Pàgines

03 agost 2010

llàgrimes saltarines... protegides

He buscat "lágrimas saltarinas", "llàgrimes saltarines", "jumping tears", i no n'he trobat cap. 
No he buscat en altres idiomes.

He escrit "Àger"... i quin munt de saltarins!

No sé com tenen lo cul ni l'esquena, què guarden al cap, què parlen o callen les seues mans, què senten als peus, si és que els parlen o callen les mans, si és que senten los peus...

Solament puc vore que es llancen.........,  però van protegits.

No és cert que naixem, creixem, mos reproduïm i morim. Alguns mai arribem a créixer. Ningú mos reproduïm. Si naixem, tots morim, això sí. Però moltes vegades la mort continua en vida, com hi ha vida sempre morint.

Pos potser tampoc és cert que, qui pensa un vol de gran altura, se dixa endur pel vent, s'enlaira, s'hi llança, vola... i aterrissa ben lluny. Tot i pensar el vol, no sempre podem i a vegades no volem dixar-mos endur pel vent i llançar-mos-hi. No sempre que mos llancem, arribem a volar. A vegades, mos enlairem sense haver-mos llançat. Moltes vegades, no aterrissem, per por a l'aterratge, o per les mateixes ganes de continuar volant, o perquè no sabem com fer-ho, o pensem "encara no...", "demà..., demà...". A vegades també passa que no aterrissem perquè, senzillament, no podem fer-ho, conscients o no de com vivim xuclats en aquell aire.

Sí que acostuma a passar que, qui pensa un vol, sovint aterrissa ben lluny. I "ben lluny" pot ser des de les antípodes fins al mateix punt on se trobava abans de pensar-hi, o qualsevol altre punt... tan lluny, i tan a prop a la vegada.

M'ha agradat trobar este vídeo on se barregen amb l'aire, sense arribar a volar gaire lluny, i amb petits aterratges.

Hi ha tot lo paisatge. Potser ja saben volar, o no encara, però poden sentir la força del vent i el frec de la terra, la seua proximitat o llunyania, a diferents distàncies, lo contacte amb l'aire, balancejar-se... i experimentar amb les ales.


"Echos d'en haut"


"Enjoy the ride" - Morcheeba
Shut the gates and sunset
After that you can't get out
You can see the bigger picture
Find out what it’s all about

You're open to the skyline
You won't want to go back home
In a garden full of angels
You will never be alone

But all the road is long
The stones that you are walking on
Have gone

With the moonlight to guide you
Feel the joy of being alive
The day that you stop running
Is the day that you arrive

And the night that you got locked in
Was the time to decide
Stop chasing shadows
Just enjoy the ride

If you close the door to your house
Don't let anybody in
It's a room that's full of nothing
All that underneath your skin

Face against the window
You can't watch it fade to grey
And you'll never catch the fickle wind
If you choose to stay

But all the road is long
The stones that you are walking on
Have gone

With the moonlight to guide you
Feel the joy of being alive
The day that you stop running
Is the day that you arrive
And the night that you got locked in
Was the time to decide
Stop chasing shadows
Just enjoy the ride

Stop chasing shadows
Just enjoy the ride

http://www.lyricsmania.com/

2 comentaris:

gatot ha dit...

no sé perquè en diuen parapents quan n'haurien de dir paraculs (o paraesquenes, pels més decents) vist el parador que duen...

jo havia vist "en directe" els que anaven en "ala delta" que a prop de girona s'enfilen a Santa Margarida... des que ho vaig conèixer vaig pensar que si m'hi posava hi prendria mal i, ja veus... així que veig una mica d'aire o d'aigua ja m'apunto a entomar turbulències...

la cançó m'ha agradat. Potser demà buscaré una traducció a veure què diu la lletra. Bona nit, amor.

iruna ha dit...

tampoc sé per què ne diuen "parapent"...

a la viquipèdia diuen que "és una aeronau feta únicament de corda i tela i no disposa de cap estructura rígida a part de la cadira del pilot (...)"

també diuen que "el vol amb parapent és dels vols més lents que pot experimentar un home (...)

s'enlaira des d'un punt elevat del relleu amb un mínim de desnivell que permeti tenir una altura mínima suficient per enllaçar corrents ascendents que prolonguen el vol durant hores. Un parapent no està dissenyat per suportar una obertura sobtada com ara un paracaigudes i l'enlairament es fa de forma suau i des del terra".

tot molt suau, però jo no m'atreviria a pujar-hi, me sembla. per això em va agradar este vídeo, on en algunes imatges s'enlairen, però sense allunyar-se gaire de terra.

la cançó... volia traduir-la, però no vaig saber fer-ho. si trobes la traducció, me la llegiràs?

bona nit, amor