necessitat d'evadir-se

en moments així, de cúmul de sentiments, dir-te "eva"...
t'imagines?

. . .


no em va crear per a fer-li companyia. què s'emboliquen?!

va ser l'excitació de llepar-li la costella i voler menjar-se'l!

això, va ser! clar, no m'estranya... qualssevol!

jo només vaig aparèixer a l'edèn de rebot.

. . .

(ni dient-te "eva", pots evadir-te, xiqueta.

quina gana de costella...)