Pàgines

23 agost 2010

vida i treball a les mines de carbó

Avui hem visitat la mina "Se verá" (en algun lloc he llegit "severa"), a la població d'Escucha, província de Teruel.

Veníem d'Alcorisa, a la comarca del Bajo Aragón. No sabia que existia una comarca veïna amb lo nom de  Cuencas Mineras.

En una hora i quart, mos hem endinsat per galeries subterrànies fins a 200 metres de profunditat, i mos han explicat un munt de coses interessants del treball a les mines de carbó. Homes que anaven excavant la terra, perforant-la amb explosius, amb màquines o a pic i pala, en busca de vetes de carbó, recentment, amb la llum del casc i una bateria a l'esquena, o amb candils de carbur, abans; que mullaven la roca per a evitar la verinosa sorreta de sílice; que havien de protegir l'esmorzar penjant-lo en alt per a que no se'l mengessen les rates, i després els en donaven, perquè tenir-les a la vora podia salvar-los en cas d'haver-hi un accident, ja que les rates els indicaven la possible sortida a l'exterior; homes que sovint havien de treballar ajupits, o arrossegant-se, obrint vies de ventilació per on pogués circular l'aire, utilitzant moixonets quan havien d'anar més avall, per a saber si hi havia oxigen o no n'hi havia; havent de segar els mànecs del pic quan l'espai era molt reduït, o introduint maquinària peça a peça que després, mig a fosques, muntaven... Mules que baixaven amb les potes lligades i els ulls tapats, per a després fer-les treballar com animals de càrrega, que una vegada a baix, també protestaven i es negaven a treballar si ahir eren tres vagonetes i avui volien que en fossen quatre... Fustes que servien per avisar de les contraccions de la terra, quan cedien i cruixien; "arcos" de ferro, com costellades, reforçant les galeries ja fetes...

Ha sigut una visita impressionant.  Avui, en aquella zona, ja no hi ha mines funcionant, ni homes que hi treballen. La guia mos explicava que ella, "dándole al pico", és de les poques dones que hi treballa.

http://www.museomineroescucha.es/




"Juan Minero" - Alfredo Domínguez (Bolivia)



"Los carboneros" (México)



Negro como el carbón (Asturias)



"A la mina no voy" - Quilapayún



"En la planta 14" - Víctor Manuel



Canción del minero - Víctor Jara



"máquinas mineras" (Pozu San Inocencio 1990)



visita mina Chiflón (Lota - Chile) 1



visita mina 2



visita mina 3



visita mina 4



visita mina 6



visita mina 7



canción del minero

2 comentaris:

Rita ha dit...

Que dur, iruna, que dur havia de ser.

Aquest matí precisament he sentit per la ràdio que a Xile hi ha uns miners atrapats en una mina, sembla que en un refugi, fa 17 dies i segueixen vius. Mirar de treure'ls, deien, pot costar setmanes. No ho he entès massa, però he pensat que si ja en porten 17 de dies i han de trigar setmanes, potser en treuran els cadàvers...

Segur que ha estat una visita ben interessant. Vaig a mirar-me l'enllaç.
Petons, maca!

zel ha dit...

Jo també he pensat el mateix, en aquells 33 que diuen que són al refugi, sans i estalvis...

la realitat d'aquesta gent, tan dura, tan crua, tan poc visible, ens fa entendre molt millor les revoltes sindicalistes, jo no sé com aguanten això....