fa molt de temps que no sé res de la trenzas. l'enyoro moltes vegades.
les últimes notícies van ser "bones". : )
la mateixa dona meravellosa, plena d'energia vital, amb la diferència que bastant "desbloguitzada", cosa que sovint qualsevol ionqui podem envejar.
avui, escoltant a la ràdio la polèmica que ha desencadenat la intenció d'instal·lar un potent equip de so a l'estadi de mestalla per a contrarestar les previsibles xiulades a l'himne nacional d'españa, i de passada ensordir a tots los espectadors, veïnat i més enllà, he recordat una cançó que vaig penjar una vegada dedicada a la trenzas, on una fabulosa "catalisol" cantava i ballava una coneguda cançó de la marisol, "estando contigo", en algun racó d'esta curiosa españa que alguns idolatren i altres detesten, mentre encara altres els mirem "anonadats", com qui mira un partit de pim-pom que ni fu, ni fa.
i he pensat que, potser, en lloc d'aquell himne nacional de quan franco, franco, tenía el culo blanco porque fue a madrid i no sé què més li passava, una alternativa seria esta cançó de la cata-li-sol, amb un intent de fusió "ètnica", amb la qual poguessen participar conjuntament, cantant, xiulant, ballant, menjant-se el bocata o com a cadascú li done la gana, tant lo bàndol catalanista-anti-espanyolista com l'españolista-anti-catalanista, com los apòstates.
però segur que no ho faran. massa poca sang...
"catalisol"
2 comentaris:
Me n'acabo d'alegrar de no seguir el futbol... només em faltava saber la polèmica dels himnes... Vols dir que som al 2011? No haurem fet un sal en el temps fins a 1898? En fi, és difícil ser apòstata, quan jo em pensava que era l'opció més senzilla.
Més val mirar-se el video i oblidar-se de la resta (encara que aquest núvol negre del darrera... no serà una mena de metàfora?).
me sembla que estes parides que em passen pel cap no són intents d'oblidar-me'n sinó una mena de "fantasies" d'aquelles que construïm a l'interior i que mos servixen per a desfogar-mos una mica entre tanta sobredosi de realitat. les persones i els llocs continuen sent "reals", però per un moment "t'ho montes" per a que l'emoció que sents sigue una altra més gustosa. com qui es masturba aprofitant un raconet de temps dintre la vida quotidiana, tornant de la feina, amb poc temps per dinar i tornar-hi altra vegada i, entremig, en un instant, se desfoga.
Publica un comentari