04 setembre 2010
canvio taekwondo per hula-hoop
Dubstep + Hoop = Mona
Mona Qaddoumi
Ho confesso, va: l'altre dia vaig comprar dos hula-hoops. Un de més petit, per a la Sara, i un de més gran, suposadament per a mi. De moment, la Sara ja domina amb la cintura el hula-hoop gran. "Lo petit, per als braços", me diu... Jo... Me sembla que em quedaré a viure a la prehistòria del hula-hoop. Però em va fer il·lusió trobar-ne i pensar que potser, de tant en tant, sense haver de sortir de casa, podia intentar l'atreviment (amb fracàs assegurat) de fer moure aquell aro al voltant del meu cos, l'aventura impossible de jugar amb estos moviments que em semblen apassionants de cercles i espirals, i canvis de sentit, de ritme, de velocitat.
M'al·lucina vore com ho fa la Mona Qaddoumi. Me quedo flipada mirant-la...
Si pogués solament aguantar el hula-hoop a la cintura tres o quatre voltetes..., per a mi ja seria extraordinari. Mentre ho fes, podria imaginar que estic fent altres moviments, encara que en realitat estigués, patuda, esmelagant-me per a que el hula-hoop no caigués a terra. De fet, ja m'ho imagino ara, amb lo cul esclafat a la cadira i tot lo cos acartonat com lo tinc. Me passa com quan escolto música o veig persones ballant, que sense moure'm ja em sento per dins com si estigués ballant.
Ja una vegada, fa anys, vaig flipar també quan vaig trobar este home ballant amb lo hula-hoop...
uuuaaah...
"my music" - sikter
Devia ser com la Sara quan me vaig "enamorar" per primera vegada del moviment del hula-hoop...
Avui he anat a portar-la a Amposta, amb son pare. Quan torne, m'agradarà compartir amb ella estes imatges...
"baila con el hula-hoop" - Enrique i Ana
O sigue: d'impossible en impossible, canvio taekwondo per hula-hoop.
(me feia vergonya explicar-ho, veigues)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
tu rai, que encara pots fer possible l'impossible :-)
:-), però... al revés, al revés.
anit, a les tantes, rondant al llit, no em podia adormir. vaig agafar el hula-hoop, a fosques, i vaig fer tres o quatre intents, damunt del matalàs, per a que no fes soroll en caure.
és impossible, però m'és igual.
ei, pere... me va agradar allò que vas dir que aniries canviant les fotos de la capçalera per a allargar un poc més la frescor del mar en la calor de l'estiu. t'escric aquí el que vaig pensar de la foto de la barca (no t'ho escric allà, que després me moro de vergonya quan dixo "cagallonets" fora de casa)...
l'avi
és feliç
quan fa el mort
surant a l'aigua
de la silueta que hi ha ara passejant per la vora del mar... res, de moment. m'agradarà anar llegint los teus escrits "en present" i veient, en passat, què miraves.
que tingues un bon començament de curs, pere.
- estàs segura que l'aigua del mar se minja la roba i mos alliberarà?
- sí, dona, espera una mica... jo ja ho estic notant.
(he preferit no dir-t'ho allà, tampoc. bona nit, pere)
Merda, iruna, se m'ha esborrat tot el que t'havia escrit, i mira que avui era llarg.
Ho reintentaré en un altre moment, però esticx segur que no em sortirà igual.
Quina emprenyada!
Bona nit, iruneta
tranquil, pere. jo també m'hagués emprenyat, i també pensaria que si ho tornés a provar ja no podria escriure-ho igual. si et surt escriure alguna cosa, ja ho faràs, i si no, dixa-ho córrer, no passa res.
bon diumenge
Publica un comentari