de noms i de "propietats"

Demà comença el col·legi. Demà comencen i comencem, tot i que fa dies que anem amunt i avall amb los preparatius. Motxilla i estoig, llibretes, carpeta, folrar els llibres (natros encara en tenim), carmanyola i cantimplora per a l'esmorzar, tovalloleta, necesser amb raspall, pasta de dents i tovallola per al dinar, necesser amb tovallola, sabó, pinta i colònia per a educació física, xandall, jaquetes, flauta... i tot ha d'anar ben mar... Anava a dir "marcat", però potser hauria de trobar una altra paraula més adequada per "posar el nom" (en lloc d'una marca) a les coses. Anomenar? Nomejar? Escric això després d'haver llegit estos últims dies un escrit de Santiago Alba Rico traduït al català per Joan Vecord (o Ivan Roig) que m'agrada i em sembla interessant: marques o noms.

Enguany, a primer, no mos han fet comprar el material fungible (llapis, goma, maquineta, paper, cartolines, colors, ceres, gomets, pega...). La instrucció va ser fer un ingrés en un compte corrent de l'escola, i és allà on trobaran tot el material, a compartir. A la reunió de divendres, mos van dir que a Nadal, en qualsevol cas, renovarien el material, "tant els colors que puguen estar trencats com els que no, tant si n'hi ha de més vells com de més nous". Això ja no ho vaig entendre. Per què fer-ho així, en lloc de permetre que cada llapis i cada color, cada maquineta o cada goma, visqués fins al final dels seus dies? També van dir que si, durant el curs, algú perdia el llapis, per exemple, entre el viatge entre casa i el col·legi, la família havíem de comprar-ne un altre, "per a fomentar que cadascú es face responsable del seu material i evitar els abusos". No sé quantes oportunitats de pèrdua hi haurà. Potser cap, "pel bé de la comunitat". Me pregunto si n'hi hauria  d'haver alguna, per millor comprendre-ho. De tota manera, a part de l'escola, també som la família qui hem de transmetre als menuts que hem de cuidar les coses, com cuidar-mos les persones, pel bé nostre, pel de la comunitat, pel dels materials i per tot el que ens envolta. Qualsevol dia serà la Sara qui, veient-me mossegar la punta d'un llapis, me preguntarà si sé quant trosset d'arbre se'n va en una caixa de llapis...

Avui, mentre ella escrivia cal·ligrafia en un quadern, pensava en los ordinadors que ompliran moltes aules, segons diuen. T'imagines si fos enguany, quan just comença a escriure, que tot ho hagués de fer sobretot teclejant? Hauríem de canviar l'habilitat de la lletra lligada per la teclejada, l'atenció en l'espai suficient i ordenat dels marges, la rectitud de la línia, la lletra clara, uniforme i arrodonida, les regles de separació de síl·labes a final de línia, per l'aprenentatge de les funcions de format del text, que permeten de qualsevol manera escriure i arreglar el text (o no arreglar-lo) al final de tot o en qualsevol altre moment: tamany i estil de la lletra, o "font", interliniat del paràgraf (senzill, doble, "1.5 línies"... mínim, exacte, múltiple?), configuració dels marges i de la posició de la pàgina (en pantalla, perquè no sempre serà "paper")...

De moment, continuarem aprenent a escriure. Vull dir, a escriure...? Com ho diria? Escriure a mà? "Manuscriure"? Però també escrivim "a mà" quan teclegem, o quan ho fem amb un esprai o amb un pinzell, o amb la punta del dit damunt de la pell, o a la terra, o en una paret, o a la roba, o en un vidre... Potser  "llapiscriurenpaper", "boliscriurenpaper"? No ho sé, com ho podria dir.
I què he estat fent, este matí, quan "escrivia" el nom de la Sara en vetes de roba a la jaqueta i a les tovalloles? Artesania?

I a nivell "ideològic", o "materialista", o "polític"...? Tornant al text que he enllaçat al començament, "posar el nom" no és, de fet, una de les formes més explícites de "marcar" la propietat privada? "Això és meu i no de ningú altre"...

A la llibreria, la dependenta em comentava que ella posa el nom a la veta "i també en algun altre raconet, per si de cas"... Una veta és cosible i descosible... Però una marca "secreta", a diferència de les marques comercials, només ella la sap, i, en cas de dubte, podria servir per a demostrar-ne la seua propietat.

Se'm fa estrany pensar que sóc una "empresària". Ho hauria d'escriure (i pensar) amb totes les lletres i sense cometes, tal qual: empresària, allò que mai hagués volgut ser, allò que sempre "vaig tenir clar" que no seria, una de les màximes representacions del "capitalisme" (i torna-hi amb les cometes...), o de la burgesia, de la desigualtat social, de l'ambició econòmica, de les injustícies... 

(algun dia m'agradaria escriure'n alguna cosa, d'esta... "mala-consciència")