l'exprés (a contes breus, de pere calders)

ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. el veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.


anava carregat de maletes. si preguntava a algú l'hora, moltes persones, en lloc de respondre-li, capotejaven, passaven de llarg, i les veia marxar, com locomotores jugant a fer equilibris sobre una via de tren invisible. quan intentava explicar-los que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació, ja no hi eren.

josé iranzo, el pastor de andorra

José Iranzo, el pastor de Andorra 1/6



José Iranzo, el pastor de Andorra 2/6



José Iranzo, el pastor de Andorra 3/6



José Iranzo, el pastor de Andorra 4/6



José Iranzo, el pastor de Andorra 5/6



José Iranzo, el pastor de Andorra 6/6


quin gust, trobar josé iranzo a la panxa del bou, amb la júlia.

com parla, com canta i com mira!

"societat"...? i sant agustí de canterbury

parlant de "poble", o de "pueblo", en primera persona, s'arriben a dir coses tan diferents... moltes, contradictòries. i tots se senten "poble", o "pueblo".

la gent el que volem és treballar, poder arribar a final de mes... s'han omplit la boca amb drets humans, però tots acaben fent lo mateix, buscant lo seu interès. si són los rics qui tenen los diners, són ells qui els poden moure. pos que ho facen! i que la gent poguéssem treballar i viure, també. tot costa molt, però a mi no em fa res treballar tant com calgue. la gent està molt cremada amb tanta hipocresia... critiquen als altres, però cadascú busca el seu.


a la gent li sap mal que es donen ajuts als immigrants... diuen que els prenen la faena i que tenen més privilegis que natros. en part, tenen raó. però hi ha molta gent que no està disposada a arromangar-se, tampoc, eh! jo tinc amigues que estan al paro i quan los dic si volen venir amb mi a llimpiar cases, me diuen que no!, que ja estan cobrant del paro, o que no volen haver d'anar a llimpiar cases, com si fos una humillació. i algunes se peguen la gran vida, no et penses! hi ha molts que diuen que els immigrants vénen i rebenten los salaris, que per culpa seua, han baixat los sous... però, mira... l'altre dia, uns me preguntaven per algun jardiner, i jo vaig dir-los que coneixia un xic marroquí que els ho faria la mar de bé, treballador, responsable... me van preguntar a quant haurien de pagar-li l'hora; jo vaig dir-los que a uns 8€, i saps què em van dir? "ah, no, no! de cap manera! màxim, 3€!". no tenen vergonya...

ella és pencona, responsable, espavilada, complidora... sempre m'ha semblat molt bona persona.

va votar en blanc perquè cap partit li inspira confiança. no sap quina repercussió té votar en blanc, si al final encara beneficia als grans partits (això és el que jo em penso, però tampoc ho sé del cert). va votar en blanc com a forma d'expressió: "cap partit m'agradeu prou. no me'n fio de cap de vatros i és així com vos ho expresso".

entén que molta gent se decante per les idees de dretes. entén les reclamacions i les protestes de qui surten al carrer i es queixen.

.   .   .

"la gent", "lo poble" o "pueblo"... qui és "la gent"? qui, "lo poble", "lo pueblo"? qui són, estos "rics" de qui tant parlen? "los banquers"? "los polítics"? "los empresaris"? "los grans especuladors"? quatre gats? desenes? milers? milions? en relació a qui, som "rics" o "pobres"?

qui és que vol que la vida i la societat vaiguen d'una altra manera? volem viure, realment, d'una altra manera? volem no ser tan consumistes? volem treballar? treballar més? treballar menos? volem, si pot ser, no fer-ho? volem ser egoistes? o generosos? volem compartir els problemes? i els "logros"? volem participar i implicar-mos? "mullar-mos", diuen? quan? com? en una manifestació? en los diferents aspectes de la vida quotidiana? en alguns, només? quan poguéssem i quan mos vingue de gust, fer-ho? quan calgue? quan algú mos ho demane? volem donar-mos? volem rebre o no volem rebre?

a cap pregunta hi ha una sola resposta. lo que tu vulgues, potser no és el que vull jo. i viceversa. però molts continuen parlant com si fos possible i desitjable trobar "la resposta", "lo camí necessari", "ordre", o "desordre"...

mentrestant, i des de sempre, voluntats individuals, col·lectives, moviments associatius, valors, interessos...

munts de faenada, d'esperances, de dificultats, d'imaginació per a intentar fer les coses de tantes "altres maneres de fer-les"...

també munts i munts de mandra, d'acomodació, de passotisme, de desencant, d'esgotament, d'indiferència...

consciència... inconsciència...

"sortim al carrer a reivindicar! endavant! a la batalla!"

ba... talla...

vols tu viure d'una altra manera?

proposta de retirada massiva dels diners de bancs i caixes... per a qui tingue diners ingressats, clar. però... per què una retirada "simbòlica"? 155? 150 €? per què no una retirada total?

supressió de les domiciliacions bancàries... pagament, si és que podem pagar, però també si és que volem continuar pagant, trinco-tranco, o d'altres maneres...

volem repensar la vida quotidiana? la nostra despesa? lo consumisme que mos impregna?

o voldríem poder disposar i disposar...?

com pot ser que la nostra empresa no haguéssem fet fallida encara? com pot ser que continuen construint-se blocs de cases, encara? i vinga edificis i urbanitzacions fantasma... i ofegats d'hipoteques...

me costa tot, entendre-ho...

.   .   .


blablablabla.........


27 de maig, sant agustí de canterbury:



Los cuentos de Canterbury | P. P. Passolini | 1972

comiat de sisè... i tornem a començar

després de la festa de comiat dels alumnes de sisè, companys de l'aicard, que enguany marxen de l'escola i l'any que ve comencen a l'institut;

després de perdre'm en pàgines "educatives", infinitament i caòticament plenes de propostes didàctiques, conceptes, projectes, continguts, transversalitats, competències, etcètera;

després de tota la vida d'un fill de 12 anys amb "necessitats educatives especials", sense haver pogut veure mai cap "pla individualitzat", "adaptació curricular", cap document escrit de propòsit, desenvolupament ni seguiment pedagògic, tot i haver-ho demanat en diferents ocasions, però, evidentment, no amb la suficient insistència, ni responsabilitat, ni dedicació..., conformant-me amb evasives;

només avui, després de tants anys, esta mare que sóc, saltant d'un lloc a un altre, he fet cap a un racó de món on hagués hagut d'arribar fa massa temps, cagondena. un racó virtual on m'ha emocionat trobar mostres concretes d'"atenció a la diversitat" i de "plans individualitzats" de xiquets i xiquetes, elaborats a diferents escoles i instituts, per part dels professionals que hi treballen, en col·laboració amb les famílies, en això que en diuen "comunitat educativa", i que per a mi, certament, són "exemplars":

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=49

"només són papers", m'han dit a vegades, "protocols", "paperassa"... i una merda.

només són papers i una merda, si és així com s'interpreten. però quan se fan pensant que han de servir a la pràctica........ han de servir, a la pràctica.


me fot molt pensar que he tardat tants anys a implicar-me més en l'educació de l'aicard, que he tardat tant temps a demanar-exigir amb la suficient insistència "què passa amb l'aicard, a l'escola", pensar que no he posat prou de part meua...
però no sigues negativa, nurieta. encara mos queda un altre any, a l'ordinària escola. posa't les piles. va. intentem-ho: aprofitem-la.

El país moribund, Salvador Espriu, Barcelona, 1934-1935

El país que havia perdut la seva ànima seia amb les mans buides vora el port i mirava amb tristesa les aigües mortes, quan jo vaig arribar. "Seré aviat com elles. Ja ho veus, no expresso res, res de meu autèntic. Aviat seré com aquestes aigües, un mirall indiferent", es va exclamar. "De cap manera!", li vaig respondre. "Ets un gran, un formidable país." "En què ho coneixes?", s'escridassà el pobre vell país, una mica revifat, perquè no hi ha ningú més apte que els pobres vells països per a les revifalles efímeres. "En què ho coneixes?", va dir, caigut altra vegada en desesper.

(...)

"Te n'has convençut, ara?", vaig preguntar al país. "Sí", va dir ell, entendrit. "Però sóc tan ancià! Quin fred, tot em roda, em moro!", xisclà de sobte. La feridura va ser fulminant, i no vaig tenir temps d'auxiliar-lo. El cos queia amb clapoteig a les aigües encalmades, en un solitari indret, i jo n'era l'únic testimoni. "Mullar-me per ell?", vaig reflexionar. "Ja en trobarem un altre que ens pugui fer més peça. Vaig a telegrafiar la notícia, és més essencial que intentar salvar-lo. Quin èxit periodístic que serà!", vaig meditar, mentre m'allunyava.

blog acampadabcn: http://acampadabcn.wordpress.com/



Video chat rooms at Ustreamhttp://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn

http://www.vilaweb.cat/



pintes teulades

 

  

(una vegada penjades, les pintes teulades, me n'adono que he fet la teulada al revés. i torno a fotografiar-les.

un estímul més que em fa pensar en les persones que estan a les places -d'alguna manera, és el que proposen, pintar o construir teulades "al revés"- i en les que no hi estem, i perquès...)

teules pintades

t'imagines una teulada tota pintada com una platja del delta de l'ebre? o com un bosc, o com un prat d'herba? o continuació d'un paisatge de marges plens de garrofers i oliveres?

lo dibuix d'una sola teula, escampat a la teulada sencera.

m'agradaria tornar i preguntar-li-ho a la daniela, una pintora de teules que ahir vam trobar en una de les paradetes a la festa a la plaça d'amposta. segurament, no ho faré. he de fer el dinar, dinarem, voldria anar a la faena... me'n quedaré amb les ganes. potser algun dia ho podré veure.

mans de daniela, pintora de teules

entro a internet i trobo altres teules pintades en "talleres de manualidades" i en pàgines web d'artesania.

també faig cap a un museu de teules pintades, a fornalutx, un poblet de mallorca. en este cas, pintades a l'espai de teula vista, no la teula sencera, o per la part de sota, allà on la teulada vola.

una tradició decorativa però també simbòlica, protectora, la qual sembla que es remunta segles enllà, grècia, roma...

museu de teules pintades a fornalutx (mallorca)

festa del mercat a la plaça

este cap de setmana estàs a amposta amb ton pare, filla, i el que ve, espero que hi anéssem juntes.



Mercat a la plaça 2010. Amposta a principis del segle XX (part 1)



Mercat a la plaça 2010. Amposta a principis del segle XX (part 2)



Mercat a la plaça 2010. Amposta a principis del segle XX (part 3)



Mercat a la plaça 2010. Amposta a principis del segle XX (part 4)

bona nit, mister bean

"good night mr bean"

en un trosset de ràdio, en aquell petit recorregut d'una emissora a una altra, buscant una mica de música, "la mort de bin laden".

lo pas just de viu a mort, sense més explicacions, sense declaracions oficials, ni proves forenses, ni reaccions immediates.

només a la faena, l'anunci d'un presumpte (de presumir) assassinat.

a la nit, estabornida per tanta "justícia social", me'n vaig a buscar alguna barreja, i em quedo mirant "good night, mister bean", pensant possibles similituds quotidianes entre mr bean, l'obama, l'ossama... i altres insomnes, com jo mateixa.

laden... "carregat".