"a thousand years of good prayers"

cada dia, se trobaven en un banc, al parc.

ell, vidu, li parlava de la filla, tan silenciosa i distant, o de la sorprenent vida de les cigales, soterrades durant disset anys, abans de sortir a la superfície de la terra, per a cantar un estiu i morir l'estiumà. ella, saloma, un dia li va explicar que la seua filla era morta.

la filla de l'home, una nit, mentre sopaven, va comentar-li a son pare que una dona libanesa li havia dit una vegada que si els pares, abans de ser-ho, fossen avis, la vida seria més bella.