"és veritat?? és veritat??...", i al cap de tres o quatre vegades: "és peritat?? és peritat??...";
he rigut de sentir-la pronunciant aquella petita transformació de la ve a la pe, posant-hi èmfasi, entusiasmada, i he murmurat:
"esperitat??";
amb lo somriure encara als llavis, ha aparegut a la terrassa, a l'altre costat de la finestra de la cuina, una mena d'espíritu santo, ipso-facto!, i s'ha afanyat a dir-li:
"atura't, sara! dis-ho en senyes!";
havíem de marxar de seguida al col·legi. només he tingut temps de pensar: "serà possible que l'espíritu santo hagi vingut a primera hora del matí, expressament, per a advertir-mos d'una imminent invasió p-p-(...)era??"
uns minuts abans, "windows live" m'advertia que:
he pensat que cada vegada vivim més "controlats", dins i fora de les finestres.
la primera reacció ha sigut: "no passaran!". però al cap d'un minut (quina brevíssima "resistència") he escrit a la petita finestra el meu número de mòvil i, a l'instant, he rebut un missatge amb un codi d'accés que ràpidament he teclejat, amb la intenció de recuperar este trosset de "món privat", tan vulnerable i potencialment violable com la vida sencera.
de camí a l'escola, continuàvem repassant amb l'aicard les diferents capes de l'atmosfera, des de l'escorça del planeta, respirant troposfera...
0 comentaris:
Publica un comentari