ho sento,
ser tal com sóc,
quan penso que puc doldre a algú.
me sap greu, a vegades, sentir-me lliure
i pensar que la llibertat pot ferir.
no voldria que fos així.
potser no ho és, iruna, i patixes sense caldre.
a vegades ho he viscut, haver patit sense caldre,
i m'he commogut de sentir
que sobretot prevalia
una profunda comprensió i estima.
6 comentaris:
No crec que t'hagis de lamentar de ser com ets ni t'hagi de saber greu sentir-te lliure. Que una altra persona no coincideixi amb tu o no pensi com tu no vol dir que la fereixis em sembla a mi...
Petons, iruna maca!
Tu al teu aire, iruneta! Qui no et vulgui tal com ets, ja no vindrà i santes pasqües.
Una vegada un profe em va dir "No es cierto que tengamos que gustar a todo el mundo". I tenia raó. Tots tenim amics i detractors (la paraula no seria enemics, que és massa forta) i també hi ha l'enveja, però aquesta és una altra cosa, el món de les enveges és un món a part... pobra, la gent que ens enveja pel que som!
Un petonet!!
alguna vegada t'he dit que de tan sincera com et veig, de tan viva, m'arribes a fer por! però són paraules: és que no sé com definir-te, en realitat no és por, és... quin sentiment deu ser? enveja sana?, no, que ja hem dit que el món de les enveges és a part. I jo no te tinc enveja. En fi... que potser si no hi fossis t'hauríem d'inventar ;)
amor... tots podem "ser una mica millors"... se suposa que aprenem, a vegades, de fer les coses d'una manera o d'altra. Jo no he tingut mai dubtes que el que fas és sense segona intenció. Tots, però, podem fer coses sense intenció que facin mal. Però ja depèn més de la finor de la pell d'altri. És tard. Tots tenim a estones la pell dels sentiment més fluixeta. Però tu no hauries de capficar-te pel que fas o no fas. Tot està bé perquè estimes molt.
Bona nit, preciosa. T'estimo molt eh?
rita...
esta vegada no em referia a que em sabés greu poder ferir algú, en general, pel fet de pensar diferent. me referia concretament a moments en els que temo que algú (persones a qui estimo) puguen sentir-se ferides quan me lligen escrivint sentiments o explicant emocions viscudes. d'una banda em sap greu que estes persones puguen sentir-se "ferides" (o tristes, o desconcertades), i al mateix temps penso que "més val que em sàpiguen tal com sóc", tota sencera.
me referia a esta doble sensació que a vegades provoca la pràctica de la llibertat, que per una banda la necessitem i és volguda, i per altra banda sap greu pensar que el fet de viure-la pugue fer mal a algú altre.
però, a banda del greu..., vaig voler remarcar l'agraïment que sento quan, a pesar de les dificultats que pugue comportar als altres este conviure amb la llibertat, pesa més la comprensió i l'afecte.
potser no ho vaig expressar prou clarament.
bona nit, rita
arare...
no sé què sentiria jo de mi si no fos jo mateixa. enveja, segur que no. por, tampoc. potser "ràbia"? sobrepassament... excés d'espessor... coses així, potser. i "si no hi fos... t'imagines, quin descans?"
sent jo mateixa, penso bastant semblant :S
una abraçada, arare
amor........... devíem estar escrivint al mateix temps.
també penso que la finor de la pell de l'altre hi fa molt, i que a moments tenim la pell més fina i susceptible i a moments més hidratada i elàstica. potser un dia "una cosa terrible" podem pair-la amb calma, i en canvi en un altre moment, qualsevol frec, fins i tot una carícia, o també la brisa, que ni a natros anava dirigida, i té vida pròpia, pot semblar una esgarrapada.
m'agrada llegir això que em dius que "tot està bé" perquè estimo molt. m'agrada, però sé que a vegades, per molt bé que puguen estar les coses, podem sentir mal al cor.
gràcies per estimar-me com m'estimes i tal com sóc. (no deu ser fàcil, i a vegades fins i tot deu ser desagradable)
bona nit, preciós
Publica un comentari