quan vaig escoltar per primera vegada la teresa forcades, me va agradar haver pogut accedir a les explicacions que fa i que fins aquell moment jo no havia tingut oportunitat d'escoltar en relació a l'anomenada "grip a", a partir dels seus coneixements i fent referència a diverses fonts
consultables (perquè poden ser consultades i perquè són dignes de ser consultades):
les seues característiques, l'evolució de la malaltia, lo tractament informatiu i preventiu que se n'ha fet des de diferents organismes polítics i de la sanitat pública, a nivell governamental, a diferents països, i a nivell mundial;
me va agradar escoltar la descripció concreta i detallada de determinats mètodes de producció, de venda i de distribució de productes de la indústria farmacèutica per part d'algunes empreses, institucions privades i públiques i persones; los interessos i els beneficis econòmics que els inciten i els generen, tot i els perills, los perjudicis i els efectes contraproduents que també comporten;
me va fer pensar com sovint los interessos econòmics i de poder minimitzen estos perills, perjudicis i efectes contraproduents per a la salut de les persones, moltes vegades aprofitant-se del desconeixement o de situacions personals...
però també com constantment trobem situacions en què les mateixes empreses informen, admeten i adverteixen, verbalment i per escrit, de les característiques i dels perills d'allò que han produït i comercialitzat, i les persones, sabedores, ne fem ús i consum amb plena consciència del què estem fent i assumint los riscos i la pròpia responsabilitat personal, quan mos mediquen / mos mediquem, quan mos exposen / mos exposem a determinades proves, quan mos operen / mos operem quirúrgicament, quan mos avisen / mos avisem que allò que pugue passar passarà perquè natros mateixos ho hem autoritzat.
me va agradar escoltar-la, la teresa forcades, però també em va inquietar trobar les seues paraules i explicacions entrant-me per les orelles i... i au?
la meua vida no va canviar en res. l'endemà, vaig tornar a prendre la pastilla de cada matí, conscient que si rellegia el prospecte, la prendria igualment.
"i si em diguessen que he de o que hauria de o que seria convenient que vacunés als meus fills per a prevenir-los de la "grip a", ho faria igualment?"...
i esta pregunta que d'entrada, després d'haver escoltat la teresa, potser voldria contestar amb un "no", se troba amb experiències concretes en què no acabo d'entendre, de comprendre, per què faig moltes coses tal com les faig, però continuo fent-les.
* * *
lo dia que va començar la "campanya de vacunació contra la
grip a", vaig pensar en la teresa... vaig tenir curiositat d'anar a buscar-la...
i vaig trobar-la a "vilaweb", a la barra lateral de la pantalla, al costat de "la notícia", en una
nota, en la qual informaven de la seua participació al
II congrés de ciència i esperit.
"II congrés de ciència i esperit"? preguntant al google, vaig arribar a un blog,
la lectora corrent, on hi ha un post que en parla,
"forcades de nou: la ciència i l'esperit (sant?)", en el qual destaca el nom de la teresa escrivint-lo al títol, tot i que després gairebé no en diu res, i on sobre tot parla d'este congrés que pel que sembla serà a barcelona els dies 21 i 22 de novembre.
me va soprendre molt la informació que vaig trobar al post en relació a este congrés. allò que més me va sorprendre va ser la descripció de les persones que hi participaran, sense escriure-hi los noms i els cognoms, amb frases breus com caricatures, des del meu punt de vista, ridiculitzant-les, fotent-se'n de les seues professions i dedicacions o d'allò de què possiblement tenen intenció de parlar.
no sé qui són estes persones, però em va molestar que se'n parlés amb este menyspreu... i em va saber greu per la teresa.
no és la primera vegada que llijo comentaris o escrits en els quals la critiquen amb to ofensiu, detractant-la.
a ella tampoc la conec, però... la considero una persona respectuosa, amable, coherent, amb voluntat i capaç de comunicar-se de forma clara, raonable, anava a dir "honesta"... segons l'iec, "que es conforma al que exigeix el pudor, la decència"? si és així, la considero una persona no-honesta, que no es conforma amb les exigències del "pudor" i de la "decència" sinó que té els seus dubtes i els planteja, de forma sincera, això em sembla.
potser estic equivocada, però per a mi no és cap "personatge" com tantes vegades l'anomenen sinó ben bé una persona, com qualsevol de natros, i una persona que em mereix tot lo respecte.
vaig voler continuar buscant-la...
vaig tornar a la
pàgina web de les monges benedictines del monestir de montserrat on havia anat a llegir-la fa uns mesos... però em preguntava si no deu tenir algun blog personal, algun altre raconet a banda...
lo gatot me va explicar que en algun lloc de la pàgina que jo mirava havia vist ell la paraula "blog"... vaig tornar a la pàgina principal, i allà, sí, hi havia la paraula "blog", però no era un blog d'ella; vaig tornar enrera i vaig clicar a "teresa forcades"... i a la pàgina següent vaig trobar escrits i vídeos que no havia vist encara abans.
en un dels escrits,
un aclariment sobre l’avortament, d'octubre de 2009, la teresa explica com arran de les opinions que va exposar a l'entrevista que van fer-li al programa
"singulars", a tv3, el 16 de maig,
com a metgessa i com a teòloga sobre la píndola del dia després i sobre l’avortament, lo cardenal rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, va demanar a l'abadessa de montserrat que la teresa manifestés públicament la seua adhesió als principis doctrinals de l’església.
me va agradar i me va sorprendre llegir una cosa que tampoc sabia de l'església catòlica: que
compta amb una funció magisterial el cap de la qual és el papa, encarregada de vetllar per l’autenticitat de les interpretacions i les aplicacions del missatge evangèlic, i que
aquesta funció magisterial ha de ser respectada per tots els batejats catòlics i de manera particular per tots els teòlegs catòlics, però aquest respecte no exclou la manifestació pública d’hipòtesis raonables que puguin fer avançar el magisteri eclesial segons la voluntat de déu. i més endavant exposa:
manifestar el propi dubte de forma prudent i raonable és una mostra de fidelitat i de confiança. és també una mostra d’humilitat i és prendre’s seriosament la pròpia pertinença eclesial i la co-responsabilitat que aquesta comporta. me va agradar.
* * *
aquella mateixa nit, vaig obrir un vídeo que tampoc havia vist encara i que també em va sorprendre agradablement, parlant d'un tema que pot ser "plaent":
"el que és bo és de déu; el que és plaent, també".
una vegada més, vaig escoltar de la seua veu explicacions que em resulten interessants... ja no de la grip a, o de les vacunes, o de la indústria farmacèutica... ara, del plaer, una experiència viscuda dins meu, i en relació a la religió i a l'amistat amb déu, per a mi una no-experiència-viscuda, desconeguda i estranya. me va fer gràcia i em va encuriosir escoltar-la entre teories psicològiques i de neurologia en relació al plaer, explicacions d'antropologia cristiana, metàfores que busquen lligams possibles entre les persones (des de la nostra vida quotidiana, des dels sentiments, los pensaments, los comportaments, determinats "valors", experiències, com entre natros mos relacionem, com mos podem relacionar) i "déu", o la percepció d'un déu, del seu "déu", d'aquell a qui ella estima i per qui se sent estimada:
espai / reciprocitat... i relacions pericorètiques;
temps / fidelitat... no dogmàtica o proposicional sinó entesa com a confiança;
sexualitat / plaer... desig profund, força, foc, expressió de l'amor.
me va agradar imaginar-la rascant l'esquena a sa iaia, mentre la dona exclamava "ai! quin gust! segur que és pecat!"...
me va emocionar vore-la al costat d'una anciana enllitada, "introduint-la espiritualment" al
"càntic dels càntics" , amb 95 anys, explicant-li que tota la vida va costar-li comprendre com un poema tan ple de referències sexuals podia estar permès en un entorn de religió catòlica tal com ella l'havia viscut des de petita, que esta hagués sigut la seua experiència fins que va quedar confinada al llit i que fos precisament allavons quan va poder experimentar un canvi en la seua percepció i comprensió de "l'amor que déu ens proposa", des del plaer:
allò que en nosaltres expressa la màxima força del desig, allò que és més profund per a nosaltres, allà on col·loquem tota la força del desig i del plaer, del gaudi profund.
me va fer somriure recordar com moltes vegades lo moviment ajuda a experimentar el plaer, en qualsevol dels seus aspectes, també el pur plaer sexual, i també com a vegades podem sentir aquell gustet profund sense moure-mos, igualment intens.
me va agradar molt escoltar en boca d'una monja l'explicació que fa de com determinades "espiritualitats" han insistit a partir la persona en cos i ànima, instaurant una relació de superioritat-inferioritat, com si l'ànima fos un camí a déu i el cos, per contra, un entrebanc.
i vaig tornar a quedar sorpresa quan parla de "la trinitat", allò que jo, des de la meua ignorància religiosa i cristiana, solament coneixia com "el padre, el hijo y el espíritu santo"...
aquesta unitat que col·loquem en l’horitzó màxim de la nostra experiència, que ens dóna la pauta, allò absolut de la vida que anomenem déu, des de la cosmovisió cristiana no és unitari en el sentit de ser un punt fix, sinó que són tres que estan en una relació tan dinàmica que el nom clàssic per parlar-ne són relacions pericorètiques; "peri" vol dir "al voltant" i "coreo" és la mateixa paraula grega que trobem en coreografia: el llenguatge de la dansa (...)
moltes coses me van agradar... i en totes em trobo amb una experiència personal i amb idees que no compartim amb la teresa... esta mena de desig d'amor universal, per exemple i com exemple... esta visió i este desig d'horitzó que ella té...
són les quatre, i just ara començaria a intentar explicar què penso jo d'algunes de les coses que ella diu... però no ho faré, no ara, no sé si mai.
havia pensat a transcriure aquella xerrada, per a que pogués ser llegida...
l'endemà, vaig rebre un correu del gatot amb un enllaç:
una transcripció-resum de la xerrada. quina alegria!
vaig preguntar-li on l'havia trobada...
al blog d'un noi,
joan salicrú, on lo 27 de juny d'enguany explica el "sopar debat 2009 organitzat per
valors en col·laboració amb acció catòlica obrera, cristianisme segle XXI, justícia i pau del maresme i grup tercer món mataró".
el joan salicrú va posar al seu blog el vídeo d'aquella xerrada i va fer-ne un post. hi ha el seu correu electrònic, i si algú li demana la transcripció, molt amablement la facilita, com també l'enllaç a la
revista "valors" en la qual col·labora.
me va agradar llegir el joan... "immigració esperançadora", o altres... també els articles de la revista... altres formes d'explicar les coses -ben escrites i des del respecte- que, com la teresa forcades, també m'han sorprès i m'ha alegrat poder conèixer.
