zoom d'un racó de finestra

si vinc al blog o entro a llegir-vos i m'hi estic més de cinc minuts, sóc pell: quedo aquí com atrapada. és per això que de tant en tant necessito ser capaç de no entrar (per la incapacitat d'entrar i saber sortir sense quedar atrapada). tantes coses per fer que van quedant aparcades i acumulant-se si no m'hi poso... i per a posar-m'hi, necessito temps. però si entro aquí, l'espai de temps que tinc se'n va tot per este forat de blog i de blogs. i no pot ser. de tant en tant, m'ho demano: no pot ser, núria, que has de fer això i allò i allò altre... coses de la feina que he de fer fora de la feina, coses de la casa, papers, números, "economia domèstica"... coses de l'associació, a la que tan poc temps i tan poques energies dedico, quan penso que és important i a més sé que quan ho faig, m'agrada. important per l'aicard, pels seus companys, per natros, per les altres famílies... també per a la societat. no sé si "important" és la paraula. necessari, penso. i interessant... temps per a estar amb los xiquets, fer els deures, jugar amb ells, mirar que tinguen les coses que els fan falta, pensar i combinar horaris i activitats que fan, buscar i compartir amb ells coses que els agraden i coses que els poden anar bé, procurar que aprenguen alguns hàbits i buscar maneres (hàbits d'higiene quotidiana, de cura de les coses, d'atenció, d'ordre, d'exercici físic, de descans, de no fer-se pipi al llit a la nit, de col·laborar amb les feines de casa, de diàleg, de respecte, de no barallar-se, de comprendre's, de fer-se entendre...) coses que penso que no hauria de necessitar temps per a dedicar-m'hi, que hauríem d'anar fent-les espontàniament, però a les quals necessito dedicar-hi temps. coses dels col·legis... buscar la col·laboració mútua amb los mestres, l'esforç i la motivació dels xiquets... anotacions a les agendes i no defallir quan passen los dies i no hi ha resposta. buscar temps per a anar a l'escola i parlar amb los mestres, preparar per escrit tot allò que m'agradaria que parléssem... que la sara comença primer, que l'aicard ja fa sisè, últim any (potser) d'escola, i després? (i encara que fos un altre el curs escolar...) coses de salut... visites a metges, plaquetes de l'aicard més baixes que mai, però tot bé, propera intervenció de l'aicard, fimosi per segona vegada, esta vegada per a treure-li un quiste que se li ha fet i dixar el gland al descobert per a facilitar la higiene, amb previsió de possible transfusió de plaquetes i ingrés a l'hospital, en una intervenció que podria ser ambulatòria, però com acostuma a ser una operació amb bastant sagnat... precaució. i volen aprofitar l'anestèsia per tornar a mirar el moll de l'os... d'acord. procurar que el xiquet aprengue a "tocar-se'l", a agafar-se el penis quan va a pixar, que aprengue a rentar-se'l, que no li face impressió, que ho face relaxat i amb tota naturalitat... l'altre dia, per primera vegada, me sembla, parlava amb ell de com "los homes", i els nois, i els xiquets, poden trobar gustós fer-se carícies, tocar-se, fregar-se... com s'exciten a vegades, los possibles perquès de la trempera... vaig preguntar-li si ell ja ho sabia tot això, i em va dir que no. en part, me va estranyar; en part, no. intentava explicar-li que "tocar-se" no ha de fer cap mal, que quan fa mal és per alguna raó, o perquè hi tenim alguna ferida o dolor, o de fer-ho massa fort o bruscament, però que amb lo temps anem aprenent a tocar-mos a natros mateixos, a conèixer-mos, i no solament no té per què fer mal sinó que pot ser gustós, i si alguna cosa mos fa mal, hem de dir-ho i buscar què passa... vaig estar buscant més informació de la circumcisió... pensava fer-ne un post. però més important que fer-ne un post és pensar si considero que realment serà la millor opció, perquè hi ha arguments en contra i a favor. de moment, me sembla que sí, que serà el millor. fer els lavabos, la cuina, les habitacions, lo menjador, la terrassa, la roba... tot això, com les altres coses, una feina constant i interminable, que és més fàcil de portar com menys embrutem i com menys desendrecem, com més hàbits apresos tenim d'aquells que no hauria de caldre pensar. no estar-me fins les quatre... al blog o passejant per blogs. però tampoc com vaig fer anit, rebobinant i fent números de casa... o ordenant quaderns d'escola, materials diversos... anar a dormir, descansar... reposar les neurones de tant en tant... (havia començat escrivint això a la finestra dels comentaris del post d'abans, però m'he passat dels cinc minuts que comentava... i ja l'he cagat. res: que per tot això necessito, de tant en tant, no venir a esta casa, ni a llegir-vos).