felí dos mil on
(des d'un pati de totxos i arlita)
(2/4)
(3/4)
(4/4)
AGONITZAR v.: cast. agonizar,
|| 1. intr. Patir l'agonia de la mort. Fins l'ajuden les ones, enternides | de veure'l tan hermós agonisar, Atlàntida, introd.
|| 2. intr. Estar a punt d'extingir-se. A fora agonitza la llum i l'hora és trista, Oller Hist. 143.
|| 3. tr. Ajudar espiritualment a ben morir. Al sacerdot que me agonizarà en la mia ultima agonia, doc. a. 1852 (Hist. Sóller, ii, 951).
Fon.: əɣunizá, əɣuniʣá (Barc.); aɣonisáɾ (Val.); əɣonizá (Palma).
Etim.: pres del llatí ecles. agōnīzāre, mat. sign. || 1.
|| 1. intr. Patir l'agonia de la mort. Fins l'ajuden les ones, enternides | de veure'l tan hermós agonisar, Atlàntida, introd.
|| 2. intr. Estar a punt d'extingir-se. A fora agonitza la llum i l'hora és trista, Oller Hist. 143.
|| 3. tr. Ajudar espiritualment a ben morir. Al sacerdot que me agonizarà en la mia ultima agonia, doc. a. 1852 (Hist. Sóller, ii, 951).
Fon.: əɣunizá, əɣuniʣá (Barc.); aɣonisáɾ (Val.); əɣonizá (Palma).
Etim.: pres del llatí ecles. agōnīzāre, mat. sign. || 1.
2 comentaris:
Ja! Però cal que portem la "grilladura" a bon port! Petons!
no veig clar este desig de voler anar sempre més lluny, zel.
i si intentéssem fer-ho al revés?
la mateixa cançó ja diu:
"i si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
sabràs el que volen dir les Ítaques".
t'ho dic perquè em sembla poc esperançador vore que per a moltes persones anar en direcció a un bon port sigue "recuperar-mos" per a poder tornar al port d'on venim, amb les mateixes aspiracions de "més", i ser "emprenedors", en lloc de "desaprenents", quan potser mos fa més falta.
"més prop,
potser més a prop
dels arbres caiguts
que mos empresonen,
i quan
tot ho haurem perdut
tinguem ben present
aturar-mos..."
potser és paregut, però amb la sensació de no viure sempre tan i tan lluny.
una abraçada, zel
Publica un comentari