parir i perir

buscant   "peréixer", he trobat lo verb "perir".

i em distrec un moment pensant en la curiosa sensació d'estar parida i perida alhora.

"estar parida", "ser parida", "ser una parida"..., són coses que, vulgues o no, donen faena.

"perida", en canvi, ja no tens res a fer, i pots assaborir... "lo relax dels perits".

(ui, no... busco "perit", esperant trobar la pau d'un difunt, i vaig i em trobo un "expert, entès en una determinada matèria". los diccionaris, sempre sorprenent-me: ara resulta que un perit, tan viu!, és un mort, de perir. quines coses...)

perir 

v. intr. [LC] Deixar d’existir.

|| Morir, sucumbir, acabar, finir, expirar. «–» Néixer.

parir

|| Parterejar, anar de part, deslliurar, infantar, treure's el ventre.
|| Criar, fer, crear.
|| Cadellar, gatonar, gatinar, vedellar, pollinar, godallar, porcellar, anyellar, xaiar, cabridar, conillar, quissoiar.

 1 1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit.


1 2 [LC] pop. posar algú a parir Criticar-lo granment.


2 tr. [LC] pop. Crear, fer. Com ho has parit, això?