"put the blame on mame"...

estaria bé poder ser tal com som, expressar-mos tal com pensem i sentim, i que a ningú li sabés greu que fos així.

segurament, és impossible. 

però confio que continuarem sent tal com som, i expressant-mos, d'una manera o d'una altra, tal com pensem i sentim. ho necessitem per a viure.

abans de trobar este fragment de "gilda", n'he trobat un altre on rep una galtada que no la vull, ni per a mi, ni per a la rita, ni per a ningú.

put the blame on mame, boy...

i a viure. i a dixar viure.

(no hauria de ser tan difícil mirar-mos a l'espill i saber quan hem de demanar disculpes...
també ho necessitem per a viure.)



"put the blame on mame" - rita hayworth