primer dia de festa, amb la finestra oberta

Ahir, al final de l'últim dia de faena abans d'una setmana de vacances, després d'una tarde-nit renaixentista amb los esquimalets amunt i avall pels carrerons de Tortosa, vaig arribar a casa tan cansada, tan feta caldo, que vaig témer allò que tantes vegades mos passa quan, per fi, en una pausa del dia a dia de treball, podem estar uns dies de relax: un desbordament de cansament acumulat.

Avui al matí, mentre la Sara i l'Aicard me recordaven que havia d'aixecar-me del llit perquè volien esmorzar, m'he despertat amb la sensació de no haver descansat prou encara. Si pogués quedar-me al llit tres o quatre dies i nits seguits...

Cap a les 12, he pujat los xiquets a casa mons pares, i quan he baixat, m'he tornat a gitar al llit. Fins les 5. Però del llit... encara al sofà, amb la sensació de cos baldat i plena de mandra.

No ha sigut fins les 6 o les 7 de la tarde que he començat a sentir-me recuperada i a reaccionar, amb les cançons de Pablo Guerrero acompanyant amb suavitat la solitud de casa, mentre anava endreçant i omplint bosses... Una, plena de tovalloles, llençols, protectors i bolquers. Una altra, amb alguns jocs, quaderns i colors per a pintar. Una altra, amb sabó, xampú, suavitzant, crema del sol i crema hidratant, betadine, autan, dalsy... Una altra, amb roba d'estiu i alguna roba abrigada, per als tres de l'iglú. Una altra, amb calçat.

Me faltarà omplir la nevera portàtil i la bossa del menjar.

Quina pau i quin gustet, ara...

Baixaré a buidar el maleter del cotxe, que el porto ple de massa coses... Una manta, los patins de la Sara, lo pic i l'aixada, los poalets i les pales de la platja, una garrafa buida d'aigua... i altres objectes que, a primera vista, no sé reconèixer.

No li aniria malament una rentadeta, al cotxe, per dins i per fora. Potser passaré per la gasolinera, a fer-li una dutxa, un buidat de cendrer i una repassada amb l'aspiradora.

Ara que el sol ja no apreta...



Y vives con la ventana abierta
Pablo Guerrero

Afuera cae la nieve y tú sales y te llenas de frío;
afuera pasa un río y tú sales, te sumerges entero.
Y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana;
y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana.


Afuera un hombre canta y tú sumas a tu voz esperanzas;
afuera hay una fecha y haces algo para que sea mañana.
Y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana;
y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana.


Afuera hay una guerra y es tu enemigo cada hombre que mata;
afuera hay charlatanes, sus palabras están llenas de nada.
Y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana;
y vives con la ventana abierta,
tienes abierta la ventana.