Дождь сверху вниз

Дождь сверху вниз


llijo als comentaris "how depressing", però a mi no em sembla que ho sigue.

buscava alguna cosa una mica alegre...

"la alegría de la huerta" no és.

però m'agrada com ho dibuixen, i m'al·lucina com plou en rus.

macarrons amb tomata i...

вздремнуть
(vzdremnutʹ)

let me be misunderstood

(li canviaria el "don't" traient-li tres lletres... i amb una muda al darrera)


"please, don't let me be misunderstood" - nina simone

"put the blame on mame"...

estaria bé poder ser tal com som, expressar-mos tal com pensem i sentim, i que a ningú li sabés greu que fos així.

segurament, és impossible. 

però confio que continuarem sent tal com som, i expressant-mos, d'una manera o d'una altra, tal com pensem i sentim. ho necessitem per a viure.

abans de trobar este fragment de "gilda", n'he trobat un altre on rep una galtada que no la vull, ni per a mi, ni per a la rita, ni per a ningú.

put the blame on mame, boy...

i a viure. i a dixar viure.

(no hauria de ser tan difícil mirar-mos a l'espill i saber quan hem de demanar disculpes...
també ho necessitem per a viure.)



"put the blame on mame" - rita hayworth

automatic calligraphy - arash shokoofi i shayan nadian
la vigüela - gotan project



dancing dots

"kali" - alaska y dinarama


"crisis" - alaska y dinarama


"club de egipcios" - alaska y dinarama

"edición al cuidado de..."

perezosa, leo el índice, a ver si algo me motiva.

como alguien que se oculta . . . . . . . . . 125


entro a buscar la página.

ni rastro de la cent vint-i-cinc.

de la ciento doce salta a la ciento veintinueve.

no hay páginas rotas, ni señal de accidente.



vuelvo a mirar el índice:

como alguien que se oculta . . . tendría que estar en la cent vint-i-cinc.

pero parece que no existe.

¿estará hecho adrede?


¿cuál era el capítulo antes?

según el índice, Ellos los de arriba, en la ciento diecisiete.

¿y el capítulo después?

Todo venía preparándose, en la ciento cuarenta y tres.



tampoco ellos aparecen. tampoco ciento diecisiete.

¿tendrán algo que ver ellos, los de arriba, con tantas desapariciones?

¿todo venía preparándose?

tal vez.

o un tijeretazo de alguna censura...

aunque también pudiera ser un despiste. casi es lo que más me convence.

edición al cuidado de...


todavía sin leer, como siempre, encuentro dos 136 (¿ciento treinta y seises?).

¿qué le pasa a este libro?

133, 134, 135, ciento treinta y seis...

137, 138, 139...

pero de la 144 pasa a la ciento veintinueve.


vamos a ver...

como alguien que se oculta... 125
todo venía preparándose... 143


parecía que "no existe", y sin embargo se repite, de la 129 a la 143.


¿qué debía haber entre 125 hasta llegar a 129?


en realidad, sé que no tengo ningún interés.

"qué-debía-haber, qué-debía-haber"...

si lo tuviera, por lo menos leería lo que sí se puede leer.

automatic calligraphy - arash shokoofi i shayan nadian
la vigüela - gotan project



dancing dots

Рыбка

Рыбка (2006)

m'acabava d'escórrer... te'n recordes?

 

encara sento la llet calenta a l'esquena

i els teus ous acariciant-me les cames

Quais de Seine - Paris Je T'Aime

fa un moment, a la cuina:

- mama, per què és tan dolent, l'aicard?

- no és dolent.

(silenci)

- malvat?



(de la curiosa retroalimentació entre teories de mares i de fills o filles)

si vaig fer els vídeos del post anterior sense explicar res més va ser perquè no sabia com traduir en paraules alguns pensaments i sensacions que tenia. només vaig dir que hi havia relació amb declaracions que he sentit en els últims dies fetes per la consellera irene rigau.

no em van cridar especialment l'atenció ni sisenes hores, ni setmanes blanques, ni partides pressupostàries, ni assignatures...

me va impactar una visió tan negativa dels últims anys (no sé des de quan els ubica) de trajectòria política-social-educativa, des de la qual tot s'interpreta com un desgavell absolut en què destaca la manca (o pèrdua) de valors educatius (i de metodologies per a alimentar-los) com l'esforç, la disciplina, el respecte, l'autoritat..., entre els alumnes, en la relació mestres-alumnes, amb les famílies, des de les mateixes administracions educatives;

me va intrigar la voluntat de "repescar" o "reconduir" la situació de l'ensenyament a catalunya, diferenciant-lo del concepte "educació", com si calgués restringir la capacitat d'ensenyament a la família, o, al col·legi, la seua capacitat educativa... potser per a alleujar a l'escola la seua responsabilitat (eludible?) educativa;

me va sorprendre escoltar que contempla com una possibilitat lo retorn dels uniformes (també) a l'escola pública, com una mesura facilitadora per a recuperar l'autoritat i el respecte als mestres, i la "igualtat" entre els alumnes... o models d'"educació diferenciada", no-coeducativa, o per nivells d'aprenentatge, o altres possibles, considerant que podrien ser apropiats o "fins i tot convenients en determinades circumstàncies" (en quines...?);

me va confondre no conèixer el seu pensament més enllà d'estes declaracions fetes en algunes entrevistes, no saber fins a quin punt les considera possibles peces clau o sobretot m'han arribat destacades perquè contrasten fortament amb mentalitats que ara tenim adquirides.

dubtava i dubto encara si no ha sigut un desig de sempre este de voler transformar les institucions (totes) educatives, buscant noves rutes o recuperant rutes antigues, perquè sempre sembla que "no-nem-bé" i "és urgent" una altra forma (o reforma, o contra-reforma) educativa, o des-educativa, o re-educativa...


per això vaig fer aquells vídeos de pensaments i sensacions, sense dir res més, perquè no podia ni puc encara escriure-ho.

i incapaç també de contestar comentaris, me n'he anat a buscar una mica més de la irene rigau, com filla adoptiva (o acollida, o acollonida, o putativa, o legítima, o il·legítima...), encuriosida de saber alguna cosa més de la mare "ensenyeducativa" que se li aproxima.

d'un fil a un altre... de moment, només puc continuar escoltant.



"Retrat Irene Rigau"


Pregunta Irene Rigau (CIU) a Inger Enkvist. Comissió Parlament de Catalunya


Frente a Frente: 19/05/2008


Verde que te quiero verde 1/3


Verde que te quiero verde 2/3


Verde que te quiero verde 3/3

repesca...? (d'ovelles descarrilades)

me sembla que he col·lapsat lo movie maker, o alguna cosa no faig bé, perquè no hi ha manera de guardar un parell de vídeos amb la capsa, els peixos i les canyes de pescar que vam fer amb la sara ahir a la tarde.

ella va pintar la capsa, i els peixos, i a la nit, quan ja dormia, me vaig quedar unes quantes hores distreta...

(que poc s'ho pot imaginar, la nova consellera d'educació, o d'ensenyament, com vulgue dir-li a la seua faena, que esta seqüència i l'altra vaig fer-les pensant en declaracions que he anat sentit estos últims dies a la ràdio fetes per ella...)



repesca_M2U00055.wmv (primera part)


música: "time" - kroke


*   *   *



repesca_M2U00056.wmv (segona part)



música: "a l'envers, a l'endroit" - noir désir

fent magdalenes amb l'aicard i la sara

"fent magdalenes"

"bomomos"

entre blublús i bomomos

en un correu electrònic manolístic, vaig rebre una llibreta, o e-llibreta, o link-llibreta. no sé com ne diuen...

qui me l'enviava, estava convençut que m'agradaria. i sí que em va agradar. me va impressionar, sobretot.

per la mateixa possibilitat de trobar un quadern traslladat a la pantalla de l'ordinador, pel seu aspecte "realístic", pels dibuixos, pels vídeos... per la manera de fer-los i pel seu contingut. 

m'enviava un dels vídeos, on pinten una casa i el seu pati interior, en un "combo" (ostres! me sorprèn trobar ara esta definició; jo ho havia relacionat amb... com se diu quan se troben músics per a fer música, sense cap partitura, i se dixen portar per la improvisació?).

COMBO a collaborative animation by Blu and David Ellis (2 times loop) from blu on Vimeo.

després, vaig mirar-ne altres del mateix autor, i vaig pensar que aquell que m'havia enviat era el vídeo menos angoixant de tots.

encara em costa saber què sento, què penso, d'un "child" comprat per 0.57 euros... i tot lo recorregut que fa a continuació.

Child from blu on Vimeo.

o el seu "plantejament" acientífic de l'evolució i de les seues conseqüències...

BIG BANG BIG BOOM - the new wall-painted animation by BLU from blu on Vimeo.


lo meu cervell hauria de ser prou elàstic per a pair tantes coses alhora...

però no ho és, no. al contrari: se'm  col·lapsa.

i necessito fer "bomomos", o qualsevol altra petita cosa, o res (de les millors opcions però de les més difíciles) per a anar ajornant l'explosió.

"bomomos"

quan me vas ensenyar les fotos que havies fet los últims dies a les orquídies, me van semblar precioses i em va emocionar imaginar-te retratant-les, de ben a prop, elles i tu exposats a les diferents ombres i clarors de la llum, al menjador.

volies guardar-les totes juntes, i em vas demanar que te les guardés jo.

era estranya, aquella grip tan llarga que no volia marxar del tot.

leucèmia, era.

havia començat a acompanyar-te mentre tu fotografiaves la neu de gener... i les flors.

quan ho vam saber, vaig demanar a les orquídies que continuessen aparentment quietes, si els calia repòs, però que després tornessen a créixer... i per això vaig voler invertir l'ordre del temps, com si fos possible "fer trampes" a la malaltia amb les imatges d'aquelles flors (no hauria ni de dir "fer trampes", sé que no t'agradaria). volia confiar que no te n'aniries. però també t'he de dir que vaig pensar que si ho feies, tal com havies retratat les orquídies, tal com ets tu cada dia, a cada moment de la vida, seria una mort trista però bonica.

aviat farà un any de tot això, i tot ha anat fins ara molt millor del què podíem imaginar d'acord amb les temors innates i les temors adquirides. no sé quin veneno te donen, però sembla molt bo. no has tornat a estar malalt des de que tens la malaltia. ni un refredat, ni una grip, ni angines... algun mareig, com ja en tenies, però una vida alegre i tranquil·la, i el teu carinyo, i el teu bon humor...

avui, des del cavall de la mona, perquè toca setmana de volta quimista, al carrer t'has trobat una amiga.

algú està en observació, a causa d'una caiguda.

potser estava plegant aulives... o volia dibuixar un tronc.

si ha de ser vida, serà vida. si moviment o quietud, que sigue prou tranquil·la. si ha de ser repòs... també, orquídia.




"orquídia papaiaio"

sareta

unes morrandes precioses, de quan la sara era encara més xicoteta.



"sarita_morros_chuculata"


imatges recollides pel fabulós tio manolo i editades amb l'ajuda del gatot amorós.

com quan escrivia en japonès, abans d'aprendre les lletres, o practicava exercicis de mecanografia en una màquina d'escriure manual, amb dits contorsionistes, o, més tard, elèctrica.

quan repassava quaderns de cal·ligrafia, o m'apuntalava escrivint al dictat, amb les orelles èrtigues, i corregíem les faltes de la pissarra i havíem de copiar-les, o buscar paraules al diccionari.

com quan escrivia secrets en minúsculs papers o en ocultes llibretes, o buscava paraules amagades, o n'inventava...

quan lo mestre mos portava a fer reflexions sota un garrofer, i al·lucinava, o havíem de respondre "què heu fet a les vacances?", o em trobava davant del full en blanc, perquè aquell dia mos amollaven "tema lliure", i au, vinga, a escriure alguna cosa.

m'agradaven i enyoro aquells exercicis de trobament i d'abandonar-se...

pe ela e...
pe...


pe ela e ge...
pe...



pe ela e ge o


(uns quants dies. ho necessito)

potser sí que hi ha alguna semblança amb escriure compulsivament en una llibreta, però sense escriure, i sense llibreta.



Innovative, Creative = DYNOMIGHTY



Desk DOTS...™

(l'explicació de les esferes i els pols magnètics)

 
"Lined VS interlinked"

principi de sobredosi

entro pensant que no hauria d'entrar

que no hauria ni d'obrir l'ordinador

(tanta faena per a fer...)



i em quedo com abduïda



"The NeoCube 01x



"The NeoCube Flips"



"NeoCube Ball Drop"






"the neocube is funtacular"

"Hula Hoop Dancer - Lisa Lottie (song: Gotam Project - Diferente)"






"back to 89" (Mona Qaddoumi)

"aprop"

he escrit "a prop" al youtube... i m'he trobat amb això:

Es posible que este vídeo contenga material marcado por la comunidad de usuarios de YouTube que puede ser inadecuado para algunos usuarios.

Para ver este vídeo o grupo, debes verificar que tienes al menos 18 de edad accediendo a tu cuenta o registrándote para obtener una. No obstante, si prefieres evitar posible contenido inadecuado, te recomendamos que actives el modo de seguridad de YouTube.

he hagut de buscar "en mi pc" aquell document "contrasenyes", on només hi havia escrit lo nom d'usuària i una contrasenya del youtube;

i encara clicar sobre "¿no puede acceder a su cuenta?", perquè no ha funcionat la que tenia apuntada;

i demanar-la;

i rebre un correu immediat de youtube amb l'opció de canviar la contrasenya;

i tornar a escriure la mateixa, per aprofitar la que ja tenia guardada;

i allavons, sí, després d'un llarg camí... accedir a youtube!


i he pogut arribar "aprop":



"aprop"



si hem de fer camins tan llargs per arribar tan a prop...
potser sí que estem molt lluny encara.


(amb molt de carinyo, dedicat a la zel)

estem grillats, i en som conscients

felí dos mil on

(des d'un pati de totxos i arlita)

http://www.youtube.com/watch?v=tyQOYM10_wY
Salvados el follonero 07/02/2010 (1/4) "Jordi Évole"

http://www.youtube.com/watch?v=dPsbZcNz6_c&feature=fvw

(2/4)

http://www.youtube.com/watch?v=osa5PjAkdDU&feature=related

(3/4)

http://www.youtube.com/watch?v=yjCY_V1XFL4&feature=related

(4/4)

AGONITZAR v.: cast. agonizar,
|| 1. intr. Patir l'agonia de la mort. Fins l'ajuden les ones, enternides | de veure'l tan hermós agonisar, Atlàntida, introd.
|| 2. intr. Estar a punt d'extingir-se. A fora agonitza la llum i l'hora és trista, Oller Hist. 143.
|| 3. tr. Ajudar espiritualment a ben morir. Al sacerdot que me agonizarà en la mia ultima agonia, doc. a. 1852 (Hist. Sóller, ii, 951).
    Fon.: əɣunizá, əɣuniʣá (Barc.); aɣonisáɾ (Val.); əɣonizá (Palma).
    Etim.: pres del llatí ecles. agōnīzāre, mat. sign. || 1.