no he escoltat les notícies, avui. no entraré a llegir-les.
sembla que a olot ha passat alguna cosa terrible.
i totes les que no sabem... les que no mos arriben...
ara mateix, a qualsevol lloc, persones destrossant-se la vida. individualment. mútuament.
segur que dins de cadascuna, hi ha un cúmul de circumstàncies.
i alhora tot sembla absurd...
8 comentaris:
La situació està agafant un caire una mica preocupant. Hi ha com una mena de desencís en tota la població, com si ens estiguéssim tornant bojos progressivament. Hauríem de parar-ho...
No sabem si això és una tendència o un accident, però sí que la societat avança per la via de la competitivitat i l'agressió.
Xexu: no sé què vols dir amb aquest "hauríem de parar-ho". Sí, però com? Nosaltres mateixos hem escollit una societat dura i difícil. després de molts anys d'educació per la tolerància, el respecte, la visió crítica, la no discriminació... som tant o més intolerants i discriminadors. Això sí, que no ens treguin el futbol.
emprenyada amb el món ja ho estic, però avui em semto més emprenyada amb el món dels mitjans de comunicació i les maneres amb les que ens transmeten les informacions...
petó, noia bonica!
xexu...
lo dia de cap d'any, a les dotze campanades, podríem parar el temps i no tornar-lo a posar en marxa fins que estigue tot arreglat :)
me sembla que seria el final de l'era cronològica...
va, no desesperem, xexu.
lluís...
a mi no em sembla que siguem cada vegada més intolerants, discriminadors, competitius i agressius...
que estem perduts, sí. però alguns (no sé si molts o pocs) sembla que ja ho preferim, sentir-mos perduts, en lloc de "saber exactament on som i on volem arribar". però penso que la "perdició" no és perniciosa... de vegades potser ho és més lo neguit de trobar.
fanal blau.........
per sort, a pesar de tanta emprenyamenta, encara et queden petons :)
Potser tens raó, i llavors ja no sabia què més dir. Sembla tonto escriure per dir que no sé què dir.
saps què? abans de contestar-vos, he estat a punt d'escriure "no sé què dir-vos", perquè certament no sabia què dir-vos. esta vegada, m'he liat i vos he dit quatre paraules, però moltes vegades me passa, que senzillament no em surt res.
segur que no tinc raó, lluís. segur que estem molt pitjor del que he volgut pensar quan he contestat.
"semblar tonto"... tant se val. jo sí que ho sóc, i m'he d'aguantar :)
bona nit, lluís.
doncs jo no sé què dir-vos...
fa molt temps que no sé què dir a ningú
això mos passa a tothom, arare, ja saps que va a dies i a temporades. no t'hi capfiques.
una coseta... al tastet que vas fer de la presentació del llibre, hi ha un moment on dius que podem veure el teu discurs "aquí", i pensava que hi hauria algun enllaç a un vídeo o alguna cosa, però no hi ha res. te referies només a la foto? o podem vore alguna cosa més? m'agradaria sentir-te.
una abraçada, arare
Publica un comentari