passada la una, recollia l'aicard a l'estadi, on ha estat tot l'estiu jugant i aprenent a jugar a futbol amb altres companys, en un campus municipal, des de les nou del matí fins al migdia.
ha sigut lo primer any que ell ha volgut apuntar-se en aquell campus tan futbolístic, i la primera vegada que m'he atrevit a apuntar-lo, veient-lo a ell amb tantes ganes, tan il·lusionat, i després d'haver anat a parlar amb los responsables del campus, per a vore "com respiraven", i marxar tranquil·la i confiada, pensant que sí, que l'aicard "també" podia anar-hi.
cada migdia, tots los xiquets i una xiqueta sortien amb los cabells mullats, tornant de la piscina on anaven a banyar-se a última hora, després d'estar-se tot lo matí jugant a futbol, en un camp d'herba o a l'altre dels dos que hi ha a l'estadi, cadascun i la una amb una pilota que van regalar-los lo primer dia i que cada matí tornaven a portar al camp, per a fer els entrenaments.
durant uns quants dies, van estar compartint los camps d'herba (lo camp de la pista d'atletisme i el de l'equip del "tortosa") amb un equip de jugadors professionals estrangers (japonesos, me sembla), més grans que ells, que van venir uns dies a fer un stage i també s'entrenaven allà.
l'últim dia, van fer un partit de futbol de comiat i em vaig poder permetre sortir abans de la faena per a anar a vore'ls jugar.
me vaig emocionar de vore l'aicard corrent pel camp, amunt i avall, buscant la pilota, tocant-la alguna vegada, animant als companys, atent al desenvolupament de cada jugada, i també de vore els companys, tractant-lo igual, coneixent-lo ja, animant-lo, o quan s'abraçaven, o quan se donaven la mà o es preguntaven "t'has fet mal?", o cridaven "és falta!", o "gooool!", o "aaaaaiiii!"...
mentrestant, a la pista dura de futbol sala, uns xiquets marroquins també jugaven, sense entrenador i descalços. a les vores de la pista, parells de xancles, i també vinga a córrer amunt i avall.
no estaven apuntats a cap campus. allà es trobaven i també xalaven.
a l'entrada dels vestuaris, dalt de la porta, hi havia un paper blanc amb unes lletres en àrab i en català. era una convocatòria d'entrenament per als xiquets i joves que poguessen estar interessats a jugar amb un equip de futbol que no era "el tortosa" sinó "l'atlas", també tortosa.
aquells xiquets me van explicar que és un equip on la majoria dels jugadors són marroquins, "però tothom qui ho vulgue també hi pot jugar".
n'havia sentit a parlar... fa uns anys, joves marroquins m'explicaven la il·lusió que tenien de jugar a futbol. alguns d'ells van anar entrant a jugar amb equips de la zona. altres, senzillament se trobaven en algun camp disponible i jugaven.
no sé en quin moment van concretar lo naixement de l'atlas. un nom bonic per a un equip de futbol, penso ara.
atles 1 m. [ZOA] [MD] Primera vèrtebra de la columna vertebral que, articulada amb l’os occipital, sosté el cap. 2 1 m. [LC] [GG] Col·lecció de mapes en un volum. 2 2 m. [LC] [MD] Recull de dibuixos, d’esquemes, de fotografies, etc., adjunt a una obra. Atles d’anatomia. 2 3 [FL] atles lingüístic Conjunt de mapes lingüístics que registren les variacions dialectals fòniques, morfosintàctiques o lèxiques d’una o més llengües.
avui he trobat un vídeo a internet on un jove explica la formació i la filosofia de l'atlas. el que he vist i he escoltat, m'ha agradat. m'agradaria saber si també hi ha xiquetes...
http://www.tv3.cat/videos/1786069
potser la "immersió" ha sigut i encara pot ser una bona manera d'afavorir el coneixement i la convivència entre cultures i persones. però, també, compte: desaparició d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere seu (iéeec!).
lo fet que siguen les mateixes cultures i persones les que vulguen conviure i buscar possibilitats reals per a procurar i facilitar la convivència, ja sigue de forma premeditada o espontània, penso que també pot ser una bona manera.
l'aicard ha anat molt content tot l'estiu al campus de futbol "del tortosa". durant lo curs, és una altra història. molta banqueta...
també hi ha la possibilitat de fer futbol extraescolar, al col·legi, dos tardes a la setmana, després de les classes.
m'agradaria saber com funciona, com van les coses i com s'ho passen los xiquets a l'escola de futbol de l'atlas. també em caldrà que anéssem a vore "com respiren", i què li semblaria a l'aicard...
potser si ho fan en cap de setmana i la "filosofia banqueta" és diferent, encara podríem fer futbol a l'hivern...
8 comentaris:
crec que estaràs molt de sort si trobes un club amb una filosofia de banqueta diferent... jo en vaig estar buscant i els que no la tenen s'hi tornen de seguida.
no conec bé el tema, kika, però pel poc que m'han explicat i que he vist, passa com tu dius, que és difícil trobar una escola de futbol on tots los xiquets puguen jugar, sobre tot quan arriba l'hora dels "partits". potser és que la paraula "partit" està maleïda. i és una llàstima, penso, perquè hi ha xiquets i xiquetes a qui els agrada jugar a futbol i quan se troben en esta situació, a més de no poder jugar, acaben avorrits. la "filosofia banqueta" la justifiquen amb "filosofia competitiva i guanyadora", i així és com perdem entre tots aquell principi que tant se diu i sovint tant poques vegades s'aplica, que l'important no és "guanyar" (guanyar què?, copes?) sinó participar.
fa un parell d'anys, l'aicard no tenia cap interès en lo futbol, ni de mirar-lo ni de jugar-hi. saps on va començar a tenir ganes de jugar a futbol amb altres companys? a la plaça que hi ha fora del col·legi, on altres xiquets i xiquetes hi juguen, sense monitors, sense entrenadors, "sense escola", pel seu compte. allà, tots juguen, i mai ningú li ha dit que ell no pogués fer-ho.
sí que tinc curiositat de saber com és esta escola de l'atlas. potser no hi haurà sort. potser només va ser una il·lusió somiatruites. si no fos així, t'imagines? una escola on realment tots podríem participar i aprendre... de moment, per sort, encara queda la plaça, el carrer.
este matí passarem per l'estadi, a vore si trobem algú allà jugant.
fa temps que no vinc a llegir-te, kika. una abraçada.
la filosofia de banqueta la van patir els gatets i jo que em feia patir veure'ls allà asseguts; ara, el gran que hi anava a gust no fa cap mena de cas al futbol. El petit, no se'l mira, però quan pot hi juga una mica...
no eren prou bons; i els hi van matar les ganes abans de tenir-ne. Jo tampoc en vaig saber. Potser trobarem altres coses.
molta sort, carinyo.
ja tinc ganes que tornéssem a jugar algun dia gatets, gatot i esquimals :)
lo gatet petit sí que va jugar aquell dia a llaràs, te'n recordes? en aquell camp costa amunt-costa avall...
hem anat a l'estadi. al velòdrom, on hi ha una pista de formigó i un campet de terra, hi havia dos grups jugant; al gran, joves, i al de terra, xiquets. si no tots, la majoria eren marroquins. també hi havia un grupet de xiquets mirant-s'ho, assentats a terra. he preguntat a un dels que s'ho mirava si aquells xiquets jugaven amb l'atlas i m'ha explicat que no, que eren companys que es troben allà i juguen quan volen i poden. l'aicard, ha mirat, però no ha dit res d'entrar a jugar.
al camp d'herba, corrien dos equips uniformats abans de començar a jugar un partit "oficial". los roig-i-blancs eren del tortosa (no sé si infantils, juvenils... de l'edat de l'aicard o una mica més grans), i l'altre equip, de groc i negre, no sé d'on eren. ho he preguntat a un xiquet, però no sabia qui jugaven. a les grades, hi havia públic, però no hi hem pujat. ho hem mirat un ratet des de la barana, a través d'una xarxa, i hem continuat caminant. a la pista d'atletisme, on també hi ha un gran camp d'herba, només hi havia un atleta, corrent, donant voltes.
a la pista de fubtol sala, uns nois (la majoria si no tots també d'origen marroquí) jugaven amb molta intensitat i altres s'ho miraven. he preguntat a un grup dels que estaven mirant si aquells eren jugadors de l'atlas. primer m'han dit que no. he preguntat per l'escola de l'atlas, si hi havia algun grup de xiquets, i també primer m'han conestat que no. els he explicat que vaig veure un vídeo on parlaven de l'equip dels joves i d'esta escola, i he tornat a preguntar, "no hi ha també un grup de xiquets, a l'equip de l'atlas?"... un d'ells m'ha dit que sí, i que es pensava que entrenen dimecres i divendres a la tarde. "i pot apuntar-se qui vulgue?", sí, sí... al final ha resultat que el que m'ha contestat era un jugador de l'atlas.
abans de marxar, li he preguntat a l'aicard si no tenia ganes de tornar al camp de terra on jugaven aquell grupet "no organitzat" (ni del tortosa ni de l'atlas) de xiquets al voltant de la seua edat. "si vols, tornem i preguntem si pots jugar amb ells, o mos quedem un ratet a mirar com juguen, si ho preferixes"... per un moment, ho ha dubtat. després, ha rigut i s'ha emocionat: "a jugar?"... però li ha fet mandra... "la setmana que ve, mama, ara anem a casa"... "segur que no vols que hi anéssem ara?". ha tornat a riure, mig il·lusionat, però li ha pogut més la mandra, o potser la necessitat de no córrer tant i anar paint esta nova possibilitat. m'ha agradat que no ho ha descartat, no s'hi ha tancat en banda. potser la setmana que ve ho tornarem a provar.
després, tornant a casa, passant per la plaça que hi ha aquí al costat, li he comentat que algun dia també podem baixar aquí a jugar, que fa temps que no ho fem i alguna vegada també li havia agradat. "podem portar una pilota, i si hi ha algú jugant potser pots jugar amb ells, i si no hi ha ningú, podem jugar natros i potser després algun altre xiquet o xiqueta també s'anima a jugar...".
fa molt de temps que no baixem a jugar a la plaça...
li ha semblat bé, "però tu també has de jugar, eh mama?"
recordo un partit sensacional que vam jugar una vegada en un parc a reus amb l'aicard. estàvem amb la marta... primer jugàvem solament natros, amb un estil "total" :) (quin munt de pilotes fora... :)
a poc a poc se van anar afegint altres xiquets que també volien jugar... va ser molt divertit. vam xalar :)
va venir un xiquet que semblava que hagués nascut amb una pilota de futbol dins la panxa de sa mare... era ràpid i molt bo, i ho sabia de sobres. decidit i tan tranquil, va proposar que juguéssem tots contra ell. imagina't l'espectacular nivell que devia haver observat entre natros... :) vam pensar i vam dir-li "home, vols dir?? tots contra un?", però vam acceptar la proposta, i no va posar-mos-ho gens fàcil! del resultat no me'n recordo... però vam xalar.
anem a dinar... i després, un poc de migdiada...
molts de bessitos, amor.
el gatet petit s'apunta a tot, ja ho saps; i ho fa amb ganes. recordo molt llaràs i amb molt de gustet; m'agrada veure com li agrada el fútbol a l'aicard... la capacitat que té i la memòria. Em preocupa el poc interès del gatet gran per quasi res. La manca d'atenció i de recursos per recordar, per centrar-se en alguna cosa...
t'he sentit ara; al final ha aconseguit sortir al pati a penjar una rentadora; he trobat bolets sense sortir de casa... voldria ser prou lliure per deixar-me anar però encara no puc. M'han convidat a veure un partit de futbol aquesta tarda. És d'aquí una hora a girona. Em sembla que no podré.
He d'afeitar-me i fer de marujón. Restaurar-me encara una mica. Ja veurem.
hauria de mirar de descansar... però si m'estiro no dormiré a la nit; i encara queda molt d'octubre.
et vull tornar a veure, et vull tornar a estimar.
La satisfacció de veure l'Aicard jugant i anant darrere la pilota
és un regal.La banqueta és una mena d'aprenantage per on han de passar.Hi ha entrenadors molt sensibles però n'hi ha que no ho són tant i no enetenen els sentiments de la mainada que frisen per jugar. Els meus han fet molta banqueta i nosaltres molta grada :) amb molt de gust poder-los acompanyar.
Iruna et llegeixo a la feina i a la nit no sempre em recordo de comentar-te.
Bona nit!
també tens raó en això que dius, joana. també mos cal aprendre que a vegades no mos toca jugar, i aprendre a mirar com juguen els altres. de fet, l'equip són tots, los que juguen i els que estan a la banqueta, i estaria bé que tots poguessen anar rodant.
bona nit, joana
Publica un comentari