No parlare a la classe d'Angles.
m'ha fet recordar un mestre d'anglès que vaig tenir quan feia "bup"!
lo mestre més temut de l'institut.
ell també utilitzava el mètode càstig, o "punishment", i reconec que és lo mestre amb qui més anglès he après, però les còpies que ell mos feia fer havien de ser en aquella llengua, i amb la traducció corresponent: trenta vegades, cinquanta, cent! la llista dels "irregular verbs".
mentre li explico això a la sara i li dic que "com a mínim, amb aquell mestre, apreníem alguna cosa d'anglès", ella em sorprèn pensant en veu alta: "com a mínim, no aprenem anglès". com si el pitjor càstig fos aprendre'n. quina pena...
potser en lloc de "no parlar a classe d'anglès" podrien intentar fer-ho al revés.
3 comentaris:
Semblaria més coherent haver escrit "Parlaré en anglès a la classe d'anglès", fins i tot haver-ho escrit en anglès.
Fa uns anys, la tutora paral·lela que tenia a segon de primària posava sovint pel·lícules a classe. Abans de començar la sessió, els amenaçava així:
-Si no us porteu bé, us passaré la pel·li en anglès.
D'aquesta manera, l'anglès era la llengua del càstig i per tant ens podem imaginar quina relació creen els alumnes amb la llengua.
Per fortuna de mestres n'hi ha de moltes menes i van passant, i per més fortuna encara el món és més gran que l'escola.
Em sembla sorprenent - per no dir al·lucinant- que hi hagi encara aquests "mètodes" vigents. Sobretot quan la Sara té 7 anys (perquè té 7 anys oi?)
I també és absurda l'amenaça de la mestra coneguda del Lluís. Diu força de la mestra i de la seva aproximació a la llengua. En fi, després en queixem del nivell d'idiomes d'aquest país.
Jo reconec que a les meves filles els costa veure pel·lícules en versió original. Però al final tard o d'hora les acabem veient en anglès subtitulades en anglès...
Rellegeixo el meu comentari i el vull matisar: El mètode em sembla absurd es tinguin 7 anys i se'n tinguin 15...
Publica un comentari