Pàgines

01 agost 2010

arabesc



arabesque 1 - harold budd

arabesc -a
1 adj. [LC] [ISL] Aràbic.
2 1 adj. [AR] Que té arabescos.
2 2 m. [AR] Ornament de pintura o d’escultura format de plantes, fulles, etc., o àdhuc de figures humanes o d’animals reals o imaginaris, capritxosament entrellaçats.
3 1 m. [AR] Línia imaginària que en una obra artística uneix els diversos punts vitals de la composició.
3 2 m. [MU] Línia melòdica sinuosa formada per combinació de notes conjuntes i arpegiades.
3 3 m. [JE] Figura d’equilibri de la dansa acadèmica en què el cos s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l’un endavant i l’altre endarrere, continuen la línia de la cama aixecada.

2 comentaris:

Trenzas ha dit...

Fuiste por el camino más bonito a Tremp; el que pasa por Les Avellanes y Ager, donde hace unos 20años, hubiera podido invitarte a mi casa, ya que alli, en la calle Mayor, tenía una. Parece que hace mucho más que ese tiempo, pero aún me hace saltar las lágrimas evocae todos los paisajes que viste y que he visto también por tus ojos con ese post.
Algún día tendré que volver, pero aún no..., aún no.
Petons, Iruneta

iruna ha dit...

Trenzas...

me va cridar molt l'atenció aquell paisatge entre Balaguer i Tremp, per la zona d'Àger. lo mateix nom d'Àger me sembla atractiu... Àger... (per això vaig buscar-lo després a internet i vaig fer cap a l'enllaç). Vaig estar mirant també fotos d'Àger i de poblets a prop... Me va semblar que hi ha molts racons "misteriosos"... Coses de bruixes i tot :)

Trenzas... no sé si els records que tens són alegres, tristos, dolorosos, o una barreja de tot. No sé per què dius que un dia hauràs de tornar "però encara no"... No t'ho preguntaré. Tu ja saps per què ho dius.

Potser si tornes a anar-hi, tu sola, al cap de vint anys, sí que els teus ulls continuaran sent los mateixos, però... potser vint anys d'alguna cosa t'hauran servit, no? Però potser no, i encara ha de passar més temps... o tot. No sempre tornem.

Ara m'has fet pensar en una companya que va marxar del país on va néixer ja fa molts anys; a vegades ha estat a punt de tornar-hi, però mai acaba fent-ho i potser ja no ho farà mai. En canvi, sempre ho té present. Potser si algun dia hi anés, podria "tornar" (esta vegada aquí, vull dir) amb més serenitat que quan ho va fer... amb los mateixos ulls, però amb una sensació diferent. Bah.... bajanades. Potser no depèn tant de si "anem" o no anem, de si hi tornem o no, sinó més de com mos sentim i com vivim lo present... i el passat (viatjant o sense moure-mos del lloc).

Entonces... ¿tienes lágrimas saltarinas? ¡caramba, muchacha! Espero que te hagan reír cuando las ves "saltironant" :)

Colta..... Ja has dit que de moment no vols tornar a Àger, però... si algun dia vols i et falta "xofera", no dubtes a dir-m'ho, d'acord?

Una abraçada molt gran, Trenzas