lo gust de ser uns perduts

Vam quedar a Tremp, al Llac Negre, a l'hora de dinar.

A Lleida ciutat, me vaig perdre. Però d'alguna manera vam arribar a Balaguer. A partir de Balaguer, ja no en tinc ni idea de què vaig fer... La carretera mos portava per un preciós paisatge...

Ara, intentant fer memòria i orientar-me en un mapa, me sembla que vam passar per Gerb, Vilanova de la Sal, Les Avellanes, Vilamajor, Fontdepou... Àger, entre el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana, i d'Àger fins a Tremp.

Plaça Capdevila, carrer Doctor Roure, Plaça de l'Església... i Plaça de la Creu.

Ells ja havien arribat abans, al Llac Negre, i mos esperaven a la terrassa del bar.

Uns altaveus anunciaven a "trempolins i trempolines" un curs per aprendre a ballar sardanes, a la plaça, a les deu o les onze d'aquella mateixa nit de dilluns.  

Tornàvem a estar els sis junts. L'última vegada havia sigut justament lo "sis de juny".

La Sara estava silenciosa, al començament. L'Aicard, futbolero, prou tranquil. Los gatets, eloqüents i observadors, com sempre. I natros, amb l'alegria de tornar-mos a vore i de poder permetre-mos quatre dies de vacances, ni a casa teua ni a la meua, en un racó a la muntanya, fent un triangle.

Després de dinar, de Tremp a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal... Peramea... i Les Masies de Llaràs.

Quin lloc més bonic i acollidor... Hi hem estat molt molt a gust, a casa el Pep, la Gina, l'Iscle, el Ferriol i el Lluc, i la calmosa Tina, i el gos menut, i el veloç gat volador, i els galls i les gallines...

Enmig de la muntanya, "un barco pirata"!

Amb provisions... i gira-sols...

Ben a prop de l'Estany de Montcortés, un llac natural d'origen càrstic, on l'aigua ve de les profunditats de la terra i dóna gust banyar-s'hi, llançar-se a l'aigua des d'algun dels embarcadors, o jugar a l'herba... Un lloc encantador.

Un dia, vam voler travessar la Vall Fosca... començant per Estavill, un poblet molt apartat de la carretera, amb carrerons coberts... i deserts.

L'Aicard, fent pràctiques de caminar per superfícies "emocionants"... Carrers costeruts i empedrats, amunt i avall...

La Pobleta de Bellveí, Envall, Antist, Beranui, La Plana de Mont-ros, Castell-Estaó, Paüls (un altre Paüls), Molinos, La Torre de Capdella, Aiguabella, Espui, Capdella... Fins al Pantà de Sallente. I d'allà, en telefèric, fins a l'Estany Gento. Una de les voretes del Parc Nacional d'Aigüestortes...

De tornada, també mos hem perdut, esta vegada, ells i natros.

Tots estos dies allà, ha sigut molt bonic poder trobar-mos... i perdre-mos junts, de dia i de nit.