recordant aquell llibre, vaig trobar este vídeo in-inserible:
http://www.youtube.com/watch?v=HHVI4KzwrM4
des de fa anys que llijo poquíssim. un immens desert de llibres (no un desert ple de llibres; com dir-ho?... un desert desert de llibres?). últimament, Joan Josep Jovira, des del Circ Raluy, ho ha interromput. després han vingut lo Cant Ibèric, lo conte de Tristana i Manduca, alguns capítols amb Olor de Terra, los Animals destructors de lleis, de Ricard Salvat, i torno a Cinctorres...
m'agradaria llegir les Històries dels maquis als Ports de Morella...
me costa poc encetar un llibre, però continuar-lo m'era impossible. sempre em perdia. imagino que això que m'ha passat estos dies deu ser un parèntesi i aviat tornaré a no llegir.
avui he pensat que no llegiré, que tancaré directament el llum, i si el llibre que tinc a la tauleta vol obrir-se, com aquell, i anar passant fulls... potser mos trobarem en algun racó a partir d'allà on se tanquen los ulls.
intentava recordar quin era aquell altre llibre que també em va agradar llegir en solitari...
no recordava el nom de la història, ni el nom de l'autor o de l'autora, ni el nom de la protagonista... ni l'argument. solament la llunyana imatge d'un llibre amb la contracoberta i un marge de la portada de color taronja... i sensació de solitud.
curiosament, la primera cosa que m'ha vingut a la memòria, després del color que l'envoltava, ha sigut l'editorial, Alfaguara. i he entrat a la web, buscant aquell llibre, sense saber què buscava, confiant que potser si el veia, el recordaria.
mentre anava passant pantalles, primer per autors, després al catàleg sencer, he pensat que potser ja no hi seria... i quan ja em plantejava desistir, a la búsqueda per paraules clau, he escrit "no habla"? "habló"?... "y por fin habló". i tot i que no he pogut trobar-lo a l'editorial on vaig llegir-lo, he recordat que era aquell llibre: Y por fin habló, de Mirjam Pressler.
(entrevista, imatges i ressenyes, revista Babar)




5 comentaris:
doncs tanquem los ulls i passem fulls;
bona nit, amor
bona nit, carinyo
Momo, un llibre preciós...
Ai, Iruna, llegir va a èpoques...
I jo, lectora voraç, ara passo una època de llegir poc! Mira, va a dies, a mesos, a anys...
He deixat algo per tu al meu blog, si vols passar-te a arreplegar-ho...
Besets des del Sud
Bona nit!!
me sap greu, albanta, però si et digués "gràcies" seria mentida-podrida. les poques vegades que m'han donat algun premi, no m'ha fet il·lusió, al contrari, m'he sentit molt incòmoda, i a sobre cabrejada amb mi mateixa de no saber agrair-ho. per favor, dóna'l a algú altre a qui sí que li face il·lusió i sàpiga agrair-t'ho.
(ja plou)
Publica un comentari