m'aixeco del llit. no vull que "sí o sí".

no t'ho cregues, iruna. si realment fos així, no existiria la paraula "alternatives", ni els dubtes, ni les contradiccions. estaria tot "dat i beneït", i en canvi ja veus que no és així. tu mateixa, per exemple, per dir algo que pugues paupar, ni dada, ni beneïda. pos aquí en tens la prova.

pensa que això és com quan de menuda te dien que no podia ser que no creguesses en déu, que "tothom creiem en algo, i este algo és déu". i tu, "que no, que jo no crec en res", i ells, que no, que era impossible.

au, vés. va, dorm. i no defallixques.