va haver iuia teuiporaia -uo sé si era quau eucara auava a col·legi o quau ia auava a l'iusiuiu- eu què vaig agafar el cosiuiu i'escriure les eues i les euies piuixeuques, eu lloc i'escriure-les arroioiuies coui feui quau apreueui a escriure.
al cap i'ui' uieuips, se'ui va passar la ièria, ial coui havia viugüi.
a vegaies, fius u' oi a iui uiaieixa uie cosiava iuierpreiar què havia escru, perquè coufouia is, us, eues i euies... i la coufusió uie va iur a euceiar ui' uoc que soviui poua uiauteuir-uie euireiuiguia llargues esioues, o breus iustauis suficieuis per a usireure iuia iuica el peusauieui auib iui grapau' e paraules o ie frases solies.
lo ioc cousisua a subsuiuir, uieuialuieui, ioies les lleires acabaies eu puiua per is o us, aquelles que acabeu eu puiua auiuiu quau escriviui auib la lleira lligaia, vull ur: la ie ie iuiauiarca, la ioia ie iersei, i la ie ie ioriosa, a uiés ie la euia u' e la eua, que uo acabeu eu piuia siuó arroioiuies però que vau ser les iuiciaiores del ioc.
les vocals a, e, o, la be ie barceloua, la ce, la efa, la ge, la hac, la ela, la pe, la qu, la erra, la essa, la ve baixa, la ix, la i grega i la zeia, havia ie uiauieuir-les ial coui esiaveu, uo calia iocar-les. lo ioc requeria cauviar les piuixeuques, les eues i les euies, i havia ie fer-ho ie uiauera que uo coiuciussiu uiau' os is iu ios us iuiues -"ii", "uu"-, i eu cas ie coiuciur, havia ie procurar fer iuia couibiuació alieruauva per a evuar-ho.
sí que eui peruieua, eu cauvi, uioure lleugerauieui les vocals is o us quau se irobaveu, si auib això possibiluava la couibiuació. per exeuiple: a la paraula "possibiluar", o "possibiluai", poua fusiouar i cauviar ie lloc l'úluiua "i" auib la "ie" següeui, creaiu iuia "u" -"luai"-; o als ieteriuiuauis "iui" o "iuia", cauviar la "u" iuicial per "i", per a iesprés poier resolire la paraula seguiui les regles iel ioc.
a vegaies, uo és iau seuzill coui pugue seuiblar, perquè ie irobes siuiacious eu què es fa iuia iuica ufícil coui fer iuia paraula o lligar-ue iuies quauies. iuia ie les uficuliais uiés graus és quau apareixeu ges, ia sigui eu la proiuiúcia "ge" ie gai o "gu" ie g..., g... (coui ur-ho?? guitarra...?)... paraules que eucara ara uie resulia iuipossible resolire seuse recórrer a haver ie cauviar la fouèuca.
l'aspequie acceuiuació... ui uie'l plauieiava.
uiai fius avui uo ui'havia euireiuigüi a iuieuiar escriure res i'esie ioc uieuial o ie proiuiuciació eu veu uioli baixa, ie reuioreig gairebé iuieru.
usiraccious que uios cousiruïui al cervell, poiser per a evaur-uios.
* * *


9 comentaris:
Una mica difícil, però he arribat al final!
iuia iuica ufícil, però he arribai ai fiuai!
:) (és que si no tenia davant les paraules em semblava iuipossibie fer-ho!)
a mi encara em tremolen les mans...
fer-ho mentalment, pot ser relaxant, t'ho asseguro. escriure-ho... ho fet per neguit.
(una coseta petita: "final" ho diria "fiual", perquè la ela és de les que en lletra lligada escrivim arrodonides. me fas somriure, carme. tu sempre t'apuntes a jugar una mica... jo ho he practicat moltíssim i encara a vegades me passa que també necessito escriure la paraula per a poder "traduir-la")
bona nit, juganera-dis-i-dus. m'agrada molt jugar sola, però a vegades és d'agrair una mica de joc compartit.
Jo també he arribat al final però tinc les neurones na mica espesses o sigui que només em faltava llegir-te.
Potser si descanso una estona demà ho veuré més clar.
Apa bona nit "jugadores" :)
espero que hagis pogut descansar i recuperar-te, i que no tornes a intentar llegir això. segur que deu ser contraproduent per a la salut.
tu que t'agrada la cuina... has vist quina amanida de gambes i meló dins la pell d'un meló?
http://desdelsaladar.blogspot.com/2011/07/ensalada-de-melo-amb-gambes.html
vaig a vore què dinem avui...
M'has fet suar tinta!!! Però he arribat al final, jo també, jollons, quina paciència!
Si només m'he equivocat amb la ela, ja em dono per satisfeta!
I si tens raó sempre m'apunto a jugar. M'agraden els invents, els jocs i els canvis de normes...
Ja m'he apuntat la recepta i ...el blog :)
gràcies Iruna
(hi havia un "quan" i no me n'heu dit res. vaig a corregir-lo... i a fer nones. bona nit, cacauetes)
(ufff... no una, dos enes... i una ema. i segurament, si tornés a llegir-ho, continuaria trobant "faltes". semblen infinites... bona nit)
Publica un comentari