"plaça rovira" - luis eduardo aute
de vegades els somnis
viuen la realitat
i a l'invers hi ha vida
que fa real lo somiat
com aquesta nit dolça
d'un agost d'envelats
pels carrers plens de festa
que em transporta al passat
d'un agost d'envelats
pels carrers plens de festa
que em transporta al passat
que em transporta al passat...
un passat com un barri
de futur sense espills
on van viure els meus avis
on van néixer els seus fill
tinc records del meu pare
quan després del treball
ens baixàvem a beure
les orxates d'en vall
les orxates d'en vall
un passat com un barri
de futur sense espills
on van viure els meus avis
on van néixer els seus fill
tinc records del meu pare
quan després del treball
ens baixàvem a beure
les orxates d'en vall
les orxates d'en vall
plaça rovira
vella plaça rovira
del meu barri de gràcia
i el meu cor adormit
i el meu cor adormit
plaça rovira
em bategues guspires
d'un foc que ja era cendra
i més que fum
ets tota llum
aquesta nit
i a la nit ens anàvem
per canviar un poc d'ambient
fins el bar comulada
fins el bar comulada
el palau d'en climent
on les ensaladilles
de la seva patent
on les ensaladilles
de la seva patent
fos un gust pel client
fos un gust pel client
la farmàcia d'en pere
i al quiosc deien prou
a tancar que ja arriba
el darrer 39
i el cinema rovira
va ser un somni guarnit
amb charlot fent rialles
pels grans i els més petits
pels grans i els més petits
plaça rovira
vella plaça rovira
del meu barri de gràcia
i el meu cor adormit,
i el meu cor adormit
vella plaça rovira
del meu barri de gràcia
i el meu cor adormit,
i el meu cor adormit
plaça rovira
em bategues guspires
d'un foc que ja era cendra
i més que fum
ets tota llum
aquesta nit
i al primer son del somni
quan el temps va partir
el meu pare em deia
"anem a casa a dormir"
i en silenci tornàvem
lentament cap amunt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts
i al primer son del somni
quan el temps va partir
el meu pare em deia
"anem a casa a dormir"
i en silenci tornàvem
lentament cap amunt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts
i tots els seus difunts
i entre el pou i les pedres
del jardí de massens
la galàxia ens plorava
pluges de sant llorenç
i el meu pare em parlava
assenyalant-me el cel:
"fes-li abans dels teus somnis
un petó al teu estel
i entre el pou i les pedres
del jardí de massens
la galàxia ens plorava
pluges de sant llorenç
i el meu pare em parlava
assenyalant-me el cel:
"fes-li abans dels teus somnis
un petó al teu estel
un petó al teu estel"
plaça rovira
vella plaça rovira
del meu barri de gràcia
i el meu cor adormit
i el meu cor adormit
vella plaça rovira
del meu barri de gràcia
i el meu cor adormit
i el meu cor adormit
plaça rovira
em bategues guspires
d'un foc que ja era cendra
i més que fum
ets tota llum
aquesta nit
4 comentaris:
a set cantons direcció via augusta i un direcció collserola, des de la plaça rovira, vaig néixer jo...
petonet xiqueta
;¬)*
ja em semblava a mi que era molt tendreta esta cançó... :)
bon dia, barbollaire
He de confessar que no coneixia aquesta cançó, ni tan sols la faceta catalana de l'Aute. La plaça Rovira sembla que dóna molt de sí per la literatura. El Juan Marsé també hi situa moltes escenes de la seva obra. Suposo que tots recorden la Gràcia obrera i perdedora de la guerra, per on encara corrien els pocs superivents... Aquesta mania de convertir la vida en literatura...!
vaig sentir que l'aute ha publicat un disc, "intemperie", i esta és una de les cançons que hi ha.
me va agradar sentir-lo cantant en català. la veu continua semblant-me preciosa.
la mania que dius... un ionquisme com tants altres :)
remei: o dixar-ho, o racionar-se les dosis, o intentar anar sobrevivint entre sobredosis, pauses i temporades entremig :)
bona nit, lluís
Publica un comentari