portava dies escoltant mina...

músiques i lletres que una part de mi volia no sentir-les, adormir-les, dixar que el temps a poc a poc anés emmudint-les...  i una altra part de mi em tenia atrapada repetint-les en veu baixa, interior...

d'amore non scrivo più... (e non voglio scrivire più)
ancora dolcemente... (tu)
i cablo... ... (ricominciare....... o no; torno domani, grande emozione, vieni............)

he llegit en algun blog algú que també escoltava mina i que parlava de complicitat, d'emoció compartida... m'ha fet gràcia, llegir-ho.

l'emoció intensa compartida em sembla una de les coses més rares d'esta vida. no entenc com podem sobreviure-la... esgotadora i terrible, a vegades dolorosa i tot, però també tan especial i bonica quan mos hi sentim a gust...

la passió en lo sentiment amorós penso que és així: a pesar de l'enyorança, de la tristesa, de la solitud, vivim més tranquils quan no hi som, per molt intranquils i per molt de neguit que poguéssem sentir a moments, vivim més tranquils, amb lo cor un poc més protegit que quan lo foc està encès o revifa, perill d'incendi absolut que crema dins les entranyes i a flor de pell i és sobredosi de vida, d'immensa alegria i de goig, de desig, de constant excitació, de ganes de viure a risc de morir, passió que crema i alhora mos hidrata i mos ompli de carícies, o mos passa les ungles pels sentiments sense contemplacions i mos obri ferides que després cura amb saliva... quan pot, perquè no sempre pot, i també d'això morim, quan és massa el patir meu o el de tu i la impotència de no poder guarir-lo...

i resulta contradictori però també passa que la mateixa passió mos fa viure a moments una sensació de la més infinita serenor, quan gaudim mirant-mos als ulls i mos hi trobem al fons, quan compartim l'alè, la respiració, la suau carícia, lo batec del cor, lo graciós moviment sonor dels budells que mos fa riure enmig d'un silenci profund... l'incansable "t'estimo" que sona com paraula amorosament petita tot just nascuda, per moltes vegades que torne a ser repetida...

més tranquil·la visc quan no hi sóc, quan no hi som... quan baixem de la corda fluixa i disminuïx la sensació de vertigen. però t'estimo.


"d'amore non scrivo più" - mina


"ancora dolcemente" - mina


"cablo" - mina

un germà de villa, xavi, iniesta, bojan, messi, valdés i companyia al quilòmetre zero

l'aicard, dimecres passat,

a la sala d'espera d'oftalmologia, a sant joan de déu.

la doctora va dir que no cal que tornéssem fins d'aquí a un any.

haurem de renovar els vidres de les ulleres, perquè continua augmentant-li l'astigmatisme i un poquet la hipermetropia, sobretot a l'ull dret, però les ninetes ja tenen una escletxa suficient per a veure-hi i no convé obrir-li més les parpelles, perquè els ulls podrien patir ressecament.

quan se'n riu, com a la foto, los ullets se li aprimen... i la mama... se'l minjaria!

dimarts que ve, se'n va de colònies quatre dies al "quilòmetre zero". serà el primer any que va amb lo grup dels grans. a l'autobús i al tren ja té pensat que viatjarà al costat del seu amic àlex, lo karateka amb tan bon "caràcter".

tenim dos dies per a enllestir la maleta... esta tarde, hem comprat una samarreta negra amb colors molt vius al davant, per a la nit que sortiran de festa, i un conjunt de sabó i desodorant "axe", "night attack", ai, mare!

madrid ja pot tremolar.

entre llençols

a uaïà e oí eüàa

com en un poble costerut:
costa avall, la merda corre,
costa amunt... costa,
tot alhora,
amb una estranya sensació
d'equilibri inestable.

instants de repòs i de quietud
en una imaginària placeta empedrada,
recollida entre porxos,
on los xiquets riuen i parlen
i juguen a pilota
o en bicicleta amb quatre rodes, encara.

llibres que parlen de ying i de yang,
de minjar poc i espai, sense fartar-se,
de preguntar-te com estàs, esperar...
i respondre't,
de respirar, de descansar, de dormir bé,
de caminar...

pulmons que respiren, mentrestant,
oxigen,
també nicotina i quitrà,
refugi de fum grisa,
senyal de neguit i racó de petita pausa,
tòxica i bruta, però pausa.

cos cansat,
cor baldat,
feina, molta...
necessitat i voluntat de continuar.

"l'àvia" - esquirols

"fisherman's blues" - the waterboys

i wish i was a fisherman
tumbling on the seas
far away from dry land
and its bitter memories
casting out my sweet line
with abandonment and love
no ceiling bearing down on me
save the starry sky above
with light in my head
you in my arms...

i wish i was the brakeman
on a hurtling fevered train
crashing head long into the heartland
like a cannon in the rain
with the feeling of the sleepers
and the burning of the coal
counting the towns flashing by
and a night that's full of soul
with light in my head
you in my arms...

and i know i will be loosened
from the bonds that hold me fast
and the chains all around me
will fall away at last
and on that grand and fateful day
i will take thee in my hand
i will ride on a train
i will be the fisherman
with light in my head
you in my arms...

light in my head
you in my arms...

músiques llargues d'acompanyament, sense paraules ni imatges.

calendari, agenda, plànol d'ubicacions i de magatzem, materials i famílies, catàlegs, consulta de pàgines web.

brian eno i jordi sabatés.


"altres ones" - jordi sabatés


"ligeia" - jordi sabatés i tete montoliu


"moyenne girl" - jordi sabatés i tete montoliu


"stonehege" - jordi sabatés i tete montoliu

capseta muda

en una capseta muda, guardo les emocions, per no dir-les:
t'enyoro, amor. te trobo a faltar, però no t'ho vull dir i no sé si vull que ho sàpigues.

allà puc respirar-lo, sentir-lo ben a prop, imaginar que em sent a prop seu i que tornem a ser feliços. podem parlar tranquil·lament mentre mos fem carícies i bessitos, podem plorar i podem riure, mirar-mos als ulls sense dir res, o tancar-los i, abraçats, dormir junts.

allà fem l'amor, quan ja no el fem.
allà puc estimar-te, puc enyorar-te... i no dir-t'ho.

però solament puc fer-ho en una capseta muda, perquè si ho fes aquí, si t'ho digués, me quedaria curta. i aviat apareixerien altres pensaments i sentiments que també tenim a dins i que els dos ja sabem (clar que mos ho hem dit, entre natros no hi ha misteris): tu massa tu, jo massa jo, i tornaríem al punt on ja som ara.

no ho som tot, però encara t'estimo i em dol enyorar-te.

m'agradaria llegir-te content, com quan estimes, t'estimen, i la consciència que el món és ample te fa somriure.

en un capseta muda, t'ho escriuria, però no vull dir-t'ho. sigues tan feliç com pugues, amor, que la vida s'acaba a cada moment.


"lo eres todo" - luz casal

trapezi 2010: caretes amoroses

trapezi 2010: divertit i empudegador mestre d'esgrima

trapezi 2010: jocs d'aigua

a la plaça de la llibertat...

un fubtolí aquàtic, amb jugadors imantats:

una pista on jugar a bàsquet amb xorrets d'aigua:

taps d'ampolla buscant lo forat dins l'aigua, nadant:

cursa de plats a l'escorredor:

instruments de música amb la força de l'aigua:

un cine d'aigua:

experiments de flotació o enfonsament a l'aigua:

tres... "a ratlles":

la pàgina web de la compagnie dut és també un tresoret.

trapezi 2010: funambulistes, acròbates i trapezistes

vam arribar al trapezi just quan dos de  "les colporteurs" s'acomiadaven a la plaça mercadal fent equilibris damunt dels cables, descalces, amb les sabates de tacó a les mans. l'espectacle: hautes-pointures.

"les colporteurs", en un festival de circ a londres (2009)

de la plaça mercadal a la plaça fàbregas i pàmies - pallol, a vore el collage dels "bot project".

mentre esperàvem que comencés la funció, assentats ben a prop del llit elàstic escenari, dos xiques del públic, abraçant-se:

un escenari en perpendicular, llit elàstic, plafó rígid vertical i una plataforma disc-jokei, entre daddy cool...


"daddy cool" - boney m

... i chris isaac. música romàntica, un llençol de mar, cintes voleiant, una morrejada fantàstica i un fantasma fent acrobàcies:

"wicked game" - chris issac

"collage" - bot project

i a la plaça de la llibertat: l'atelier du trapeze:

"3174.flv" - atelier du trapeze