Apago l'ordinador, col·lapsada amb un grapat de paraules. Parlem un moment. Intento explicar el col·lapse, des de "tornar", passant per Àger, Colòmbia, parapents que no paren ni aplanen lo vent sinó que s'hi balancegen (introduint-me en un remolí no huracanat, perquè no és sostingut de velocitat igual o superior als 118 quilòmetres per hora , ni tifó ni aciclonat, perquè no és tropical, bàsicament una "massa" -d'aire, aigua, terra i foc, tot barrejat, me sembla- arremolinada)...
Parapents, música i lletra, "aterrissatges" que se'm fan estranys si han de ser "aterratges", troballes i pèrdues de paraules en esta o aquella "nostra llengua", tan viva i... (com dir "escurridiza"?), esmunyedissa (catxislamar, una altra rovellonísticaparaula; dixa-la estar, continua...), paraules que busco i me sorprenc de llegir-les "inadmissibles", com "averiguar"... (tan terrible pot ser una paraula per a ser considerada "inadmissible"?), o que trobo trossejades, gairebé clandestines, vestides "de mudar"...
Intento teclejar el col·lapse, transcriure el trasbals d'una paraula a una altra, procurant no perdre el contacte arran de terra, terri, tèrria, terrós, terrosa (estes m'agraden, color de terra, terrós, terrosa, amb la o ben tancada), terròs (esta, més quadriculada, com un terròs de sucre), i aterrar (que no m'hauria d'aterrir, encara que en castellà sí que ho fa), aterrossar, aterrissar, aterrir (ara sí, de terror), i vinga a terrejar...
Tan feliç que em sentia ahir a la tarde, fora d'este ordinador, podent disfrutar d'una setmana de només treballar al matí, que la Geno fa vacances i mons pares tornen a ser quimiotejant, plegar al migdia, recollir l'Aicard, venir a casa i poder preparar el dinar i menjar tranquil·lament, sense que el primer mos sigue l'últim a la boca, poder gitar-me un poquet a descansar mentre l'Aicard també ho fa "amodorrat" (no em faces buscar més, iruna) al sofà... Despertar-mos i mandrejar abans de berenar i fer deures, també sense pressa, amb més possibilitat de paciència, necessària... Poder fer broma quan no vol escriure una paraula, o llegir una frase, o pensar una resposta... Comprovar que, amb calma, treballa més content i amb més ganes...
Tan feliç d'acompanyar-lo a taekwondo i poder aprofitar per a comprar fruita i verdura, los llibres de la Sara, que ja han arribat a la llibreria, unes llibretes per a l'Aicard, poder caminar pel carrer sota quatre gotes de pluja un dilluns a la tarde... I avui, empanada total.
Col·lapse. Potser són ganes d'escriure, iruna... Però passo de les ganes a l'activitat compulsiva i arribo a l'angúnia. Pos para... Quieta......
Qui em coneix bé i ja em coneix també el calendari, me fa somriure i per un moment me tranquil·litza. "Això és que t'ha de venir la regla, bonica"... Té raó. I és terrible, la prèvia. "Encara sort que sempre se m'avança una mica"...
Amb l'ordinador apagat, m'estic un moment amb l'Aicard, mentre plego roba i endreço la cuina... Però vinc i torno a engegar-lo.
"Enterrar", busca "enterrar"... Pos dixa la paraula tranqui·la, núria... Solament "enterrar" i torno a apagar-lo. Com una ionqui iutuba...
I va i em trobo "enterrament 1", "enterrament 2", "parlar sobre la mort, tabú?", "amor"... Tot en llenguatge de signes.
M'agradaria entendre-ho, saber què diu, des del silenci, este home que mira atentament i gesticula, però... Ara sóc jo qui em trobo en un llenguatge desconegut.
Segurament, esta nit (ara no, eh, iruna! ara, surt! allunya't d'aquí), me quedaré com abduïda mirant-lo..., o buscant "Segimon"...
174 L'enterrament 1
175 L'enterrament 2
116 Parlar sobre la mort, tabú?
118 Amor
0 comentaris:
Publica un comentari