capsa de records no molt llunyans

fa un moment, la taula estava irreconeixible: una superfície de fusta tota llisa, sense cap obstacle, buida, neta, vivible.

a poc a poc, he anat tornant a omplir-la de dunes: les revistes escolars d'un col·legi i de l'altre, factures i rebuts, materials didàctics, fulls informatius de casals i de campus, anotacions de l'associació, papers de la feina, ordre del dia i pressupost de l'última reunió de la comunitat de veïns, mapes i fulletons de diferents paisatges, llibres, llibretes, les "páginas blancas"...

entremig, han anat apareixent "records" que guardaré en una capsa de cartró:

un retall de revista, amor constant més enllà de la mort, amb la troballa de dos esquelets abraçats durant 5000 anys, en un jaciment del paleolític;

un inventari musical, escrit a mà, amb totes les músiques que vaig anar portant als camins, fins el març de 2008;

una afirmación diaria, també manuscrita, que em va donar un dia un client per a explicar-me en un sol full la seua "filosofia de vida";

lo fulletó de l'espectacle autorretrato, de la maría pagés, que vaig anar a veure amb mon pare;

un paperet amb les faltes d'assistència a la faena de l'any passat: 14 dies de festa, 6 dies a sant joan de déu amb l'aicard, 4 dies malalta, mig dia a barcelona, per a anar a veure a mon pare a l'hospital, 3 dies i mig quan l'operació als ulls de l'aicard, i mig dia per a treure'm aquell bultet al pit;

lo manual de instrucciones para los miembros de las mesas electorales de los colegios administrados electrónicamente, una novetat també de l'any passat;

lo fulletó de l'espectacle chicha montenegro gallery, del carles santos;

un plànol d'eurodisney, de quan la sara va anar-hi amb sa cosina i la tia susa i el tio xavi, "que els xiquets van gratis", o "pel preu d'una, pot venir també l'altra", ara no me'n recordo;

lo permiso de menores que vaig haver de demanar a la policia per a que la sara pogués marxar a frança sense pare ni mare;

un trencaclosques de cartró amb la imatge d'un llibre obert, amb unes pàgines en forma de cor i unes paraules carinyoses escrites al dors;

lo programa del festival de nadal del col·legi de l'aicard;

un mapa dibuixat i escrit amb llapis i colors de com arribar a tortosa venint des d'un nord;

unes paraules amoroses escrites sobre el contorn d'una mà esquerra, o viceversa;

aquells poemes de maials, escrits per una desconeguda pepa;

una nota de la sara dirigida a l'aicard (íntima);

unes fotos de cases de fusta amb la targeta d'un constructor alemany que venia a comprar-mos totxos i altres materials: construcción de casas alemanas de obra y madera;

dos correus electrònics que no esperava trobar en paper, respostes molt amables i amistoses d'una noia a qui vaig preferir no continuar llegint;

un article llarg a el país, del poeta marcos ana, cuando el primer amor llega a los 41 años, on relatava su difícil adaptación a la vida en libertad tras pasar más de media vida en cárceles franquistas;

aquell full que un client va fer amb una fotografia de mon germà, se busca hombre muy peligroso;

la revista número 500 de l'estel, la publicació mensual i gratuïta de les terres de l'ebre que publica el conrad duran;

la carpeta que van donar-mos a sant joan de déu, quan l'última operació de l'aicard, benvingut a l'hospital, amb la cartolina on ell mateix va escriure el seu nom per a penjar-lo a la porta i un llibret on va escriure-hi lo nom, la data, "he vingut amb la mama i la iaia", la polsera (blanca) enganxada amb lo nom, número i codi de barres (que també som codis de barres), "planta 10, habitació 170", noms d'infermers i d'infermeres, "sara, osvaldo, eva", nom del metge o metgessa, "mercè", he vingut a l'hospital perquè "tenia un quist al penis", i el meu metge diu que "l'ha de treure", el plat que més t'ha agradat i el que menys, una truita dibuixada i "tot m'ha agradat";

un dibuix amb cors pintats i unes paraules escrites per la sara: "bolguda mama, felis dia de sant valentí";

un suplement de el país semanal, regalat, amb un home i una dona acariciant-se, en una portada en blanc i negre: sexo después de los 60. el último tabú. los mayores también lo hacen. y nos lo cuentan;

i la sorpresa d'un paper que pensava perdut, mig escrit en bolígraf, mig escrit en llapis, amb aquella orgia amb piaget i amb alguns filòsofs, una empanada mental de quan estudiava a la facultat, d'un dia que em vaig emparrar relacionant los estadis del desenvolupament de piaget amb "la història de la filosofia occidental".

potser d'aquí a un temps se n'haurà esborrat la part escrita en llapis. vés a saber... potser s'esborrarà abans l'escrita en bolígraf... t'imagines si d'aquí a uns anys, remirant papers vells, mos trobem que les mines de llapis són més duradores que la tinta dels bolígrafs?

per si un cas, i com m'ha fet il·lusió retrobar-lo, escanejo el paper, "por delante y por detrás":