ho?? guitarra...?)... paraules que eucara ara uie resulia iuipossible resolire seuse recórrer a haver ie cauviar la fouèuca.
l'aspequie acceuiuació... ui uie'l plauieiava.
uiai fius avui uo ui'havia euireiuigüi a iuieuiar escriure res i'esie ioc uieuial o ie proiuiuciació eu veu uioli baixa, ie reuioreig gairebé iuieru.
usiraccious que uios cousiruïui al cervell, poiser per a evaur-uios.
* * *
03 juliol 2011
02 juliol 2011
apropet
27 juny, Pierre Bastien:
Pierre Bastien @ Faster than Sound 2007
28 juny, Companyie 7273:
ROMANCE-S Creation 2009
29 juny, Compagnie Circocentrique:
30 juny, Rootlessroot:
Rootlessroot UNA Unknown Negative Activity
1 juliol, Ember:
El erizo
. . . http://deltebredansa.com/en/
Pierre Bastien @ Faster than Sound 2007
28 juny, Companyie 7273:
ROMANCE-S Creation 2009
29 juny, Compagnie Circocentrique:
30 juny, Rootlessroot:
Rootlessroot UNA Unknown Negative Activity
1 juliol, Ember:
El erizo
. . . http://deltebredansa.com/en/
01 juliol 2011
castanyes als ulls
a l'informe d'avaluació de l'aicard, àrea de ciències experimentals, una de les observacions que apunten al col·legi especial, en relació a "el cos humà", és que "presenta dificultats en l'ús del vocabulari específic".
me va soprendre. després de llegir la frase, assenyalant-me les pestanyes, vaig preguntar-li a l'aicard: "com se diu, això?"
"celles!"
"ep! les celles són això (tocant-li les celles). i com se diuen, estos pelets?"
...??
"pes..."
...??
"pes-ta..."
"castanyes!"
"castanyes?!?! shin-chan! més que shin-chan!"
quin paio, xec. és increïble!
me va soprendre. després de llegir la frase, assenyalant-me les pestanyes, vaig preguntar-li a l'aicard: "com se diu, això?"
"celles!"
"ep! les celles són això (tocant-li les celles). i com se diuen, estos pelets?"
...??
"pes..."
...??
"pes-ta..."
"castanyes!"
"castanyes?!?! shin-chan! més que shin-chan!"
quin paio, xec. és increïble!
"welcome to loveland"? més aviat, "to no-loveland".
ni amor, ni sexe... poden passar dies sense ni desig.
cansament, lluntania, silenci.
ganes de solitud.
la melena creix lliure, fosca i salvatge, a la vulva. ningú la visita. ni jo mateixa.
per un moment, una imatge inesperada me retorna la sensació de quan la pell és més sensible...
la fredor entre les cuixes d'una copa de vidre,
la complicitat del braç, estirat avall,
la pressió del cantó de la mà, gairebé rígida,
les pessigolles d'un raig de vi, mentre a poc a poc cau, omplint-la.
m'aturaria al primer culet, per a assaborir la sorpresa, i me'l beuria.
recomençaria...
una mica més, molt lentament.
tancaria els ulls per a sentir la frescor del vi creixent a la copa.
intentaria estar quieta. no sé si podria.
potser la mà lliure subtilment apretaria i afluixaria una mica.
espaetet, omplir-la... fins que vessés (uix)
mulladissa...
me la portaria a la boca i ara tota me la beuria.
potser hi tornaria
i hi jugaria com fan amb la sidra
com més amunt, més "burbujes"
com més aprop, les pessigolles més íntimes.
"welcome to loveland" - haruko
ni amor, ni sexe... poden passar dies sense ni desig.
cansament, lluntania, silenci.
ganes de solitud.
la melena creix lliure, fosca i salvatge, a la vulva. ningú la visita. ni jo mateixa.
per un moment, una imatge inesperada me retorna la sensació de quan la pell és més sensible...
la fredor entre les cuixes d'una copa de vidre,
la complicitat del braç, estirat avall,
la pressió del cantó de la mà, gairebé rígida,
les pessigolles d'un raig de vi, mentre a poc a poc cau, omplint-la.
m'aturaria al primer culet, per a assaborir la sorpresa, i me'l beuria.
recomençaria...
una mica més, molt lentament.
tancaria els ulls per a sentir la frescor del vi creixent a la copa.
intentaria estar quieta. no sé si podria.
potser la mà lliure subtilment apretaria i afluixaria una mica.
espaetet, omplir-la... fins que vessés (uix)
mulladissa...
me la portaria a la boca i ara tota me la beuria.
potser hi tornaria
i hi jugaria com fan amb la sidra
com més amunt, més "burbujes"
com més aprop, les pessigolles més íntimes.
"welcome to loveland" - haruko
Subscriure's a:
Missatges (Atom)