josep puntí: entre "prou de pell" i "the fellaction on the rocs"

entrevista amb Josep Puntí

http://la-dansa-de-la-vida.blogspot.com/
acords per despertar: http://la-dansa-de-la-vida.blogspot.com/2008/10/acords-per-despertar.html

http://www.myspace.com/josep.punti

http://www.myspace.com/puntiydesobedientes




mirall capgirat

josep puntí

si em podeu treure
un tros d'ànima, d'ànima, d'ànima,
i no fer-me mal,
no poséssiu cap cara
d'espant
al veure'm per dintre tot
ben corcat.

si em moro a casa, què direu?
si em moro a casa, què direu?
voldran saber-ho...
saber-ho tot.

són tan absurdes
aquest munt de llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes
que us baixaran
galtes avall...

l'àvia se'n riu,
vès per on,
no es queixava mai.

i en Xucamulla refilava
no em miris més a dintre teu
que ni de prop ni de lluny
en treuràs ni cinc;

no perfumis més
aquest calaix pudent
amb tantes roses, lliris i pensaments;

prou de pell,
prou de pell,
prou de pell,
prou de pell...


fa més d'un any, sense ell saber-ho, me va acompanyar "sota una col" en un dia bonic d'alegries.

me van agradar la seua veu i la seua música... "miau", "de muda en muda"...

trobar-lo fa un parell de dies, amb la guitarra i l'ampli al carrer, tocant amb un company en un "desbunderbart köncert", mentre la vida quotidiana continuava regant la calçada, passant pel costat o apalancant-se al seu davant...

m'ha agradat escoltar-lo en esta entrevista, quan demana "unes paraules" a un "desobediente" que tria "jeu"; quan explica la seua necessitat diària d'afecte i de contacte amb la família; la naturalitat amb la qual s'enfada però també agraïx no ser convidat a segons quins rituals socials, o "collonades"; la seua "teoria oftalmològica" d'una lentilla millor que dos per a no fer l'ull dropo hipergandul; l'avançament d'un projecte de pel·lícula, on "hi ha la visió des del que està que no es mou del punt on es va escapar i l'altre que viatja"; la propensió a "encaixar" la vida, més que a galtejar-la, mentre sovint mos sentim tan desencaixats, i tan encaixonats a la vegada... escoltar-lo dient que tampoc ell sap "on anirem a parar"...

retrobar-lo al "mirall capgirat"... "si em podeu treure un tros d'ànima... i (petit però bon detall) no fer-me mal"....... lo somriure de l'àvia...

m'ha fet somriure també quan, després d'escoltar-lo, reincident, "prou de pell"... li he trobat escrita en un pròxim concert "the fellaction on the rocs, bang bang bang", a Cadaqués...

al blog la dansa de la vida, cap al final d'una entrevista que van fer-li l'any passat Cabaret Elèctric a IcatFM, me quedo distreta amb la música i la lletra d'una cançó que no sé quina és... quan a la mare "va i li cau el vas de la llet, i el meu pare somrient va i li diu "ets patosa... t'estimo"...