26 maig 2011
comiat de sisè... i tornem a començar
després de la festa de comiat dels alumnes de sisè, companys de l'aicard, que enguany marxen de l'escola i l'any que ve comencen a l'institut;
després de perdre'm en pàgines "educatives", infinitament i caòticament plenes de propostes didàctiques, conceptes, projectes, continguts, transversalitats, competències, etcètera;
després de tota la vida d'un fill de 12 anys amb "necessitats educatives especials", sense haver pogut veure mai cap "pla individualitzat", "adaptació curricular", cap document escrit de propòsit, desenvolupament ni seguiment pedagògic, tot i haver-ho demanat en diferents ocasions, però, evidentment, no amb la suficient insistència, ni responsabilitat, ni dedicació..., conformant-me amb evasives;
només avui, després de tants anys, esta mare que sóc, saltant d'un lloc a un altre, he fet cap a un racó de món on hagués hagut d'arribar fa massa temps, cagondena. un racó virtual on m'ha emocionat trobar mostres concretes d'"atenció a la diversitat" i de "plans individualitzats" de xiquets i xiquetes, elaborats a diferents escoles i instituts, per part dels professionals que hi treballen, en col·laboració amb les famílies, en això que en diuen "comunitat educativa", i que per a mi, certament, són "exemplars":
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=49
"només són papers", m'han dit a vegades, "protocols", "paperassa"... i una merda.
només són papers i una merda, si és així com s'interpreten. però quan se fan pensant que han de servir a la pràctica........ han de servir, a la pràctica.
me fot molt pensar que he tardat tants anys a implicar-me més en l'educació de l'aicard, que he tardat tant temps a demanar-exigir amb la suficient insistència "què passa amb l'aicard, a l'escola", pensar que no he posat prou de part meua...
però no sigues negativa, nurieta. encara mos queda un altre any, a l'ordinària escola. posa't les piles. va. intentem-ho: aprofitem-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
doncs tampoc no costa tant, fer un P.I., coi! ara, jo te'n podria explicar de l'alçada d'un campanar (amb PI's i amb altres coses que clamen al cel)
molt bona, la pàgina, ja la coneixia :)
petonets a l'Aicard (valevale, a tu també, i a la Sara, per descomptat)
fer-lo ben fet i anar fent-ne un seguiment, no deu ser fàcil del tot, tampoc, però en qualsevol cas penso que pot ajudar molt, tant als mestres com a les famílies.
tinc demanada una reunió amb l'escola i a veure què aclarim.
bessitos, arare
S' m'ho haguessis preguntat...si n'hagueéssim parlat més..., així vaig lluitar jo amb en Bernat, sabent tot el que es podia fer i s'havia de fer amb ell, i que ens van negar any rere any, a l'ESO, només esperant que als setze es traurien el nen de sobre... És un patir inmens, apreta els cargols tan com puguis, vés a Inspecció, colla'ls fort que et ve una etapa molt dura, i te'l faran perdre, i no et pots resignar, Iruna, lluita amb dents i ungles, sisplau, no et deixis fotre com ens van fotre a nosaltres!
i els anys van passant, i de tant en tant penses "hòstia! no mos podem despistar ni un moment! què passa amb això? i allò?", i cada vegada que ho penses tens la impressió que ha tornat a passar de llarg un tren i no has fet prou per a frenar-lo i que et veiés i poder pujar i... fiuuuuuu! però no pots quedar-te mirant com los trens passen de llarg, perquè no servix de res. has de fer tot el que pugues, amb tren o sense, i procurar que el viatge sigue en qualsevol cas agradable i...... ??
vaig estudiar educació social i vaig voler agafar la branca de formació d'adults. la idea de la formació permanent al llarg de la vida me va agradar molt... és un consol pensar que el món no s'acaba després del col·legi :) o d'"eso"!
en part, tot el que tenim après d'abans, "millor", però també passa sovint que coses que suposadament teníem apreses, aviat són oblidades, o que hem de desaprendre-les o...
una abraçada per a tu i el bernat
Publica un comentari