és la percepció que jo tinc moltes vegades, carme. "primer, catalunya", i després ja vorem".
tranquil·la, que al diccionari això no ho diu. per això he escrit "miccionari", perquè just en aquell moment m'estava pixant (no de riure, eh, de pixera-orina) i he pensat que no em sorprendria trobar en un diccionari, o en un miccionari, aquesta definició de catalunya i de panacea.
Però aquest "primer catalunya" no és pas perquè sigui cap panacea. No ho és. Després hi haurà diferents partits (com a tot arreu) diferents propostes (com a tot arreu) i ho farem tan bé o tan malament com a tot arreu. però ho farem des d'aquí, de més a prop, amb més coneixement, amb més possibilitats i sens e tants atacs constants a la llengua i a tantes coses.
No et pensis que t'explico això per convèncer ningú. Ja sé que no. Només perquè aquest "primer catalunya" no és tan diferent del "primer espanya" i tots estan d'acord... després ja es barallen els partits per la gestió i/o per la "cadira" Suposo que a tots els països passa. I no s'ho qüestiona ningú.
Segueixo pensant que és més fàcil que cada "petit govern" (fins i tot el municipal) s'autogestioni amb els propis recursos, que estar "sotmès" a l'almoïna que et vulguin donar els grans...
si les coses anéssin de persona a família, de família a veïns, de veïns a carrer, de carrer a barri, de barri a poble... i anar pujant... potser no ens caldrien estats...
no estic d'acord amb la Carme en cremar res: ni miccionaris, ni alcorans, ni bíblies; tampoc amb acceptar d'entrada que "ningú es qüestioni" el funcionament dels partits o de les societats... tothom ho deu veure segons la seva perspectiva.
gatot, no és el mateix parlar de cremar un miccionari(que és una broma, i un llibre inexistent i que dona sinònims que no són sinònims) que cremar biblies ni alcorans, no barregem les coses que no tenen absolutament res a veure.
I tampoc he dit ni accepto que "ningú es qüestioni" el funcionament de la societat. Bé que m'agradaria canviar coses, per tant me les qüestiono. Només faig la diferència en que si es qüestiona de catalunya es podria qüestionar de tot arreu. O si no es qüestiona d'enlloc, tampoc de catalunya. Segurament no m'he explicat bé abans i potser tampoc ara. No ho sé.
"aquest primer catalunya no és tan diferent del primer espanya (...) després ja es barallen els partits per la gestió i/o per la cadira". en resum, a mi també m'ho sembla, carme.
sí que a vegades s'admet que "no és cap panacea", però sovint tinc la impressió que s'enfoca com si ho fos, com una "pre-missa" (o ben bé "missa") necessària per a poder (o "que permetrà, per fi!") pensar i fer qualsevol cosa.
gatot...
tampoc tinc clar que "com més petits, més ben avinguts". ni esta suposada escala facilitadora de persona a família, de família a veïns, de veïns a barri, etcètera.
gatot i carme... els dos vos qüestioneu les coses, i em sembla que tampoc esteu gaire lluny l'un de l'altre. més aviat a prop. fins i tot jo, que potser puc semblar molt allunyada, mos sento també bastant a prop.
el "primer Catalunya" és d'una vaguetat o d'una ignorància o d'una mandra o... tan total i/o tan demagògica, sobretot si es diu des dels partits, que em nego a discutir res.
8 comentaris:
Iruneta, ja pots fotre aquest miccionari a la paperera o directament a la foguera.
Ni catalunya és el mateix que panacea, ni panacea és el mateix que catalunya. No és pas això ni de bon tros! Lluny d'osques!
és la percepció que jo tinc moltes vegades, carme. "primer, catalunya", i després ja vorem".
tranquil·la, que al diccionari això no ho diu. per això he escrit "miccionari", perquè just en aquell moment m'estava pixant (no de riure, eh, de pixera-orina) i he pensat que no em sorprendria trobar en un diccionari, o en un miccionari, aquesta definició de catalunya i de panacea.
Però aquest "primer catalunya" no és pas perquè sigui cap panacea. No ho és. Després hi haurà diferents partits (com a tot arreu) diferents propostes (com a tot arreu) i ho farem tan bé o tan malament com a tot arreu. però ho farem des d'aquí, de més a prop, amb més coneixement, amb més possibilitats i sens e tants atacs constants a la llengua i a tantes coses.
No et pensis que t'explico això per convèncer ningú. Ja sé que no. Només perquè aquest "primer catalunya" no és tan diferent del "primer espanya" i tots estan d'acord... després ja es barallen els partits per la gestió i/o per la "cadira" Suposo que a tots els països passa. I no s'ho qüestiona ningú.
Segueixo pensant que és més fàcil que cada "petit govern" (fins i tot el municipal) s'autogestioni amb els propis recursos, que estar "sotmès" a l'almoïna que et vulguin donar els grans...
si les coses anéssin de persona a família, de família a veïns, de veïns a carrer, de carrer a barri, de barri a poble... i anar pujant... potser no ens caldrien estats...
no estic d'acord amb la Carme en cremar res: ni miccionaris, ni alcorans, ni bíblies; tampoc amb acceptar d'entrada que "ningú es qüestioni" el funcionament dels partits o de les societats... tothom ho deu veure segons la seva perspectiva.
alguns, ens ho qüestionem.
gatot, no és el mateix parlar de cremar un miccionari(que és una broma, i un llibre inexistent i que dona sinònims que no són sinònims) que cremar biblies ni alcorans, no barregem les coses que no tenen absolutament res a veure.
I tampoc he dit ni accepto que "ningú es qüestioni" el funcionament de la societat. Bé que m'agradaria canviar coses, per tant me les qüestiono. Només faig la diferència en que si es qüestiona de catalunya es podria qüestionar de tot arreu. O si no es qüestiona d'enlloc, tampoc de catalunya. Segurament no m'he explicat bé abans i potser tampoc ara. No ho sé.
"aquest primer catalunya no és tan diferent del primer espanya (...) després ja es barallen els partits per la gestió i/o per la cadira". en resum, a mi també m'ho sembla, carme.
sí que a vegades s'admet que "no és cap panacea", però sovint tinc la impressió que s'enfoca com si ho fos, com una "pre-missa" (o ben bé "missa") necessària per a poder (o "que permetrà, per fi!") pensar i fer qualsevol cosa.
gatot...
tampoc tinc clar que "com més petits, més ben avinguts". ni esta suposada escala facilitadora de persona a família, de família a veïns, de veïns a barri, etcètera.
gatot i carme... els dos vos qüestioneu les coses, i em sembla que tampoc esteu gaire lluny l'un de l'altre. més aviat a prop. fins i tot jo, que potser puc semblar molt allunyada, mos sento també bastant a prop.
una abraçada i bona nit
el "primer Catalunya" és d'una vaguetat o d'una ignorància o d'una mandra o... tan total i/o tan demagògica, sobretot si es diu des dels partits, que em nego a discutir res.
d'acord. fet.
Publica un comentari