m'he esgarrifat quan he escoltat la notícia i he vist aquells ratolins... he pensat "abans, morir". abans, fins i tot, la mort de mon pare? la mort d'un fill? la de qualsevol criatura? i encara he pensat que potser sí. i tot el que hi ha abans de la mort? també l'agonia? també el dolor i el patir? la desesperança?...
a la nit, he recordat la portada d'aquell llibre, Tiempo de Silencio, de Luis Martín-Santos. la imatge d'uns ratolins... i el pensament que és un llibre que encara no he llegit, tot i ser un dels llibres favorits de mon pare. i el desconeixement absolut dels pensaments i les vivències d'un Pedro, investigador a finals dels anys 40 que ha d'enfrontar-se a "la paupérrima situación económica y social (que) impiden el avance de sus investigaciones sobre el cáncer que realiza sobre una cepa de ratones".
la "notícia" del migdia, però 70 anys abans, escrita des de les entranyes d'un escriptor llicenciat en medicina i psiquiatra, algú que va escriure sobre "la comprensión del enfermo mental", als anys 50, un home que va morir amb 40 anys sense poder acabar d'escriure Tiempo de destrucción... però havent-la començat. una destrucció, segons ell, necessària. trencar portes tancades, físiques i mentals, per a poder obrir escletxes...
i em trobo atrapada entre "moral", entre persones que patixen, entre persones mortes, entre malalts disposats a fer de "conillets d'índies", i també entre persones que no patixen com patirien gràcies a tractaments estudiats per esta "curiositat científica", capaç d'engabiar ratolins i d'infectar-los expressament amb tumors cancerígens...
abans, morir?... tanta vida, tanta vida...? abans, l'agonia? abans un ratolí que la salut de mon pare o d'un fill o de qualsevol criatura?...
me quedo amb lo dubte.
(i no et sembla tan bèstia quedar-te amb lo dubte com infectar o matar milions de ratolins?)
Un equip d'investigadors catalans ha aconseguit desenvolupar models de ratolí únics que permeten reproduir tumors humans amb molta fidelitat. D'aquesta manera, s'obre el camí a tractaments més personalitzats i al descobriment de noves formes de quimioteràpia que cobreixin el percentatge de pacients que ara no responen als tractaments convencionals.
Després de set anys de recerca, un equip de l'Institut Català d'Oncologia i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge ha aconseguit extreure teixits de tumors humans i fer que es reprodueixin als mateixos òrgans d'on provenien, però en els ratolins. D'aquesta manera es pot preveure l'evolució de la malaltia i la pèrdua d'efectivitat de la quimioteràpia, el principal problema actualment en el tractament del càncer.
http://www.3cat24.cat/noticia/900866/societat/Aconsegueixen-reproduir-en-ratolins-tumors-cancerosos-humans
1 comentaris:
(Estic mirant coses teves. Què fàcil és trobar connexions)
Tu voldries llegir aquesta novel·la. No sé si has remenat per tot el meu bloc, però hi tinc un treball sobre novel·la espanyola de postguerra agafant com a referència "Tiempo de silencio".
Curiosament, és l'apunt més consultat del bloc, amb diferència.
Publica un comentari