El verb es va transformar en "anunciar" per l'efecte dels místics. Ara recordo una pintura de Fra Angelico, titulada "L'anunciació", on el verb també queda una mica tergiversat.
m'he quedat distreta mirant los diferents significats que donen a la paraula "guardar".
lluís,
m'ha sorprès també la imatge que em dius, on primer he pensat que potser l'àngel era una personificació de l'esperit sant, per a fer-ho una mica més comprensible, però després he llegit que l'àngel és el de l'anunciació, qui se suposa que va anunciar-li a la verge que s'estava quedant embarassada. i l'esperit sant, en lloc de "personificat" apareix "colomitzat", en forma de colom, com si tot hagués succeït al mateix instant.
me resulta més senzill imaginar una dona fent l'amor amb un "esperit" que amb un colom. però potser precisament per això van preferir la imatge del colom a l'hora de representar "l'encarnació", per a evitar qualsevol possibilitat de fantasia amorosa i sexual. la intenció sembla utilitzar un verb, però amagant-lo, privant les persones de disfrutar-lo, amb l'única finalitat de la "procreació":
engendrar 1 v. tr. [LC] [BI] [MD] Una persona o un animal, produir (éssers de la mateixa espècie). Abraham engendrà Isaac. Els pares engendren els fills.
però... que rebuscat, voler transmetre això amb una paloma...
anava a dir "arribar al predicat", sense saber massa tampoc lo significat de "predicat", pensant més en allò de "predicar"... i em trobo que "predicat verbal" ho definixen com:
"Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu".
potser això seria més ajustat al que intentaven fer creure que va passar: l'encarnació d'un predicat verbal.
podem fer broma, però... quantíssimes emocions contingudes, reprimides i malviscudes, a partir de tantes tergiversacions... amb lo bonic que és fer l'amor i follar.
també passa que em sembla que jo, des de la profunda ignorància religiosa que tinc i mentalitat verdinosa, he reduït la paraula "verb" a fer l'amor i follar, quan me sembla que darrera d'esta paraula volien transmetre altres idees més "espirituals", de les quals no en tinc ni idea.
avui, per exemple, mon pare m'explicava que "el judici final" diuen que serà al final de tots los temps, quan ja tot (però tot) s'haurà acabat i ja no quedarà ningú a la terra. i jo que em pensava que era un judici que déu li feia a cada persona, una vegada morta, per a decidir on l'enviava... pos no. sembla ser que este és un altre judici, "lo final", i que és a partir d'allavons que arriba definitivament "l'eternitat"...
també una idea ben rebuscada que només de pensar-la ja em provoca angoixa.
quan me torne a caure una pestanya i pugue demanar un desig, demanaré no ser eterna. morir-me i au.
Pensa que van dos mil anys per davant nostre, de pensar i escriure i reescriure. Però que això no ens enganyi: són dos mil anys de capellans i monges, però que no saben gran cosa. O sí, o moltes però no pas bones. Nosaltres sabem què diem. Som nosaltres qui escrivim la història.
5 comentaris:
Una joia, un moment per guardar.
El verb es va transformar en "anunciar" per l'efecte dels místics. Ara recordo una pintura de Fra Angelico, titulada "L'anunciació", on el verb també queda una mica tergiversat.
zel,
m'he quedat distreta mirant los diferents significats que donen a la paraula "guardar".
lluís,
m'ha sorprès també la imatge que em dius, on primer he pensat que potser l'àngel era una personificació de l'esperit sant, per a fer-ho una mica més comprensible, però després he llegit que l'àngel és el de l'anunciació, qui se suposa que va anunciar-li a la verge que s'estava quedant embarassada. i l'esperit sant, en lloc de "personificat" apareix "colomitzat", en forma de colom, com si tot hagués succeït al mateix instant.
me resulta més senzill imaginar una dona fent l'amor amb un "esperit" que amb un colom. però potser precisament per això van preferir la imatge del colom a l'hora de representar "l'encarnació", per a evitar qualsevol possibilitat de fantasia amorosa i sexual. la intenció sembla utilitzar un verb, però amagant-lo, privant les persones de disfrutar-lo, amb l'única finalitat de la "procreació":
engendrar
1 v. tr. [LC] [BI] [MD] Una persona o un animal, produir (éssers de la mateixa espècie). Abraham engendrà Isaac. Els pares engendren els fills.
però... que rebuscat, voler transmetre això amb una paloma...
anava a dir "arribar al predicat", sense saber massa tampoc lo significat de "predicat", pensant més en allò de "predicar"... i em trobo que "predicat verbal" ho definixen com:
"Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu".
potser això seria més ajustat al que intentaven fer creure que va passar: l'encarnació d'un predicat verbal.
podem fer broma, però... quantíssimes emocions contingudes, reprimides i malviscudes, a partir de tantes tergiversacions... amb lo bonic que és fer l'amor i follar.
també passa que em sembla que jo, des de la profunda ignorància religiosa que tinc i mentalitat verdinosa, he reduït la paraula "verb" a fer l'amor i follar, quan me sembla que darrera d'esta paraula volien transmetre altres idees més "espirituals", de les quals no en tinc ni idea.
avui, per exemple, mon pare m'explicava que "el judici final" diuen que serà al final de tots los temps, quan ja tot (però tot) s'haurà acabat i ja no quedarà ningú a la terra. i jo que em pensava que era un judici que déu li feia a cada persona, una vegada morta, per a decidir on l'enviava... pos no. sembla ser que este és un altre judici, "lo final", i que és a partir d'allavons que arriba definitivament "l'eternitat"...
també una idea ben rebuscada que només de pensar-la ja em provoca angoixa.
quan me torne a caure una pestanya i pugue demanar un desig, demanaré no ser eterna. morir-me i au.
Pensa que van dos mil anys per davant nostre, de pensar i escriure i reescriure. Però que això no ens enganyi: són dos mil anys de capellans i monges, però que no saben gran cosa. O sí, o moltes però no pas bones. Nosaltres sabem què diem.
Som nosaltres qui escrivim la història.
home... tu, de moment, ja has escrit una "eternitat" de tres mesos, però confio que les persones igualment podem morir en qualsevol moment.
bona nit, lluís
Publica un comentari