Una veu com robotitzada. Música i cos en tic-tac, bruscament, d'una banda a una altra.

La noia balla. També deu acabar cansada. Sort de l'ombra de l'arbre... i dels moviments de la falda que l'acompanyen i l'empenyen amb l'aire a continuar. Fins que cau, desmaiada, i pot trobar per un instant la quietud i la frescor, en horitzontal.

I torna a arribar l'endemà, lo moviment en tic-tac constant...


tree song. carolyn carlson - rené aubry. théatre de la ville /1984)