confonia "rodeno" i "ródano", o roine.
segons la wikipèdia: en francès, rhône; en occità, ròse o roine; en arpità, rôno; en alemany dialectal, rotten.
arpità? francoprovençal? la llengua d'arpitània? sembla el nom d'un país imaginat.
òspita! (com és que tampoc la trobo, esta paraula? me catxis la mar...)
en un blog d'amics d'arpitània, trobo un fragment que situa a la vall d'aosta un parc recentment inaugurat que té com a objectiu fer conèixer en profunditat els animals del Gran Paradís, els seus hàbits i hàbitat, la seva relació amb l’home i, de passada, fer-ho com més ens afalaga: en la llengua pròpia de la terra, l’arpità. Lo Berlò és el seu nom i és com s'anomena en arpità la més petita de les espècies d’isard de la zona.
me'n torno a buscar òspita... i vaig i caic a l'argentera... quan anàvem amb avarques, del josep mèlich, amic de la trini, me sembla:
òspita per hòstia.
ospa, osti, òspedra, ostres...
8 comentaris:
Ja fa temps que volto pel teu bloc i te llijo i em deixo portar pel teu transitar peculiar pels mots i els pensaments, però em sembla que encara no t'havia dit res.
He gaudit molt amb aquests tres darrers apunts. Quina preciositat de poble, de noms, i què bé m'ho has fet passar anant amunt i avall buscant llocs, mots i significats.
El "yeismo" es diu iodització, però també es pot dir ieisme. En tot cas amb el "foia'm" se m'han posat els pèls de punta. I no t'estic parlant com a mascle. Tinc més imaginació que instint.
enric,
gràcies per fer-me conèixer "ieisme" i "iodització" (bon caram, esta! d'on deu sortir? de "iode"...?)
a mi també em sembla preciós, aín. abans d'enamorar-me del poble, me vaig enamorar de la web, tan senzilla, bonica, feta amb carinyo.
t'he de dir una cosa, enric. fa uns dies, una persona em va explicar que en un blog que tu ja saps apareixia el post aquell dels escrivents... vaig entrar un instant a fer una ullada, però vaig preferir no tornar-hi, perquè no em sento còmoda entre concursos, premis i coses així. no tinc cap interès a augmentar les visites de lectors, no visito gaires blogs ni espero ser llegida. no tinc cap propòsit. escric quan me surt, i la veritat és que a vegades me sento massa atrapada aquí a dins. però també em fa molta companyia i molts dies ja m'agrada poder perdre'm per aquí quan los xiquets ja estan dormint.
t'he de dir que em va estranyar que qui porteu aquell blog (no sé si ets tu sol o algú més) no em diguésseu res de la vostra iniciativa. però tampoc jo, quan poso un enllaç a un blog o faig referència a un lloc o altre, "aviso" a la persona que té aquell blog. quan pengem coses a internet, ja hem d'assumir que allò podrà llegir-ho, enllaçar-ho, copiar-ho, qui ho vulgue. d'alguna manera, si ho fem, és perquè estem disposats a "amollar-ho"...
me sembla curiós, això que passa. en part, sé que qualsevol persona pot "llegir-me", mirar-me, veure'm..., i no m'importa que això passe... en canvi, al mateix temps, aquí em sento com si no hi hagués gairebé ningú (a vegades, ningú), una sensació estranya d'intimitat-solitud compartida mig en silenci...
bona nit, enric
L'Enric és innocent d'haver-te proposat per al "premi", perquè va ser una idea meva. L'Enric es va sumar a la proposta, i diria que el millor que fa la iniciativa és donar a conèixer altres blogs. Tendim (tendeixo) a llegir-ne uns quants i sempre els mateixos, i és bo trencar de tant en tant aquestes inèrcies. Espero que això no et causi cap molèstia.
Pel que fa a l'Arpitània (que sona a país imaginari) he pensat en l'Aquitània, que a mi de jove em despertava moltes fantasies amb cavallers, princeses, misteris, mags, bruixes, monstres i llocs màgics. (Crec que llegia massa còmics).
Està molt bé això de país imaginari.
lluís,
no és cap molèstia. més aviat, una certa vergonya. comprenc que dir això tenint este blog on he penjat ja tantes vergonyes, és bastant absurd, però, sent que l'enric m'havia comentat, tampoc podia no dir-li el què penso.
aquitània? jo no he llegit còmics, ni conec "aquitània". avui m'he liat com una cabra i entre cabres, per arpitània, però en un altre moment potser em perdré per esta desconeguda aquitània que comentes.
bona nit, lluís
amics d'arpitània...?
quina sorpresa, trobar este comentari. gràcies per la salutació. potser hagués hagut de dir-vos que feia este post enllaçant-vos, per pura cortesia virtual... però no ho vaig fer. espero que no vos sàpiga greu.
bonic "payis", arpitània. m'ha agradat llegir-vos en esta llengua per a mi fins ara desconeguda però que sento propera.
he fet un post avui recollint una fotografia que teniu al blog. gràcies per compartir-la.
sóc poc de "països", jo. m'espanta una mica esta paraula. però quan veig que la viviu amb carinyo, la temor d'alleuja :)
"d'alleuja" no és cap altre idioma. volia dir "s'alleuja".
No, l'Aquitània no surt dels còmics. En certa manera, nosaltres som relativament els fills de l'Aquitània perduda.
com pots haver comprovat, tampoc tenia ni idea de què era aquitània. hagués pogut ser un país només dibuixat... quanta ignorància! gràcies per aclarir-m'ho.
bona nit
Publica un comentari