"societat"...? i sant agustí de canterbury

parlant de "poble", o de "pueblo", en primera persona, s'arriben a dir coses tan diferents... moltes, contradictòries. i tots se senten "poble", o "pueblo".

la gent el que volem és treballar, poder arribar a final de mes... s'han omplit la boca amb drets humans, però tots acaben fent lo mateix, buscant lo seu interès. si són los rics qui tenen los diners, són ells qui els poden moure. pos que ho facen! i que la gent poguéssem treballar i viure, també. tot costa molt, però a mi no em fa res treballar tant com calgue. la gent està molt cremada amb tanta hipocresia... critiquen als altres, però cadascú busca el seu.


a la gent li sap mal que es donen ajuts als immigrants... diuen que els prenen la faena i que tenen més privilegis que natros. en part, tenen raó. però hi ha molta gent que no està disposada a arromangar-se, tampoc, eh! jo tinc amigues que estan al paro i quan los dic si volen venir amb mi a llimpiar cases, me diuen que no!, que ja estan cobrant del paro, o que no volen haver d'anar a llimpiar cases, com si fos una humillació. i algunes se peguen la gran vida, no et penses! hi ha molts que diuen que els immigrants vénen i rebenten los salaris, que per culpa seua, han baixat los sous... però, mira... l'altre dia, uns me preguntaven per algun jardiner, i jo vaig dir-los que coneixia un xic marroquí que els ho faria la mar de bé, treballador, responsable... me van preguntar a quant haurien de pagar-li l'hora; jo vaig dir-los que a uns 8€, i saps què em van dir? "ah, no, no! de cap manera! màxim, 3€!". no tenen vergonya...

ella és pencona, responsable, espavilada, complidora... sempre m'ha semblat molt bona persona.

va votar en blanc perquè cap partit li inspira confiança. no sap quina repercussió té votar en blanc, si al final encara beneficia als grans partits (això és el que jo em penso, però tampoc ho sé del cert). va votar en blanc com a forma d'expressió: "cap partit m'agradeu prou. no me'n fio de cap de vatros i és així com vos ho expresso".

entén que molta gent se decante per les idees de dretes. entén les reclamacions i les protestes de qui surten al carrer i es queixen.

.   .   .

"la gent", "lo poble" o "pueblo"... qui és "la gent"? qui, "lo poble", "lo pueblo"? qui són, estos "rics" de qui tant parlen? "los banquers"? "los polítics"? "los empresaris"? "los grans especuladors"? quatre gats? desenes? milers? milions? en relació a qui, som "rics" o "pobres"?

qui és que vol que la vida i la societat vaiguen d'una altra manera? volem viure, realment, d'una altra manera? volem no ser tan consumistes? volem treballar? treballar més? treballar menos? volem, si pot ser, no fer-ho? volem ser egoistes? o generosos? volem compartir els problemes? i els "logros"? volem participar i implicar-mos? "mullar-mos", diuen? quan? com? en una manifestació? en los diferents aspectes de la vida quotidiana? en alguns, només? quan poguéssem i quan mos vingue de gust, fer-ho? quan calgue? quan algú mos ho demane? volem donar-mos? volem rebre o no volem rebre?

a cap pregunta hi ha una sola resposta. lo que tu vulgues, potser no és el que vull jo. i viceversa. però molts continuen parlant com si fos possible i desitjable trobar "la resposta", "lo camí necessari", "ordre", o "desordre"...

mentrestant, i des de sempre, voluntats individuals, col·lectives, moviments associatius, valors, interessos...

munts de faenada, d'esperances, de dificultats, d'imaginació per a intentar fer les coses de tantes "altres maneres de fer-les"...

també munts i munts de mandra, d'acomodació, de passotisme, de desencant, d'esgotament, d'indiferència...

consciència... inconsciència...

"sortim al carrer a reivindicar! endavant! a la batalla!"

ba... talla...

vols tu viure d'una altra manera?

proposta de retirada massiva dels diners de bancs i caixes... per a qui tingue diners ingressats, clar. però... per què una retirada "simbòlica"? 155? 150 €? per què no una retirada total?

supressió de les domiciliacions bancàries... pagament, si és que podem pagar, però també si és que volem continuar pagant, trinco-tranco, o d'altres maneres...

volem repensar la vida quotidiana? la nostra despesa? lo consumisme que mos impregna?

o voldríem poder disposar i disposar...?

com pot ser que la nostra empresa no haguéssem fet fallida encara? com pot ser que continuen construint-se blocs de cases, encara? i vinga edificis i urbanitzacions fantasma... i ofegats d'hipoteques...

me costa tot, entendre-ho...

.   .   .


blablablabla.........


27 de maig, sant agustí de canterbury:



Los cuentos de Canterbury | P. P. Passolini | 1972