12 desembre 2010
"un ensayo filosófico de la dialéctica de la canción"...
historia de la no historia - rockdrigo gonzález
tiempos híbridos - rockdrigo gonzález
rockdrigo gonzález
era un gran rancho electrónico
con nopales automáticos
con sus charros cibernéticos
y sarapes de neón
era un gran pueblo magnético
con marías ciclotrónicas
tragafuegos supersónicos
y su campesino sideral
era un gran tiempo de híbridos
era medusa anacrónica
una rana con sinfónica
en la campechana mental
era un gran sabio rupéstrico
de un universo doméstico
pitecantropus atómico
era líder universal
había frijoles poéticos
y también garbanzos matemáticos
en los pueblos esqueléticos
con sus guías de pedernal
era un gran tiempo de híbridos
de salvajes y científicos
panzones que estaban tísicos
en la campechana mental
en la vil penetración cultural
en el agandalle transnacional
en lo oportuno norteño-imperial
en la desfachatez empresarial
en el despiporre intelectual
en la vulgar falta de identidad
http://www.gugalyrics.com/IRAIDA-NORIEGA-TIEMPO-DE-HIBRIDOS-LYRICS/460119/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sabia ni qui era, Iruna, ni idea!!!! Merci preciosa.
Ai, t'he de confessar un secret....he anat a llegir tots els posts de l'Aicard...
M'he emocionat.
a youtube pots trobar una sèrie de 14 vídeos que són tot un documental sobre Rockdrigo González:
La Hurbanistoria de Rockdrigo 'No Tuvo Tiempo' 01/14
està molt bé.
a mi me'l va descobrir un bloguero del mateix poble on va néixer el rodrigo, de tampico, a mèxic, fa un temps, i ahir em va agradar retrobar l'artista al youtube dedicant una cançó a una "ama de casa"...
m'agrada molt la música que feia i com cantava.
m'emociona que em digues que has anat a buscar els posts de l'Aicard. si hi has anat per les ge-erres, no els hauràs trobat tots, perquè només vaig "etiquetar" alguns dels posts, d'un any o dos enrera, però n'hi ha més d'anteriors. potser algun dia continuaré buscant ge erres.
m'has fet tornar-hi a mi també... i ja et dic, m'emociona que hagis tingut l'interès de venir a llegir-lo... imagino que series una molt bona mestra per a mon fill.
me agradar molt llegir-te, zel, i imaginar-te volcant-te en los alumnes. deus tenir un hort interior on cultivar molta paciència, i curiositat, i dedicació, i carinyo... també cada alumne necessitem cultivar este hortet.
los mestres que treballeu així, cuideu-vos, eh.
una abraçada, zel.
Publica un comentari