13 juliol 2011
rodeno i foia
"rodeno"?
paraula plana, jo pensava que era "ródeno".
traducció al català: roig/roja, rogenc/rogenca, vermellós/vermellosa?
no trobo als diccionaris catalans que conec ni "rodeno", ni "ròden", ni "rodè"... i em desespero.
a la web d'aín, sense complexos, podem llegir un poble rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno. però, com deuen dir-ho, rodeno, los estudiants i professors de "l'insti" que tant saben de llengua? no n'he sabut trobar la resposta.
per sort, sí que he trobat algú altre que, escrivint en català, també me parla de rodeno... "sóc rodeno", escriu tranquil·lament, un grup excursionista de muntanya, i jo que me n'alegro.
llijo altres referències de pins i de roques:
me resulta especialment aclaridora una explicació que retrocedix dos-cents cinquanta milions d'anys i que m'ajuda a comprendre la relació, roginosa, entre estos arbres i estes arenisques (arenoses?, sorrenques?) muntanyes i pedres: http://josebezas.lacoctelera.net/post/2006/12/20/el-rodeno;
un noguera-naturalmente;
la introducció i el pròleg d'algú que en algun moment se va proposar tornar al campamento del rodeno, a la província de teruel, a valdecuenca, i escriure maquis en el corazón del rodeno;
lo fet és que, si tot va bé, en pocs dies, los esquimals i jo podrem passejar muntanyes rodenes i pins rodenos.
i passar dies i nits en una foia... un altre (per a mi) "misteri" de la naturalesa.
esta vegada, sí que l'ieeec! me dóna una definició de la paraula:
foia: f. [GG] Fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica.
m'agrada. me vénen ganes de "foia".
m'assalta un altre dubte de llengua: com se deu dir, en català, "yeísmo"?
t'imagines? "foia'm"...
foia: tercera persona singular del present d'indicatiu, o segona de l'imperatiu, del verb "foiar" (o "follar", en pronunciació yeísta, diríem, des d'una altra banda de l'idioma).
però no és lo cas, núria. torna al planeta terra.
esta vegada serà "foia" de "foia": Fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ai, la majoria d'aquest professors i alumnes d'institut cada dia passegen menys per les muntanyes d'arenisca vermella i a penes saben de l'olor intens dels pins quan la calor intensa fa esclatar les seves agulles. Com vols que et donin respostes?
me referia a professors i estudiants, o estudiosos, de l'institut d'estudis catalans.
no sé si la majoria de professors i d'alumnes (de qualsevol institut), o la majoria de persones, cada dia passegem menys per les muntanyes. jo mateixa, gairebé no passejo mai per enlloc. però veig que hi ha moltes persones que sí que ho fan, molta afició a la muntanya, a les excursions, a les curses... tinc la impressió que cada vegada n'hi ha més. potser m'equivoco. conec persones que ho fan i és tot un món.
la calor intensa fa esclatar les agulles dels pins? una altra cosa que no sabia, pere. si ho dius, senyal que tu sí que ho has pogut assaborir.
me sap greu haver escrit aquella frase tal com vaig escriure-la, amb este to com de retret, "com si haguessen de saber-ho tot". per una banda, potser la resposta és allà i jo no vaig saber trobar-la. però, encara en el cas que no hi fos, ningú està obligat a saber-ho tot.
quan un mestre, professor, o qualsevol persona, diu "no ho sé, ja miraré d'averiguar-ho", o senzillament "no ho sé", és d'agrair que no vulguen encolomar-te qualsevol cosa.
ah, pere... t'explico una cosa que li ha passat avui a l'aicard?
tenia examen de taekwondo. quan l'he anat a buscar, m'ha dit que havia suspès. li he preguntat què havia passat, què li havia dit lo mestre, i no volia explicar-m'ho, volia que marxéssem. m'ha dit que el mestre li havia preguntat com se feia una patada frontal. no fer-la, explicar com se fa. i que per això l'havia suspès.
he volgut parlar un moment amb lo mestre. ell ha preferit quedar-se a fora. lo mestre m'ha dit que l'ha suspès perquè quan li ha fet esta pregunta, ell només responia "no". després li ha preguntat com se fa un bocata de nocilla, o com se menja una galeta sucada en un got de llet. la resposta de l'aicard, contundent altra vegada: "no". l'ha suspès per això, per esta actitud de negar-se a fer l'esforç d'explicar les coses.
suposo que l'aicard no s'esperava que a l'examen d'avui li calgués haver de donar explicacions de res. "tota la resta ho ha fet bé", me comentava el mestre. però haver d'explicar una cosa... haver de pensar com explicar-la...
lo mestre m'ha dit que el pròxim dia li farà alguna altra pregunta, "a veure com respon".
també fora de les classes de llengua, a vegades, se fan classes de llengua, eh pere?
la necessitat / exigència d'aprendre "comunicació"...
les dificultats que tenim, tantes vegades, d'aprendre'n i de posar-la en pràctica...
bona nit, pere.
jo procuro respondre, gatot. però també és cert que no sempre ho faig, a vegades perquè penso que "no cal"; a vegades, perquè no puc, perquè no trobo les paraules; quan algú pensa que no ho faig perquè no vull, sovint és perquè no puc, no em surt (d'acord, potser em falta voluntat, esforç, o ganes), o perquè penso que no cal, o que ja ho he fet, tot i que no de la manera que l'altra persona espera escoltar.
també quan l'aicard contesta malament, bruscament, tinc pensaments com este que dius, i me'n sento responsable. a vegades me trobo cridant-li "xeic! aicard! com pot ser que parles d'esta manera!". allà mateix tenim com a mínim una part de la resposta.
no sempre és fàcil comunicar-se...
fa falta serenitat, paciència... confiança, ganes...
i aquell esforç que li demana el mestre: no respongues que "no" d'entrada. pensa què vols dir i com podries fer-te entendre.
també passa que a vegades, per molt que intentem fer-mos entendre, no depèn només de natros. també cal la comprensió de l'altre.
bona nit, joan
Ja ho saps, iruna, diuen que som paraula, esperen -esperem- les paraules. No sé si vivim més de les paraules que dels gestos, de la vida. Cal acceptar que som paraula? Cal acceptar que fora de la paraula som ben oca cosa?
Bona nit, iruneta.
:)
:(
:S
:*
;)
:O
O-I<
...
(quines preguntes tan difíciles, home, pere... tampoc amb paraules és que siguem gran cosa:)
bona nit
Publica un comentari