la primera imatge que m'ha vingut al cap ha sigut la del naixement d'una velleta o d'un vellet.
"dormiríem durant lo dia i estaríem desperts a la nit, com los rat-panats", m'ha dit.
"ah...! amb l'horari al revés, vols dir? pensava que volies dir si nasquéssem vells... fins a morir-mos quan som bebès".
"no, mama, que allavons no mos moriríem", m'ha contestat.
"sí, dona, mos moriríem igualment, quan arribéssem al moment en què ara naixem".
l'aicard i la sara m'han mirat una mica impressionats... i hem continuat sopant.
(intento imaginar ara com seria esta "vida al revés"...)
. . .
al matí, a la faena, durant la pausa del cigarret, he vist en un cotxe un conductor que m'ha impactat. he pensat, "potser d'aquí a uns anys, mos semblarà la cosa més normal del món, i en canvi ara mos estranya".
li he fet este comentari a salvador, i de seguida m'ha dit que ell a "gero", un gat marró com la ceràmica que sempre els acompanya mentre treballen, ja li ensenya a fer de torero, portant-lo a la falda.
també m'ha explicat que no sé quina cantant famosa porta el gos al psicòleg... "o sigue que no seria tan estrany vore'ls qualsevol dia conduint un cotxe".
. . .
tinc la pila de factures d'esta quinzena i una capsa plena de sobres reposant a la taula.
la marina torna a estar a casa. li ensenyaré les factures... però no crec que vulgue "humanitzar-se".
10 comentaris:
Que macos...al revés... jo m'apuntaria a dormir de dia i dormir de nit... hihihi
potser allavons voldríem dormir tota la nit :S
també m'ha fet gràcia com la sara mos ha imaginat "rat-panats", veient-ho tot realment al revés :)
mentrestant, no dormir ni de dia ni de nit, no pot ser.
ahir vaig anar a dormir aviat i em va anar bé.
bona nit, zel
La vida del revés... no sé ni com posar-me a imaginar-la.
A mi m'agradaria més no haver de dormir, però s'ha de dormir. No pas perquè no tingui son, que en tinc molta, sinó per tenir més temps de fer coses... quan em poso a fer coses que m'agraden... el temps sempre es fa curt. I m'agraden tantes coses!
tu fas lo pi, jo t'aguanto les cames, i allavons me contes què veus :)
bona nit, carme
Sempre donen idees, aquesta canalla...! trobo molt divertida la referència als rat-penats, que no deixen de ser el referent dels vampirs, símbol de la "vida del revés" ja que el vampir no està ni viu ni mort. Igualment, néixer vell i morir bebé també és una fantasia explotada per la literatura (darrerament es va dur al cine "El cas de Benjamin Button", i és el tema d'un conte del Manuel de Pedrolo del recull "Trajecte final"). En aquest cas, t'han donat la idea original i pura, sortida d'aquesta lògica senzilla de la gent petita. Les fantasies humanes es van regenerant? És com el misteriós cas del conductor amb cara de gos, que em recorda imatges de la meva pròpia infantesa... o és una faula antiga?
(me passo la llengua pels ullals...
i al mateix temps se'm posa la pell de gallina de sentir el coll a l'aire. abans de tornar al món dels vius, vaig a fer una mica de migdiada...)
Jo també he pensat en Benjamin Button i Pedrolo...
I amb el gos conductor... M'ha vingut al cap la canço dels amics de les Arts. No té res a veure, però mira...
http://www.youtube.com/watch?v=B1-RxoP4AdU
¿Cuantes vides hi han al dret? Pos més n'hi hauríen al revés.
Si'n passen de coses al món! Més ne passen a Paüls!
Julián: caldria ser un déu per saber quantes vides hi ha del dret o del revés. Jo crec que la majoria no estan ni del dret ni del revés, sinó a mitges, que no és poc. Avui he sentit el Joan Herrera a la RAC1, i jo pensava: i què fa aquest hom en aquesta emissora? Doncs que si més ne passen a Paüls, més encara ne deuen passar a Kyoto.
ja ho diuen bé, los paülsencs, ja: "més nu passun o puüls!!" (no sé imitar-ho. s'ha d'escoltar).
eulàlia...
no en sabia res ni d'esta pel·lícula ni del conte que dieu del pedrolo...
he buscat ara una mica i estic al·lucinant amb l'argument de benjamin button: http://es.wikipedia.org/wiki/El_curioso_caso_de_Benjamin_Button
i amb quatre pinzellades que he vist dels contes de pedrolo a "trajecte final":
http://www.elkraken.com/articles/Pedrolo/A-Pedrolo.html
d'entrada, la fantasia que vaig tenir s'assembla més a "el regressiu" de pedrolo, perquè sembla que no li passa a una sola persona sinó que ho viuen més d'una. la primera impressió que vaig tenir també va ser de "vida al revés" compartida, no com li passa al benjamin button, que només és ell qui naix vell i mor com un nadó "acabat de néixer". però m'ha agradat com descriuen esta mort.
de pedrolo m'ha sorprès també "la noia que venia del futur": "una noia que de 1996, quan té vint anys, viatja a 1974, abans de la seva naixença, queda prenyada i té un fill, que resultarà més gran que ella però serà afectat pel nou viatge de la noia al seu anterior present"... bon caram, també.
si la vida anés així i no hi hagués possibilitats de morir "abans d'hora", si el final sempre fos lo moment de néixer, canviaria molt la nostra experiència de viure? ara anem tirant, sovint amb l'alicient de pensar que en qualsevol moment mos podem morir, cosa que a vegades mos fa dir "ep! disfruta! que potser demà no estaràs aquí", i altres vegades mos consola pensant "amb una mica de sort, aviat ja no hi seré"...
si sapiguéssem que hem de passar tota la vida, des de vells fins al naixement, no sé com ho viuríem... me quedo amb la intriga :)
de la cançó no et dic res, eulàlia, perquè només he pogut escoltar-la una vegada al youtube i constantment s'interrompia.
d'entrada m'ha semblat entranyable un home que treballa fent de gos, animant les festes infantils (contradient la típica teoria de "fer el gos").
bona nit
Publica un comentari