La traducció del locutor, en castellà, ha sigut "Vino tinto". A continuació, a càmera lenta, m'he buscat a la llengua una possible traducció en català... "Vi roig, roig", seria? Vols dir, núria? No en diuen "vi negre?"... M'ha costat arribar-hi. Quanta ignorància alcoholèmica... I m'he quedat distreta pensant com pot arribar a ser de diferent, segons la llengua, una mateixa cosa.
No coneixia Neil Diamond, ni sabia que "Red red wine" havia sigut una balada. Només coneixia les versions a ritme de reggae del Bob Marley i la de UB40.
Ja a casa, he entrat a buscar vi "red", o negre, al youtube.
He trobat un vídeo on se pot escoltar bastant bé el Neil Diamond en concert, baladejant-la, en un festival l'any 2008, a Glastonbury:
"Red red wine" - Neil Diamond
No he trobat cap imatge del Bob Marley cantant-la. Sí dels UB40. Primer, en un concert, on també canta amb ells Ziggy Marley. Després, en un videoclip en blanc i negre..., de l'any 1983. (Penso en quan era petita i miràvem la tele en blanc i negre... Però, quan vaig vore per primera vegada la tele en colors? No recordo quines van ser les primeres imatges "pintades"...).
No sabia que UB40 era el nom d'un formulari del govern britànic per a persones a l'atur. De fet, no sabia ben bé res, dels UB40.
 |
| UB40 |
UB40 ft & Ziggy Marley - Red Red Wine
"Solament lo vi negre me fa oblidar"...? A vegades, potser sí, però també fa recordar massa. Penso que tinc sort que no m'agrade beure, perquè fàcilment me llançaria de cap al got, o a l'ampolla.
Alguna nit, després d'una reunió amb companys de l'associació, o la nit de Reis, quan los xiquets ja dormen, mentre els camells s'amorren al poal de l'aigua i picotejo un polvoró o un tros de torró, ja m'agrada una mica de cava, però una copa se'm fa llaaaarga........
Quan vivia a Barcelona, algun dia o alguna nit també m'agafava una ampolla de vi, del red, del negre, i anava glopejant mentre tocava fluixet la guitarra, o llegia o escrivia, o intentava estudiar... Vols dir, núria, per a estudiar? Pos igual sí, perquè "estudiar" era una activitat poc delimitada, gens estructurada, barrejada amb la resta del conjunt vital, compatible amb los maiets d'herba o de xocolate a qualsevol hora. Una mica de llibre, un descans de guitarra, un trosset d'apunts, un intent de trobar entre llibres o carpetes algun lligam momentani, un ratet a la parra...
Potser també alguna vegada he begut "per a oblidar", però... No em sona gaire. No recordo a la meua vida intencions d'oblidar. En tot cas, a moments, de perdre'm... encara més.
Me dol vore la imatge de la "vida quotidiana a casa" que surt al vídeo dels UB40... La primera cara que fa el pare, quan estan mirant la tele i una de les xiquetes se li aproxima i agafa menjar del bol... però a continuació li llança amb la maneta a la samarreta... Quan ell escup al fill a la cara, esquitxant la mare... Quan lo fill s'emprenya i necessita marxar de casa...
I és rara la sensació que tinc a la imatge del final... Lo fill, borratxo, tirat a la vorera, després d'una nit "intentant oblidar", i el pare que el troba, passejant amb los gossos en una corretja, l'ajuda a aixecar-se i l'acompanya de retorn a casa... I tornen, abraçats...
"Red red wine" - UB40 videoclip
Amb "Red red wine" he fet cap a una festa on un músic tocava esta peça amb un instrument que tampoc havia vist mai abans amb tant detall. "Steel drum"? "Steel pan"? Una mena de bateria metàl·lica... Cassoles o bidons transformats en tambors metàl·lics.
D'una superfície més o menys plana, a una superfície arrodonida, copejada fins a trobar les diferents notes i ressonàncies...
M'al·lucina vore com este home ne fabrica una...
Making a Steel Drum Steel Pan Tenor Pan - Ray Holman
3 comentaris:
del vídeo dels ub40... m'ha llamat l'atenció com són de diferents les mirades... de qui se'l mira; de 3 minuts i poc, tu n'has ressaltat dues o tres escenes (potser hauríem coincidit en la darrera), però a mi m'ha quedat en la primera visió com "prenen" el número al noi, primer els colegues (que li foten el tabac i la cartera) i després la noia, que li roba el sentiment...
de l'steel pan... m'ha fet pensar en com ens costa conèixer els sons de cada cos; he vist al vídeo una feina de creació de l'instrument... de mesura, de carinyo i de treball... quasi d'amor si en l'amor no calgués el treball com a feina metòdica. Potser és que cal treballar-lo un poc, encara que se'l vulgui, el vulguem, veure com a natural.
a mi també em sembla curiós com fixem l'atenció en coses tan diferents, mirant la mateixa. i fins i tot com veiem coses diferents. per exemple, això que dius de la noia... jo no diria que "la noia li roba el sentiment". interpreto que ell encara n'està enamorat, o penjat, que la té molt present, que potser sí que beu "perquè vol oblidar-la", però no hi ha manera, i, de fet, ell mateix li guarda el record amb la foto penjada al lavabo, sabent que se la trobarà quan va a rentar-se la cara, fins i tot quan va a cagar.
d'això que dius de la creació de l'instrument i la comparació amb l'amor... saps que també pensem un poc diferent en això.
en l'amor, me costa la idea d'"haver de regar-lo", que calgue "treballar-lo". tinc més la sensació que mentre viu, mentre va creixent i decreixent i tornant a créixer o decréixer, també mentre el reguem, mos reguem, o mos rega, ho fem perquè volem fer-ho i perquè és així com mos surt (quan és així, que també en l'amor, com en tot, a vegades hi ha dies que no estem per a gaites o per a tants de "romanços"; t'ho per això que dius dels instruments, carinyo.
l'amor amb un instrument també penso que pot ser molt semblant a l'amor entre persones... perquè també hi són les emocions, lo tacte, l'afecte... i encara que semble una relació unidireccional, potser no ho és, perquè, tingue o no sentiments l'instrument de música (no és animal ni planta, però...), d'alguna manera quan sona, vibra, i mos fa vibrar, i quan està en silenci, igualment hi és, i podem compartir la sensació de solitud i la de companyia...
(m'estic liant, ja ho veus, amor)
ei! i tu trobes que "ens costa conèixer els sons de cada cos"? home......... jo no diria que a tu et coste gaire :) "luthier", més que lutier!
és gairebé la una i encara no he encetat lo post que volia fer...
un tema massa gran per a mi i poc conegut, la pornografia. m'agradaria escriure'n alguna cosa a partir més que res de l'experiència, perquè de "coneixements" de directors, d'estils, de formes de fer, tinc un bagatge molt reduït. ben poca cosa més enllà dels vídeos del tuporno.tv :)
vaig a vore si m'hi poso un ratet, però em sembla que hauré de dixar-ho per a demà a la nit, que també estic cansada.
bona nit, amor
ara em tornava a mirar el vídeo dels UB... per cinquena o sisena vegada; sense haver-ne parlat amb tu, m'hauria quedat amb la primera impressió? segurament... me l'he mirat amb més atenció. Tu tenies raó, com quasi sempre: la noia ve del carrer i no del lavabo com jo vaig intuir a la primera...
l'amor... sí que el fem quan i com podem; sí que tinc contradiccions... perquè tinc clar com és i com viure, però t'he conegut a tu i fas vibrar emocions que no s'havien bellugat abans...
espero que hauràs descansat un poquet... m'amor-ro a abraçar-te coll i cuixes, panxa i cul, morros i encara coll... i tintinejo la pell per donar-te gustet musical. i per donar-me'n també a mi.
Publica un comentari