m'aixeco del llit. no vull que "sí o sí".
no t'ho cregues, iruna. si realment fos així, no existiria la paraula "alternatives", ni els dubtes, ni les contradiccions. estaria tot "dat i beneït", i en canvi ja veus que no és així. tu mateixa, per exemple, per dir algo que pugues paupar, ni dada, ni beneïda. pos aquí en tens la prova.
pensa que això és com quan de menuda te dien que no podia ser que no creguesses en déu, que "tothom creiem en algo, i este algo és déu". i tu, "que no, que jo no crec en res", i ells, que no, que era impossible.
au, vés. va, dorm. i no defallixques.
29 juny 2011
syntagma
"syntagma" ...
1 m. [FL] Conjunt de mots dotats d’estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat.
sintàcticament: segons les regles de la sintaxi;
sintaxi:
1 1 f. [FL] Conjunt de regles que regula l’arranjament dels mots per formar sintagmes i oracions. 1 2 f. [LC] [FL] Branca (o banca?) de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi acompleixen.
2 f. [IN] En inform., conjunt de regles de codificació correcta d’un llenguatge de programació.
volen sintagmatitzar syntagma, amb un llenguatge de sí o sí, cimentant determinades regles, i saltant-se'n altres:
"van ser ells, qui van saltar-se les regles. ara, ho han de pagar", justifiquen.
"només natros podem saltar-mos-les!".
1 m. [FL] Conjunt de mots dotats d’estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat.
sintàcticament: segons les regles de la sintaxi;
sintaxi:
1 1 f. [FL] Conjunt de regles que regula l’arranjament dels mots per formar sintagmes i oracions. 1 2 f. [LC] [FL] Branca (o banca?) de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi acompleixen.
2 f. [IN] En inform., conjunt de regles de codificació correcta d’un llenguatge de programació.
volen sintagmatitzar syntagma, amb un llenguatge de sí o sí, cimentant determinades regles, i saltant-se'n altres:
"van ser ells, qui van saltar-se les regles. ara, ho han de pagar", justifiquen.
"només natros podem saltar-mos-les!".
26 juny 2011
amanuenses
encantada en lo record dels últims amanuenses que vaig conèixer quan encara vivia al barri del paral·lel a barcelona, abans que nasqués l'aicard, seguint lo so de les tecles, arribo a una ciutat de colòmbia: pereira.
què deu haver sigut de la vida de juan, de l'eduard o de l'ana? aquell despatx de la federació catalana de boxa, encara? aquella casa amb la màquina d'escriure al rebedor, com un museu en vida, a tocar del palau de la música? aquella altra, a prop del mercat de sant antoni, amb cartes del tarot i la sibil·lina bola màgica?
mentrestant, a pereira, aprofiten fins a l'última tinta les hores més velles de les màquines d'escriure...
"la máquina de escribir, herramienta de los escribientes en Pereira"
des de colòmbia, viatge al nord, i enrera...
pel camí, en algun racó, he perdut l'escrivent i altres contes, de la maria mercè roca, un conte fotocopiat que em va emocionar... i aquell llibre menut, on herman melville escrivia un home que escrivia d'un altre home: bartleby, l'amanuense.
penso en estos tres dies de festa... cada tarde, gràcies a la col·laboració saltarina-australiana del iaio i de la iaia, trobada íntima a la feina, sola amb mi mateixa, l'única manera de treballar amb una mica de calma i de poder recuperar algunes de tantes "cartas muertas"... altres, més noctàmbules, apareixen ara i moltes nits m'acompanyen.
"bartleby"
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/melville/bartleby.htm
cansada, però desvetllada, remeno imatges i papers, mentre el sisa canta i passen los segles...
"amanuenses"
24 juny 2011
avui, no hi ha hagut cigronets ni fonts de colors.
sopar a casa i un ratet de sofà.
"veterinaris", "polònia" i "la nit de sant joan".
m'ha sorprès que l'aicard i la sara se quedessen com hipnotitzats amb les cançons del sisa i amb aquell teatre tan teatre.
tothom a la feina tenia alguna celebració de sant joan, amb una colla o una altra. m'he sentit molt "asocial", o "insociable", però al mateix temps, "quina tranquil·litat...!".
he dubtat si proposar als xiquets d'anar fins al passeig del riu, que m'ha semblat que hi preparaven foguerada i actuació musical...
he imaginat altres xiquets i xiquetes, mares, pares, persones de totes les edats, celebrant santjoans, tirant petards, contemplant flames, ballant, cantant, prenent "la fresca" (quina calor que fa...).
i natros, a casa, coneixent a través de la pantalla alguns dels diferents significats de la nit de sant joan, com qui mira una pel·lícula, no, una obra de teatre, d'una altra època...
"the pan within" - the waterboys
sopar a casa i un ratet de sofà.
"veterinaris", "polònia" i "la nit de sant joan".
m'ha sorprès que l'aicard i la sara se quedessen com hipnotitzats amb les cançons del sisa i amb aquell teatre tan teatre.
tothom a la feina tenia alguna celebració de sant joan, amb una colla o una altra. m'he sentit molt "asocial", o "insociable", però al mateix temps, "quina tranquil·litat...!".
he dubtat si proposar als xiquets d'anar fins al passeig del riu, que m'ha semblat que hi preparaven foguerada i actuació musical...
he imaginat altres xiquets i xiquetes, mares, pares, persones de totes les edats, celebrant santjoans, tirant petards, contemplant flames, ballant, cantant, prenent "la fresca" (quina calor que fa...).
i natros, a casa, coneixent a través de la pantalla alguns dels diferents significats de la nit de sant joan, com qui mira una pel·lícula, no, una obra de teatre, d'una altra època...
"the pan within" - the waterboys
22 juny 2011
20 juny 2011
19 juny 2011
joguina i fantasia al segle XXI
no és un ocell, ni un avió,
ni un nino o una nina,
no és una pilota,
ni una corda,
no és un trencaclosques,
ni un cotxet o un camió,
no és un robot,
ni fireta de cuina,
no són peces de fusta,
ni pedretes i fulles,
no són marionetes,
ni putxinel·lis,
ni caniques,
no és una pissarra,
ni un tros de guix,
no són llapis de colors,
ni purpurines...
és una joguina del segle vint-i-u.
nintendo, li diuen.
i sí que són la sara,
en una calidoscòpica pantalla plena d'espills,
lo iaio d'amposta,
amb lo cap fugit,
la marina,
amb perruca fúcsia,
i dani, lo veí,
supermariotitzat,
a l'altra banda de la valla i del mimbre...
encara que semblen mentida.
"a thousand years of good prayers"
cada dia, se trobaven en un banc, al parc.
ell, vidu, li parlava de la filla, tan silenciosa i distant, o de la sorprenent vida de les cigales, soterrades durant disset anys, abans de sortir a la superfície de la terra, per a cantar un estiu i morir l'estiumà. ella, saloma, un dia li va explicar que la seua filla era morta.
la filla de l'home, una nit, mentre sopaven, va comentar-li a son pare que una dona libanesa li havia dit una vegada que si els pares, abans de ser-ho, fossen avis, la vida seria més bella.
17 juny 2011
16 juny 2011
14 juny 2011
12 juny 2011
capsa de records no molt llunyans
fa un moment, la taula estava irreconeixible: una superfície de fusta tota llisa, sense cap obstacle, buida, neta, vivible.
a poc a poc, he anat tornant a omplir-la de dunes: les revistes escolars d'un col·legi i de l'altre, factures i rebuts, materials didàctics, fulls informatius de casals i de campus, anotacions de l'associació, papers de la feina, ordre del dia i pressupost de l'última reunió de la comunitat de veïns, mapes i fulletons de diferents paisatges, llibres, llibretes, les "páginas blancas"...
entremig, han anat apareixent "records" que guardaré en una capsa de cartró:
un retall de revista, amor constant més enllà de la mort, amb la troballa de dos esquelets abraçats durant 5000 anys, en un jaciment del paleolític;
un inventari musical, escrit a mà, amb totes les músiques que vaig anar portant als camins, fins el març de 2008;
una afirmación diaria, també manuscrita, que em va donar un dia un client per a explicar-me en un sol full la seua "filosofia de vida";
lo fulletó de l'espectacle autorretrato, de la maría pagés, que vaig anar a veure amb mon pare;
un paperet amb les faltes d'assistència a la faena de l'any passat: 14 dies de festa, 6 dies a sant joan de déu amb l'aicard, 4 dies malalta, mig dia a barcelona, per a anar a veure a mon pare a l'hospital, 3 dies i mig quan l'operació als ulls de l'aicard, i mig dia per a treure'm aquell bultet al pit;
lo manual de instrucciones para los miembros de las mesas electorales de los colegios administrados electrónicamente, una novetat també de l'any passat;
lo fulletó de l'espectacle chicha montenegro gallery, del carles santos;
un plànol d'eurodisney, de quan la sara va anar-hi amb sa cosina i la tia susa i el tio xavi, "que els xiquets van gratis", o "pel preu d'una, pot venir també l'altra", ara no me'n recordo;
lo permiso de menores que vaig haver de demanar a la policia per a que la sara pogués marxar a frança sense pare ni mare;
un trencaclosques de cartró amb la imatge d'un llibre obert, amb unes pàgines en forma de cor i unes paraules carinyoses escrites al dors;
lo programa del festival de nadal del col·legi de l'aicard;
un mapa dibuixat i escrit amb llapis i colors de com arribar a tortosa venint des d'un nord;
unes paraules amoroses escrites sobre el contorn d'una mà esquerra, o viceversa;
aquells poemes de maials, escrits per una desconeguda pepa;
una nota de la sara dirigida a l'aicard (íntima);
unes fotos de cases de fusta amb la targeta d'un constructor alemany que venia a comprar-mos totxos i altres materials: construcción de casas alemanas de obra y madera;
dos correus electrònics que no esperava trobar en paper, respostes molt amables i amistoses d'una noia a qui vaig preferir no continuar llegint;
un article llarg a el país, del poeta marcos ana, cuando el primer amor llega a los 41 años, on relatava su difícil adaptación a la vida en libertad tras pasar más de media vida en cárceles franquistas;
aquell full que un client va fer amb una fotografia de mon germà, se busca hombre muy peligroso;
la revista número 500 de l'estel, la publicació mensual i gratuïta de les terres de l'ebre que publica el conrad duran;
la carpeta que van donar-mos a sant joan de déu, quan l'última operació de l'aicard, benvingut a l'hospital, amb la cartolina on ell mateix va escriure el seu nom per a penjar-lo a la porta i un llibret on va escriure-hi lo nom, la data, "he vingut amb la mama i la iaia", la polsera (blanca) enganxada amb lo nom, número i codi de barres (que també som codis de barres), "planta 10, habitació 170", noms d'infermers i d'infermeres, "sara, osvaldo, eva", nom del metge o metgessa, "mercè", he vingut a l'hospital perquè "tenia un quist al penis", i el meu metge diu que "l'ha de treure", el plat que més t'ha agradat i el que menys, una truita dibuixada i "tot m'ha agradat";
un dibuix amb cors pintats i unes paraules escrites per la sara: "bolguda mama, felis dia de sant valentí";
un suplement de el país semanal, regalat, amb un home i una dona acariciant-se, en una portada en blanc i negre: sexo después de los 60. el último tabú. los mayores también lo hacen. y nos lo cuentan;
i la sorpresa d'un paper que pensava perdut, mig escrit en bolígraf, mig escrit en llapis, amb aquella orgia amb piaget i amb alguns filòsofs, una empanada mental de quan estudiava a la facultat, d'un dia que em vaig emparrar relacionant los estadis del desenvolupament de piaget amb "la història de la filosofia occidental".
potser d'aquí a un temps se n'haurà esborrat la part escrita en llapis. vés a saber... potser s'esborrarà abans l'escrita en bolígraf... t'imagines si d'aquí a uns anys, remirant papers vells, mos trobem que les mines de llapis són més duradores que la tinta dels bolígrafs?
per si un cas, i com m'ha fet il·lusió retrobar-lo, escanejo el paper, "por delante y por detrás":
a poc a poc, he anat tornant a omplir-la de dunes: les revistes escolars d'un col·legi i de l'altre, factures i rebuts, materials didàctics, fulls informatius de casals i de campus, anotacions de l'associació, papers de la feina, ordre del dia i pressupost de l'última reunió de la comunitat de veïns, mapes i fulletons de diferents paisatges, llibres, llibretes, les "páginas blancas"...
entremig, han anat apareixent "records" que guardaré en una capsa de cartró:
un retall de revista, amor constant més enllà de la mort, amb la troballa de dos esquelets abraçats durant 5000 anys, en un jaciment del paleolític;
un inventari musical, escrit a mà, amb totes les músiques que vaig anar portant als camins, fins el març de 2008;
una afirmación diaria, també manuscrita, que em va donar un dia un client per a explicar-me en un sol full la seua "filosofia de vida";
lo fulletó de l'espectacle autorretrato, de la maría pagés, que vaig anar a veure amb mon pare;
un paperet amb les faltes d'assistència a la faena de l'any passat: 14 dies de festa, 6 dies a sant joan de déu amb l'aicard, 4 dies malalta, mig dia a barcelona, per a anar a veure a mon pare a l'hospital, 3 dies i mig quan l'operació als ulls de l'aicard, i mig dia per a treure'm aquell bultet al pit;
lo manual de instrucciones para los miembros de las mesas electorales de los colegios administrados electrónicamente, una novetat també de l'any passat;
lo fulletó de l'espectacle chicha montenegro gallery, del carles santos;
un plànol d'eurodisney, de quan la sara va anar-hi amb sa cosina i la tia susa i el tio xavi, "que els xiquets van gratis", o "pel preu d'una, pot venir també l'altra", ara no me'n recordo;
lo permiso de menores que vaig haver de demanar a la policia per a que la sara pogués marxar a frança sense pare ni mare;
un trencaclosques de cartró amb la imatge d'un llibre obert, amb unes pàgines en forma de cor i unes paraules carinyoses escrites al dors;
lo programa del festival de nadal del col·legi de l'aicard;
un mapa dibuixat i escrit amb llapis i colors de com arribar a tortosa venint des d'un nord;
unes paraules amoroses escrites sobre el contorn d'una mà esquerra, o viceversa;
aquells poemes de maials, escrits per una desconeguda pepa;
una nota de la sara dirigida a l'aicard (íntima);
unes fotos de cases de fusta amb la targeta d'un constructor alemany que venia a comprar-mos totxos i altres materials: construcción de casas alemanas de obra y madera;
dos correus electrònics que no esperava trobar en paper, respostes molt amables i amistoses d'una noia a qui vaig preferir no continuar llegint;
un article llarg a el país, del poeta marcos ana, cuando el primer amor llega a los 41 años, on relatava su difícil adaptación a la vida en libertad tras pasar más de media vida en cárceles franquistas;
aquell full que un client va fer amb una fotografia de mon germà, se busca hombre muy peligroso;
la revista número 500 de l'estel, la publicació mensual i gratuïta de les terres de l'ebre que publica el conrad duran;
la carpeta que van donar-mos a sant joan de déu, quan l'última operació de l'aicard, benvingut a l'hospital, amb la cartolina on ell mateix va escriure el seu nom per a penjar-lo a la porta i un llibret on va escriure-hi lo nom, la data, "he vingut amb la mama i la iaia", la polsera (blanca) enganxada amb lo nom, número i codi de barres (que també som codis de barres), "planta 10, habitació 170", noms d'infermers i d'infermeres, "sara, osvaldo, eva", nom del metge o metgessa, "mercè", he vingut a l'hospital perquè "tenia un quist al penis", i el meu metge diu que "l'ha de treure", el plat que més t'ha agradat i el que menys, una truita dibuixada i "tot m'ha agradat";
un dibuix amb cors pintats i unes paraules escrites per la sara: "bolguda mama, felis dia de sant valentí";
un suplement de el país semanal, regalat, amb un home i una dona acariciant-se, en una portada en blanc i negre: sexo después de los 60. el último tabú. los mayores también lo hacen. y nos lo cuentan;
i la sorpresa d'un paper que pensava perdut, mig escrit en bolígraf, mig escrit en llapis, amb aquella orgia amb piaget i amb alguns filòsofs, una empanada mental de quan estudiava a la facultat, d'un dia que em vaig emparrar relacionant los estadis del desenvolupament de piaget amb "la història de la filosofia occidental".
potser d'aquí a un temps se n'haurà esborrat la part escrita en llapis. vés a saber... potser s'esborrarà abans l'escrita en bolígraf... t'imagines si d'aquí a uns anys, remirant papers vells, mos trobem que les mines de llapis són més duradores que la tinta dels bolígrafs?
per si un cas, i com m'ha fet il·lusió retrobar-lo, escanejo el paper, "por delante y por detrás":
"an architect's dream" - kate bush
| Watching the painter painting And all the time, the light is changing And he keeps painting That bit there, it was an accident But he's so pleased It's the best mistake, he could make And it's my favourite piece It's just great The flick of a wrist Twisting down to the hips So the lovers begin, with a kiss In a tryst It's just a smudge But what it becomes In his hands: Curving and sweeping Rising and reaching I could feel what he was feeling Lines like these have got to be An architect's dream It's always the same Whenever he works on a pavement It starts to rain And all the time The light is changing |
www.quedeletras.com
"prologue" - kate bush
We're gonna be laughing about this
We're gonna be dancing around
It's gonna be so good now
It's gonna be so good
Oh so exciting, mmh go on and on
Every time you leave us
So Summer will be gone
So you'll never grow old to us
It's gonna be so good now
It's gonna be so good
Can you see the lark ascending?
Oh so romantic, swept me off my feet
Like some kind of magic
Like the light in Italy
Lost its way across the sea...
Roma Roma mia
Tesoro mio, bella
Pieno di sole luce
Bali cozi bene, bene
Pianissimo
Pianissimo
What a lovely afternoon
What a lovely afternoon
Oh will you come with us
To find the song of the oil and the brush?
www.quedeletras.com
11 juny 2011
a mitjanit, baixo de casa mons pares. sopar amb los xiquets i amb los iaios.
l'aicard mos explica l'excursió d'avui a barcelona, amb los companys del col·legi del "temple": estació de frança, parc de la ciutadella, parlament de catalunya, botigues, port vell... camp del barça!
amb més detall: la sortida des de l'estació de la hife, a les set del matí (que havien de ser les vuit, però ahir "van trucar del parlament dient que no podíem fer la visita a les onze i que havíem de fer-la a les deu, o sigue que haurem de sortir una hora abans per a poder arribar a temps";
lo viatge en l'autobús, assentat ell sol, amb la cantimplora al maleter ("aprofita per a beure ara, abans de marxar", "no cal, no cal...", i a partir del moment en què l'autobús marxa, sentir jo una set increïble, i el neguit d'imaginar-lo a ell patint sent);
esmorzar a l'estació de frança, fotografies, pluja...;
les butaques i les taules dels parlamentaris, "lo sí, lo no, i un color blanc, o verd...", ell assentat "al lloc de puigcercós!", la meua sorpresa davant de tanta exclamació, ara pensar que potser hi ajuda "l'altre puigcercós";
"lo camp del barça!", les banquetes, les porteries, "foto a la porteria de la maneta!", lo vestidor dels visitants, "perquè al vestidor del barça no podíem entrar, que allà tenen coses seues", les cabines de ràdio, lo túnel, la zona mixta, la sala de premsa, lo museu del barça!, les sabates dels jugadors, fotos, copes, "la pilota d'or!", la pregunta del iaio: "algú vos heu emocionat o heu tingut ganes de plorar?", i ell, "sí, jo", mirant una foto de guardiola plorant d'emoció... un xiquet de la classe perdut, fins que l'han trobat, entre el museu i... "la botiga del barça!" samarretes, pilotes, sombreros blaugranes amb puntes, cua i cascabells, "has comprat alguna cosa?", "sí, dos postals", una de xavi i una d'iniesta;
acabem de sopar...
la sara també vol explicar l'excursió que va fer amb lo col·legi a horta de sant joan, museu picasso, la via verda, la fontcalda.
( . . . )
baixo de casa mons pares. los xiquets dormen allà, demà vaig a treballar.
la casa, buida. silenci. relax.
me lio un maiet d'herba.
començo a teclejar.
( . . . )
me'n lio ara un altre. ritual ja esporàdic, igualment serà fulminant...
l'aicard mos explica l'excursió d'avui a barcelona, amb los companys del col·legi del "temple": estació de frança, parc de la ciutadella, parlament de catalunya, botigues, port vell... camp del barça!
amb més detall: la sortida des de l'estació de la hife, a les set del matí (que havien de ser les vuit, però ahir "van trucar del parlament dient que no podíem fer la visita a les onze i que havíem de fer-la a les deu, o sigue que haurem de sortir una hora abans per a poder arribar a temps";
lo viatge en l'autobús, assentat ell sol, amb la cantimplora al maleter ("aprofita per a beure ara, abans de marxar", "no cal, no cal...", i a partir del moment en què l'autobús marxa, sentir jo una set increïble, i el neguit d'imaginar-lo a ell patint sent);
esmorzar a l'estació de frança, fotografies, pluja...;
les butaques i les taules dels parlamentaris, "lo sí, lo no, i un color blanc, o verd...", ell assentat "al lloc de puigcercós!", la meua sorpresa davant de tanta exclamació, ara pensar que potser hi ajuda "l'altre puigcercós";
"lo camp del barça!", les banquetes, les porteries, "foto a la porteria de la maneta!", lo vestidor dels visitants, "perquè al vestidor del barça no podíem entrar, que allà tenen coses seues", les cabines de ràdio, lo túnel, la zona mixta, la sala de premsa, lo museu del barça!, les sabates dels jugadors, fotos, copes, "la pilota d'or!", la pregunta del iaio: "algú vos heu emocionat o heu tingut ganes de plorar?", i ell, "sí, jo", mirant una foto de guardiola plorant d'emoció... un xiquet de la classe perdut, fins que l'han trobat, entre el museu i... "la botiga del barça!" samarretes, pilotes, sombreros blaugranes amb puntes, cua i cascabells, "has comprat alguna cosa?", "sí, dos postals", una de xavi i una d'iniesta;
acabem de sopar...
la sara també vol explicar l'excursió que va fer amb lo col·legi a horta de sant joan, museu picasso, la via verda, la fontcalda.
( . . . )
baixo de casa mons pares. los xiquets dormen allà, demà vaig a treballar.
la casa, buida. silenci. relax.
me lio un maiet d'herba.
començo a teclejar.
( . . . )
me'n lio ara un altre. ritual ja esporàdic, igualment serà fulminant...
09 juny 2011
me'n vaig al llit, amb la música i la cançó clavades al cervell, repetint-se:
"I've learned to clip my wings
and soften my ways"...
no puc dormir.
demà, reunió al col·legi per a parlar de l'aicard.
però quines "wings", iruna?
quines wings han de ser! "les wings", dona! "les wings"! veigues...
"don't learn to clip your wings,
just let flow your ways..."
"I've learned to clip my wings
and soften my ways"...
no puc dormir.
demà, reunió al col·legi per a parlar de l'aicard.
però quines "wings", iruna?
quines wings han de ser! "les wings", dona! "les wings"! veigues...
"don't learn to clip your wings,
just let flow your ways..."
08 juny 2011
parir i perir
buscant "peréixer", he trobat lo verb "perir".
i em distrec un moment pensant en la curiosa sensació d'estar parida i perida alhora.
"estar parida", "ser parida", "ser una parida"..., són coses que, vulgues o no, donen faena.
"perida", en canvi, ja no tens res a fer, i pots assaborir... "lo relax dels perits".
(ui, no... busco "perit", esperant trobar la pau d'un difunt, i vaig i em trobo un "expert, entès en una determinada matèria". los diccionaris, sempre sorprenent-me: ara resulta que un perit, tan viu!, és un mort, de perir. quines coses...)
|| Parterejar, anar de part, deslliurar, infantar, treure's el ventre.
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit.
i em distrec un moment pensant en la curiosa sensació d'estar parida i perida alhora.
"estar parida", "ser parida", "ser una parida"..., són coses que, vulgues o no, donen faena.
"perida", en canvi, ja no tens res a fer, i pots assaborir... "lo relax dels perits".
(ui, no... busco "perit", esperant trobar la pau d'un difunt, i vaig i em trobo un "expert, entès en una determinada matèria". los diccionaris, sempre sorprenent-me: ara resulta que un perit, tan viu!, és un mort, de perir. quines coses...)
perir
v. intr. [LC] Deixar d’existir.
|| Morir, sucumbir, acabar, finir, expirar. «–» Néixer.
parir
|| Parterejar, anar de part, deslliurar, infantar, treure's el ventre.
|| Criar, fer, crear.
|| Cadellar, gatonar, gatinar, vedellar, pollinar, godallar, porcellar, anyellar, xaiar, cabridar, conillar, quissoiar.
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit.
1 2 [LC] pop. posar algú a parir Criticar-lo granment.
2 tr. [LC] pop. Crear, fer. Com ho has parit, això?
01 juny 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)