pujàvem en cotxe a casa mons pares.
a la ràdio, per a variar, parlaven del barça.
l'aicard, atentament escoltava les explicacions que donaven de la lesió de puyol.
després de saber que segurament no és tan preocupant com podia semblar, ha exclamat:
va!, que tu pots!
i a continuació ha iniciat un joc oral de fonètica que m'ha dixat al·lucinada:
va!, que tu pots!
va, que tu pots!
vaquetupots!
vaquetupots!
vaquetupots!
vaquetupots
vaquetupots
vaquetupots
vaquetupots
pots
pots
pots
pots
pots
potx
potx
poig
poig
poig
boig!
2 comentaris:
Molt molt molt bo! M'has fet riure!
jo em vaig quedar flipada. ni vaig dir-li res. vaig continuar conduint i ell va continuar escoltant la ràdio.
esta manera de repetir una frase o una paraula fins que sembla que perd lo sentit... i després com va anar transformant-se en "una altra paraula", que sortia d'allà mateix, aparentment contradient-se... però... ?
ara he recordat lo llibre de "la fageda: història d'una bogeria", i aquell trosset on expliquen que "anys més tard, l'exalcalde Joan Sala diria a Cristòbal Colón: Vas poder tirar endavant el projecte perquè no havies estudiat Econòmiques. Si en aquell moment haguessis conegut ni que fos una mica el món de l'empresa i els negocis, ni ho hauries intentat, perquè, objectivament, el projecte era de bojos. Sí, n'estic convençut: ho vau poder fer perquè no sabíeu que era impossible".
"va, que tu pots"... "boig!"
ostres, zel... saps què m'ha passat ara?
m'ha vingut al cap la paraula "deconstrucció", que no sé què vol dir. he pensat que potser era alguna manera de "desconstruir" i "reconstruir", però em perdo en les explicacions que trobo, entre cuina, filosofia, arquitectura...
ho he escrit al youtube i m'ha aparegut un vídeo que s'assembla una mica a aquell que vas penjar tu ahir... ja ho voràs.
no sé per què té el nom de "deconstrucció", entra tanta destrucció...
massa complicat per a empanar-me ara, que de seguida he de tornar a la feina...
si fóssem lo xiquet del vídeo, què faríem, zel? potser apretar a córrer fins aquella platja del teu vídeo... o potser, tu, anar a l'escola, i jo, a vendre totxos, amb este sentiment d'impotència i de no saber massa per on tirar.
ufff...
penjo el vídeo i me'n vaig.
Publica un comentari