entremig d'un escribano palustre, una veu intensa cantava el blau del mar i del cel, la blancor de les flors creixent encara al cirerer, mentre algú pronunciava una carta dirigida al planeta terra, plena de pórtland, d'ampolles de plàstic i de quitrà, i "aquells que realment et vulguin salvar, que pol·lucionin més perquè ens extingim abans"...
dos maneres contraposades de referir-se a la natura: una, senzilla, assaborint la vida; l'altra, com ressentida... tambors ancestrals amb teclats robotitzats, i canvi de música, cordes a carícies, les tecles se suavitzen... tambors i veu parlada, endurida... arpegis i veu que encara respira i olora la vida... les dos veus, les dos músiques, pensant (confiant) en algun dia, quan ja no hi serem.
el mar és blau
i el cel també
i encara creixen flors blanques del cirerer...
i el sol naixerà i es pondrà cada dia
quan no hi serem nosaltres.
algú farà el seu niu com si fos el primer...
vaig buscar els trossets de lletra que recordava, però no vaig trobar res.
vaig escriure un correu al escribano palustre. i em va respondre. "la cançó és blau, d'ilia hug, inclosa en un disc, esbossos, autoeditat. pots trobar-ne més informació al seu myspace".
vaig escoltar fuig, "un tribut al mestre" adrià puntí, o josep...
vaig escoltar succiona mal... i em va costar una mica arribar a trobar-me amb la boca oberta, i plena. vaig recordar la "labor" de les putes (per exemple) disposades a beure's algunes llets especialment amargues, o amargades, amargants... una amargor més enllà de l'amargor natural de la llet, que moltes vegades, afortunadament, mos pot fer sentir i pronunciar "succiono mel", en lloc de "mal"...
m'estranyava no trobar-hi blau...
avui, al triangle, entre la hac i la jota, l'he trobat, en aquells esbossos, i fins i tot he pogut reescoltar-la.
un cedé blau, amb unes mans dibuixades, i un peix a l'aigua. a dins hi ha les lletres.
a internet no he pogut trobar blau. però sí fuig... succiona mal... al seu myspace, també por, una altra de les cançons que més m'ha agradat.
qui canta amb l'hug blau? clàudia schneider...?
no conec cap clàudia. he trobat cantant òpera una clàudia schneider, en una obra del carles santos, però no sé si deu ser la mateixa...
"succiona mal" - ilia hug
tu també estàs ben cansada
de que t'expliquin problemes
de que a cada cantonada
algú et carregui de penes
però tens aquesta virtut
de saber alleugerir el plor
de transformar els moments dolents
i canviar-los de color
succiona mal, fem un món millor
succiona mal
succiona mal, empassa l'amargor
succiona mal
succiona mal, amansa l'animal
succiona mal, fes-ho
fins al final...
... succiona-me'l
i n'hi ha pocs com tu que escoltin
i que no et volquin la merda
tu saps el que necessiten
aquells que tenim esquerdes
fes-ho un altre cop per mi
treu-me les tensions de sobre
transporta'm a l'infinit
absorbint allò que em sobra
succiona mal, fem un món millor
succiona mal
succiona mal, empassa l'amargor
succiona mal
succiona mal, amansa l'animal
succiona mal, fes-ho
fins al final...
... succiona-me'l
"fuig" - ilia hug
fuig de tu mateix i adora't
reinventa't a cada instant
i t'agafes al que trobes
el talent et va matant
llum intensa del teu passat
guardada sota una col
energia que vas robant
d'aquells que no et volen sol
i si algun dia jo m'enlairo cap a mart
que algú m'amarri a un arbre
que m'agrada molt volar
i mai he tingut por a caure
fragilitat del sensible
expectatives molt grans
omples coixins de cervesa
o de vi
se t'escapen de les mans
però sempre tindràs la màgia
d'encendre flames quan cal
deixa'ns encara més somnis
no ofeguis el teu regal
i si algun dia jo m'enlairo cap a mart
que algú m'amarri a un arbre
que m'agrada tant volar
i mai he tingut por a caure
m'enlairo...
lligueu-me fort a un arbre...
m'agrada tant volar...
i mai he
tingut
por a caure
"el fervor de la perseverancia" (2007) - claudia schneider - carles santos
zavishcvondervari taire
haydin waidenzin ronfaine
jalsin ishtvirine xaiden
zintin biriznishtfergane
troile
driviri...
: s
...
5 comentaris:
m'ha quedat regust amarg... de bon matí.
bon dimarts.
però... has escoltat les cançons?
a mi m'agraden.
ne parlem, si vols.
bon dimarts, amor.
fins ara no he pogut sentir-les una mica... em costa d'entendre les lletres... por de no tenir por (potser s'assembla a allò de no voler aprendre a ser orgullós); espero que a la nit les podré escoltar amb calma i potser buscar per poder llegir el que diuen.
A mi m'aniria be un artil·lugi com el que vas posar als teus posts però que funcionés al revés: que em permetés llegir allò que s'escolta.
petons dolços, amor.
pots llegir les lletres d'estes dos cançons, i si tens curiositat per alguna altra, puc llegir-te-la o enviar-te-la. (la de l'òpera ha sigut un intent frustrat, però sense entendre què diu la lletra, m'agrada molt).
ja m'agradaria tenir instal·lat al blog un invent com el que dius, que pogués transcriure les paraules. de moment, mos ho podem escriure.
espero que t'agraden les cançons i les músiques.
gràcies carinyo... les aniré escoltant i llegint, i escoltant-te i llegint-te.
que descanséssem. bona nit. a m o r.
Publica un comentari