Entre vides a la Presó de Les Corts, als anys 40 i 50, i El Corte Inglés

Ninguna placa recuerda hoy (2007) la existencia de la cárcel barcelonesa de mujeres de Les Corts, ni a los miles de presas que fueron encerradas en sus muros durante la represión franquista, entre 1939 y 1955. La antigua finca fue demolida y en su lugar se levantan en la actualidad unos grandes almacenes: El Corte Inglés de Diagonal.

http://www.presodelescorts.org/es/presons

Documental presó de les Corts:
http://www.presodelescorts.org/ca/node/387

La presó de Les Corts, com tantes altres durant l'època de la dictadura, a partir de 1939, va ser un convent habilitat per presó. De fet, havia estat ja presó en temps de la República.


Podemos hablar de un perfil de mujeres que son encarceladas por delitos políticos, en los primeros años, delitos políticos de guerra.


I de fet la capacitat que tenia la Presó de Les Corts era a l'entorn d'un centenar de preses, un centenar d'unitats, però l'any 40 va arribar a hostatjar a l'entorn d'unes 2000 preses.

(...)

Posteriorment, tot l'espai de la presó de Les Corts va ser tornat a les monges i aquestes ho van vendre, amb una magnífica especulació urbana d'aquells anys 60, a El Corte Inglés. (...) I aniria molt bé que s'hi posés una placa allí identificant aquell espai què havia sigut.

Enriqueta Borràs lleva tres años, apoyada por su sindicato, por la CGT de Catalunya, lleva tres años intentando que le hagan caso para instalar una placa en El Corte Inglés de Diagonal, que correspondería a lo que fue el huerto de la Prisión de Mujeres de Les Corts.

Això passa molt, a la nostra ciutat i al nostre país en general.

(...) Aquella prisión de mujeres que fue olvidada y ninguneada posteriormente, es decir, cuyo recuerdo solamente sobrevivió hasta fechas muy recientes en la memoria de las mujeres que estuvieron allí encarceladas. (...)

(Historiadors: Ricard Vinyes i Fernando Hernández)


A les "Veus" d'esta pàgina web dedicada a la memòria de la Presó de Les Corts, podem escoltar i llegir les experiències d'algunes de les dones que van viure-hi durant els anys 40 i 50: Soledad Real López, Enriqueta Borràs Mateu, Enriqueta Gallinat i Roman, Isabel Vicente García, Laia Berenguer Puget, Maria Salvo Iborra, Teresa Hernández, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado Pita i Ángeles García-Madrid.

No he pogut escoltar els enllaços de veu, però m'ha agradat poder llegir-les.
www.presodelescorts.org/ca/veus

També m'agradaria poder llegir les experiències d'homes i dones que viuen actualment a les presons.

Memòries d'un passat proper encara... i del present.


Presó de Les Corts, anys 40: Testimonis de Maria Salvo i Soledad Real (militants comunistes)


Presó de Les Corts, anys 50: Testimoni de Joaquina Dorado (militant anarquista)

Documental i videoclips fets per Marc Almodóvar i Ramón Bochaca (2007)


Me sento encuriosida per la vida que expliquen altres persones, per com expliquen la vida, a través de les seues vivències, pels sentiments que transmeten, per les idees que expressen, ja sigue amb paraules, amb gestos...

Però em perdo, llegint, escoltant "política"... Me costa pensar què en penso, què sento... Me perdo en els lligams que deuen existir entre ideologies, vida quotidiana, circumstàncies i formes de vida, actituds, possibilitats i dificultats d'acció i de participació social, individual i col·lectiva... Humana, personal...

Me sento quieta, i al mateix en moviment constant, com en observació, però sense perspectiva... Com vivint al dia amb una mena de pòsit poc conscient i exposat a estímuls continus que no sé com interioritzo i que d'alguna manera deu incidir en les coses que faig, com les faig, en com visc los sentiments, les idees, en com ho transmeto, com ho compartixo... Però no ho sé, no sé què faig ni què penso... Ni tampoc tinc clar si vull sentir-me menos perduda, perquè em sento estranya quan les idees semblen "claríssimes".

(blablablà-blablablà... que si penso, que si no sé què penso, que si sento... I la vida, mentrestant, plena de situacions concretes. La vida i la història, les vides i les històries, que arrosseguem i que continuem vivim, tant entre memòria-oblit-vivència de presons encara, de "corts" i de "cortes inglesos"..., tan aclaparadorament farcida de contrastos i injustícies, pensament o adormit o insomne, "campequipugue" i "vivecomopuedas"...)