per enyorança, per la (mala) re...putació, per carinyo, per si algú busca, per no autoeliminar-me, per orgull, suposo, i pel ionquisme i la guitarra

no pensava que pogués ser tan fàcil ressuscitar (no sabia que s'escrivia amb "sc"...).
lo que sí que sabia era que és difícil morir-se completament quan som vius encara (tot i que a vegades no mos ho semble).

què faig, aquí, altra vegada?

1. m'enyorava.

2. ahir, un company de feina m'ensenyava el programa d'un curs sobre xarxes socials i empresa, en el qual una de les ponències tractava "com conservar la reputació", o alguna cosa semblant. vaig pensar que este blog, de cara a mi mateixa i a l'empresa, no és precisament un "referent de bona reputació", i acte seguit: "irunaaa... com he pogut eliminar-te? ni que sigue per respecte a la nostra mala reputació, què et sembla?, tornem-hi?".



"la mala reputación" - paco ibáñez


"la mala reputación" - georges brassens


"la mala reputación" - luis rueda y el feroz tren expreso


"la mala reputación" - loquillo y los trogloditas


3. avui, he llegit "un des-encís, però no un des-amor", i se m'ha encongit lo cor. m'he sentit malament d'haver-me guardat lo blog sense haver guardat los comentaris. comentaris que sovint m'atabalen, però que en la gran majoria dels casos estan escrits per persones que he pogut conèixer, per qui sento molt de carinyo i que m'han mostrat també el seu afecte i m'han acompanyat durant tots estos anys. només un intent d'atea resurrecció (hòstia! no sabia que "ressucitar", ai!, "ressuscitar", fos amb dos esses, i "resurrecció", amb una sola essa :s... ja m'estava atabalant buscant sense trobar "ressurrecció", "ressuscitament" o altres possibilitats als diccionaris)... per on anava? ah, sí... només un intent d'atea resurrecció podia potser recuperar els comentaris que vaig eliminar sense contemplacions.

4. i si algú busca una lletra o una paraula o qualsevol cosa que aquí podia trobar-la?, amb la il·lusió que saps que fa quan, remenant, de cop i volta trobes allò que buscaves, o, senzillament, una sorpresa, en qualsevol racó desconegut o recòndit? tens la "jeta" de carregar-te el blog així per les bones? mala persona! mala persona! (esta mania d'autocastigar-se...).

5. ahir, algú va esborrar un comentari que jo havia fet, i ho comprenc, perquè, afortunadament, aquí a dins, per ara, tenim dret a guardar "lo nostre racó" com natros volguéssem. però la veritat és que també em va saber greu, perquè penso que no hi deia res de terrible o irrespectuós, i vaig fer el comentari amb sentiment. però, clar... sí... la llibertat, i patatim, i patatam... però... i la meua llibertat? i els meus sentiments? "dona, núria, si tu mateixa et tapes la boca i et tanques la porta, no esperes després poder parlar per una finestra. per a poder expressar-te, la primera amb qui has de comptar ets tu mateixa".

6. continuo sent una ionqui. m'agradaria no ser-ho tant. pensava que ho podia intentar... però també em fot que l'única manera de veure-ho possible sigue llançant lo cavall a la tassa del vàter, i més quan és un cavall que tant m'ha acompanyat i m'ha ajudat moltes vegades, un cavall que em sembla de les millors drogues que he tastat... com la guitarra, que "canta quan canto jo... i plora sempre amb mi".




"la guitarra" - joan manel serrat