No tinc cap intenció de fer propaganda de "calibloc". Si penjo esta foto és perquè ahir vaig trobar-la en un fulletó a la feina i em van recordar algú:
Qui et sembla vore entre reixes, són al cap i a la fi persones que senzillament se troben a l'altre costat de la reixa. També tu hi ets, en alguna banda. I tot és sostre o un cel obert, mar, sòl, i profunditats dels oceans i de la terra.
Massa poques hores dormides. Aviat m'ha d'arribar la regla.
"an ending" - brian eno
Avui, sisè aniversari de l'Associació. Una altra experiència de "festa".
2 comentaris:
I tant que sí, el sisè aniversari de l'Associació també és una experiència molt important de festa i celebració.
Mira de descansar, bonica!
a moments penso "no sé què foto jo intentant reflexionar sobre els nacionalismes, sobre política...", quan a la vida quotidiana hi ha tantes altres coses per les quals penso que sí que vull i necessito pensar-hi, vore què puc fer-hi, aproximar-me a entendre les situacions per a resoldre problemes, viure i procurar facilitar, alegrar, aportar al meu entorn i dixar que l'entorn m'aporte allò que vulgue.
en molts moments ho penso, "no sé què foto" pensant en tot això. imagino que si ho faig és perquè també em preocupa, perquè veig que són coses que afecten a molta gent (per no dir a tothom, als qui hi pensen i també a qui diu que no hi pensa)...
què és "important" i què no...? tot se relaciona, fanal blau.
la festa ha sigut una bonica i intensa experiència. una experiència personal, massa poc socialitzada encara. potser algun dia tampoc caldrà fer "festes d'aniversari" ni "associacions de persones amb discapacitat", ni trencar-mos tant los cuernos pensant com afavorir "la vida independent" dels nostres fills. potser algun dia... però, de moment, ho continuarem fent. (encara resultarà que formo part d'un grup d'"independentistes" en una etapa encara primitiva de consciència, perquè hem d'aprendre molt encara a confiar més en ells, a no sobreprotegir-los, a comprendre que també ells han de tenir la possibilitat de "decidir", i els recursos).
la cassola, que volta i volta...
una abraçada, bonica, des d'un dels llindars possibles d'una de les possibles concrecions catalanofronterístiques.
Publica un comentari