amanuenses

encantada en lo record dels últims amanuenses que vaig conèixer quan encara vivia al barri del paral·lel a barcelona, abans que nasqués l'aicard, seguint lo so de les tecles, arribo a una ciutat de colòmbia: pereira.

què deu haver sigut de la vida de juan, de l'eduard o de l'ana? aquell despatx de la federació catalana de boxa, encara? aquella casa amb la màquina d'escriure al rebedor, com un museu en vida, a tocar del palau de la música? aquella altra, a prop del mercat de sant antoni, amb cartes del tarot i la sibil·lina bola màgica?

mentrestant, a pereira, aprofiten fins a l'última tinta les hores més velles de les màquines d'escriure...



"la máquina de escribir, herramienta de los escribientes en Pereira"



des de colòmbia, viatge al nord, i enrera...

pel camí, en algun racó, he perdut l'escrivent i altres contes, de la maria mercè roca, un conte fotocopiat que em va emocionar... i aquell llibre menut, on herman melville escrivia un home que escrivia d'un altre home: bartleby, l'amanuense.

penso en estos tres dies de festa... cada tarde, gràcies a la col·laboració saltarina-australiana del iaio i de la iaia, trobada íntima a la feina, sola amb mi mateixa, l'única manera de treballar amb una mica de calma i de poder recuperar algunes de tantes "cartas muertas"... altres, més noctàmbules, apareixen ara i moltes nits m'acompanyen.



"bartleby"

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/melville/bartleby.htm



cansada, però desvetllada, remeno imatges i papers, mentre el sisa canta i passen los segles...



"amanuenses"