després de tot lo dia... quina tranquil·litat en esta hora. los xiquets ja dormen. la casa està en silenci, fosca. avui m'han donat dos canyetes d'herba. feia molt de temps que no en fumava. cauré al llit fulminada.
"dark side of the rainbow 3" - pink floyd wizard of oz
xollar v. tr. || 1. tondre; tallar arran el pèl o la llana (or., occ.); cast. esquilar, trasquilar. samsó que alguna dàlila ha xollat, canigó VII. en lluna nova se xollen los presumits, perquè el crenxando surt més espès, moreira folkl. 151. testa quadrada i xollada al zero, santamaria vida 166. que em xollin!: exclamació a manera de jurament per assegurar la veritat d'allò que s'afirma. || 2. tallar la malesa sense arrancar les soques (tortosa); cast. desbrozar. || 3. espampolar, treure els pàmpols dels ceps (camp de tarr.). || 4. blat xollat: blat que no té aresta (ribagorça); cast. trigo mocho. || 5. fig. enganyar, fer creure allò que no és (or., occ.); cast. engatusar. fon.: ʃuʎá (conflent, cerdanya, cardona, solsona, barc., penedès); ʃuјá (gir., empordà, garrotxa, plana de vic, vallès); ʧuʎá (alòs, camp de Tarr.); ʧoʎá (pallars, ribagorça, la llitera, urgell, fraga, ll., terra alta, ribera d'ebre); ə́ʃuʎá (st. vicenç dels horts). sinòn.: pelar, tondre. etim.: sembla acceptable la proposada per rohlfs (zrph, XLVIII, 123): una forma llatina *subiliare, derivada de ilia, ‘illada’, que hauria significat ‘tondre la part de darrera dels animals de llana’; corominas DECast, II, 79, admet aquest origen modificant lleugerament el mot llatí, que considera que devia ser *ex-subiliare.
això li faré ara al cap de l'aicard: tallar la malesa sense arrencar les soques.
he trobat un vídeo que m'ha agradat molt de "tondre"...
tonedors mallorquins de tota la vida, amb molta paciència i bona tisora, que a més de xollar les ovelles, les dibuixen precioses; i tonedors polonesos, que "no han de mester fermar" les ovelles, xollant-les amb la velocitat d'una moto elèctrica i també molta destresa.
l'aicard no és cap corderet, però intentaré xollar-lo un poquet amb tisora i un poquet amb moto, a velocitat de mobilette sense pressa per camí de terra.
"tondra.mpg"
9a califórnia da cançao nativa "esquilador" - edson otto e os cantores dos 7 povos
quan comencem a fer escalfament i a córrer, de seguida m'aufego.
després, amb los exercicis d'estiraments, d'abdominals, de flexibilitat, de coordinació, de reflexos, de concentració... cames, braços, panxa, cintura, peus, coll, cap, esquena... lo cos se'm queixa però a la vegada m'ho agraïx.
quan comencen les patades, los cops de puny, les tècniques d'atac i de defensa... fins i tot me marejo. cada dia he de parar en algun moment perquè no puc seguir el ritme dels companys.
i criden "xée!!"... "xée!!", amb tota l'energia que tenen, mentre jo penso "xeic... això és molt dur per a mi...".
lo mestre va dient paraules que no entenc... "xumbi", "xirugui", coses així... m'agrada com sonen, però no les entenc.
de tant en tant, fa alguna traducció, però de seguida ajunta dos o tres paraules més i em torno a perdre, mentre intento escoltar i aprendre imitant el què fan los companys o en contacte amb ells des dels ulls i amb tot lo cos.
alguns dies, no tots, fem "pumses"... sèries de posicions i de moviments, combinacions de defensa i d'atac que, segons diuen, ajuden al desenvolupament de la coordinació, de l'equilibri, de la sincronització, al control de la respiració i al ritme.
los "pumses" es relacionen amb vuit trigrames que apareixen al llibre de l'i ching, un oracle xinès. tots junts s'anomenen "pal-gwe", i cada "pumse" representa un dels trigrames i el seu significat.
trobo estos trigrames escrits de maneres diferents... una d'elles: keon (cel), tae (llac), ri (foc), jin (tro), seon (vent, o fusta), gam (aigua), gan (muntanya) i gon (terra).
lo primer "pumse", l'il chang, o "il xang", intentava aprendre'l dilluns passat...
lo mestre anava dient aquelles paraules per a mi encara incomprensibles, i explicava que els girs no eren complicats, que mos dixéssem guiar pels nostres peus... que hi ha una seqüència...
ara, a casa, amb més temps i tranquil·litat per a observar-la i traslladar-la al meu cos, expressant-la físicament, pausant cada posició, cada moviment, escrivint-los, interioritzant-los, puc comprendre-ho una mica millor.
xumbi... (preparats)
(girant de cara a un costat, fent un pas...)
are maqui (defensa a baix)
montong bande xirugui (defensa al mig i cop de puny mateix peu mateixa mà)
(girant cap a l'altre costat, igualment...)
are maqui (defensa a baix)
montong bande xirugui (defensa al mig i cop de puny mateix peu mateixa mà)
(tornant al punt de vista inicial, fent un pas endavant...)
are maqui (defensa a baix)
montong baro xirugui (defensa al mig i cop de puny amb diferent peu i mà)
(tornant a girar cap a l'últim costat que hem fet...)
montong maqui (defensa al mig)
montong baro xirugui (defensa al mig i cop de puny amb diferent peu i mà)
(girant a l'altre costat, igualment...)
montong maqui (defensa al mig)
montong baro xirugui (defensa al mig i cop de puny amb diferent peu i mà)
(endavant...)
are maqui (defensa a baix)
montong baro xirugui (defensa al mig i cop de puny amb diferent peu i mà)
(tornant a l'últim costat que hem fet)
olgul maqui (defensa a dalt)
ap xagui (patada frontal)
montong bande xirugui (defensa al mig i cop de puny mateix peu mateixa mà)
(cap a l'altre costat, igualment...)
olgul maqui (defensa a dalt)
ap xagui (patada frontal)
montong bande xirugui (defensa al mig i cop de puny mateix peu mateixa mà)
(girant de cara al darrera, fent un pas...)
are maqui (defensa a baix)
montong bande xirugui (defensa al mig i cop de puny mateix peu mateixa mà)
l'última vegada que vaig fer un canvi de mòbil, vaig demanar que pogués fer fotografies.
havia fet poques fotos amb lo mòbil, i allà les tenia, sense saber com podia traslladar-les a l'ordinador.
vaig pensar que a la capseta on anava el mòbil devia haver-hi un cable per a poder connectar-lo a un dels ports usb de l'ordinador i així buidar les fotos en alguna carpeta.
estos últims dies, havia estat buscant la capseta per a trobar el cable, però no trobava ni una cosa ni l'altra.
avui al migdia, he anat a la botiga on vaig comprar el mòbil. m'havien estat enviant missatges dient que segons no sé quina llei, si no donava les meues dades personals a l'empresa dels mòbils, me donarien de baixa el telèfon. lo termini per a fer-ho era el dia 8 de novembre. m'han preguntat lo número de telèfon, lo d.n.i., lo nom i els cognoms, i m'han fet signar a la pantalla d'un petit aparell electrònic. no m'han donat cap paper, ni tampoc jo l'he demanat.
he aprofitat lo viatge a la botiga per a preguntar com podia traslladar les fotos a l'ordinador i si em vendrien algun cable per a poder fer-ho. "no trobo la capsa que em vau donar quan vaig comprar el mòbil".
m'han explicat que amb lo mòbil que tinc no donaven cap cable i que em sortiria més a compte buscar un "bluetooth" per a connectar-lo a l'ordinador.
"què és, lo bluetooth?"...
"és paregut a un llapisset. hauràs de connectar-lo a una de les entrades usb i després enviar les fotos des del mòbil a l'ordinador via bluetooth. l'ordinador reconeixerà el teu mòbil i podràs disposar de tot el que hi tens".
"i com reconeixerà el mòbil? sense cap cable?".
"potser la primera vegada que ho faces te preguntarà el pin del telèfon"...
he anat a la botiga d'informàtica que hi ha més a prop de casa. faltaven cinc minuts per a que tanquessen. "m'han explicat que per a traslladar les fotos del mòbil necessito un bluetooth... però no n'he vist mai cap ni sé com funciona".
me n'han donat un, amb un cd per a instal·lar-lo a l'ordinador. una coseta més petita que l'ungla del dit gros, molt més petita que el ratolí de l'ordinador. al seu costat, lo ratolí sembla un tau.
m'han preguntat quin usb tinc a l'ordinador. ni idea. m'han aconsellat que si en tenia al davant i al darrera de la torre, connectés la "dentota" en un usb del darrera, "perquè si no és 2.1 (me sembla que ha dit), t'anirà més de pressa així".
"abans de connectar-lo, fes la instal·lació amb lo cd. després, connectes lo bluetooth a l'usb... i ja detectarà el teu mòbil i podràs enviar a l'ordinador tot allò que tingues al mòbil i vulgues enviar, fotos, música...".
"però... com sabrà l'ordinador que vull enviar-ho des del meu mòbil?"
"perquè el detectarà"
"però... no pot passar que connecte amb algun altre mòbil, amb lo mòbil d'un veí o qualsevol altre?"
"no, dona... que l'abast del bluetooth és una coseta així", i ha obert les mans com si m'ensenyés la mida d'un metre.
"vaiga... quines coses..."
"potser et demanarà el pin del mòbil, però només la primera vegada. després ja el reconeixerà automàticament"
"vaiga.......... i quant val, això?"
"14 euros".
m'he quedat al·lucinada. "i sense cables... :S"
l'he comprat i he anat cap a casa tota emocionada amb l'invent.
moltes persones ja fa temps que saben què és lo "bluetooth". jo no en tenia ni idea.
quan està connectat i en funcionament, fa una llumeta blava. després... la faena ha sigut meua per a traure'l. i si en esta taula tan ordenadeta que tinc no el perdo abans de demà, serà extraordinari.
+de+DSCF1229.JPG)
