valentina, 1963

m'agradava el nom de sara. també el de martina.
ara, entro a buscar alguna valentina...
i em trobo amb valentina vladímirovna tereixkova (Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва):
la primera dona, i la primera civil, que va viatjar a l'espai (físicament, imagino que volen dir).

nascuda el 6 de març de 1937, la resumixen així:
va anar a escola, va treballar en una fàbrica de rodes, va estudiar enginyeria, va entrenar-se com paracaigudista i, entre quatre mil candidatures, va ser seleccionada, amb quatre dones més, per al cos femení de cosmonautes de la unió soviètica. també diuen que fou considerada una candidata particularment valuosa gràcies, principalment, al seu passat proletari i a que el seu pare morí lluitant contra els nazis com un heroi de guerra (quina manera de dir "considerada particularment valuosa"...).


lo fet és que la dona, "valentina", l'any 1963, amb vint-i-sis anys, se'n va anar a l'espai, s'hi va estar gairebé tres dies i va recórrer 48 òrbites al voltant de la terra. un dels objectius d'aquell experiment era fer una anàlisi comparativa dels efectes del vol espacial en l'organisme d'homes i de dones.

la nau en què va marxar va ser la càpsula vostok 6, i el seu codi de vol, ча́йка (txaika), en català, gavina.




Valentina Tereshkova - Vostok 6 (Music: D'Arcangelo - "Diagram VII - 80's Mix


me fa gràcia escoltar en un vídeo que, després de casar-se amb un altre cosmonauta soviètic, su hijo fue el primer bebé concebido por dos seres que habían estado expuestos a un ambiente extraterrestre.

lo fill que diuen va ser una filla, elena, nascula el 1964, l'any després que sa mare hagués fet aquell viatge, i el pare de la criatura va ser andrián nikoláyev, qui precisament havia estat també en una vostok, la vostok 3, l'any 1962. a ell van anomenar-lo "home de ferro", per haver estat quatre dies aïllat i en silenci en una cambra d'aïllament, utilitzada per a avaluar les capacitats dels astronautes durant llargs períodes a l'espai en solitari.

buscant més coses de la valentina tereixkova, faig cap a una pel·lícula italiana, cosmonauta, ambientada en aquell 1963.



"cosmonauta"


me quedo intrigada amb la vida de luciana, la protagonista, d'arturo, lo germà que va introduir-la en la política, che vive in un mondo tutto suo, forse per colpa delle medicine che prende per l'epilessia, fissato con l'Unione Sovietica e soprattutto con la corsa allo spazio...


i ja em quedo distreta del tot escoltant una entrevista a la directora de la pel·lícula, susanna nicchiarelli, en la qual parla d'aquella itàlia i de la influència de la unió soviètica en aquella època, de les lluites internes a l'esquerra entre comunisme i socialisme (no sé si parla de l'anarquisme), de les seues ganes de fer aflorar "le donne buffe" (...?), les relacions i contraposicions entre joves i "gli adulti", entre homes i dones, entre dones de generacions i de caràcters tan diferents...

Trama in breve: È il 1957, la cagnetta Laika è stata appena mandata nello spazio dai sovietici, Luciana ha nove anni e sul più bello scappa dalla cerimonia della comunione: Io là non ci torno perché sono comunista!. È stato suo fratello più grande a trasmetterle la passione per la politica: un ragazzo strano, Arturo, che vive in un mondo tutto suo, forse per colpa delle medicine che prende per lepilessia è fissato con l'Unione Sovietica e soprattutto con la corsa allo spazio, tanto che parla solo di quello, e crescendo Luciana comincia a vergognarsi di questo fratellone un po bizzarro. In famiglia poi, la ragazza non fa altro che litigare: Luciana non sopporta il patrigno, la sua casa, i suoi soldi, e il modo in cui cerca di farle da padre.


A quindici anni Luciana è già entrata a far parte del circolo della FIGC locale, nella sezione che frequentava suo padre, morto ormai da tanto tempo e che tutti ricordano come un vero comunista. Con i giovani compagni di partito Luciana vive i suoi primi amori e i suoi primi tradimenti, combinando guai a più non posso. La verità però è che nel 1963, anche fra comunisti, avere più di un fidanzato e rubare il ragazzo a una compagna sono cose che non si fanno, e Luciana è troppo aggressiva, troppo impulsiva, troppo spregiudicata. Quando riceverà la condanna da parte dei compagni adulti della sezione, suo fratello non sarà più accanto a lei come quando erano piccoli per sostenerla e consolarla. Allora Luciana, come Valentina Tereshkova, la prima donna cosmonauta, dovrà fare tutto da sé.



Susanna Nicchiarelli. Cosmonauta